Angitia

Angitia

Angitia era una deesa dels marsos, els pelignos i atres pobles osco-umbros del centre d'Itàlia. En l'Antiguetat va ser associada als encantadors de serps, que la reclamaven com la seua antepassada. També és cridada Angita, Angeonia o Angeronia. Com les serps s'associen a sovint en les arts curativas de l'Antiguetat, es creu que Angitia era principalment una deesa de la curació.

En Servio i Solino

Servio relata una tradició que l'identificava en un personage provinent de la mitologia grega: quan Medea fugia d'Atenes, es va refugiar en Itàlia i va ser coneguda com Angitia. Va ensenyar als natius cóm encantar serps i els va instruir per a curar mordeduras de serp. No obstant, segons un escrit de Gayo Gelio arreplegat per Solino, Angitia era una de les filles d'Eetes i per tant germana de Medea.

En Boccaccio

Boccaccio nos diu que Angitia —també cridada Angeonia o Angeronia— és presentada com a germana de Circe i filla de Sol, encara que alguns autors la situen prop del llac Fucino, a on practicava els seus arts curativas. Vivia en Campània, prop de Circe segons Teodoncio. Es dedicava a la curació de malalties i a la medicina de la regió, beneficiant als habitants. Segons Macrobio, era cridada Angeronia, i en Roma se celebraven les seues fires el dotze de giner. El seu temple estava en Volupia, i se li atribuïa el poder d'aliviar ansietat i afligiment de l'esperit. Verrio Flac interpreta el seu nom com relacionat en ““angores”” i preocupacions, que ella ajuda a dissipar. Masurio descriu la seua image en la boca tancada i senyalada en l'altar de Volupia, simbolisant cóm els seus seguidors superen les seues penes per mig de paciència i devoció. Juliol Modest agrega que el cult ajudava als romans a ser lliberats de ““anginia””, malalties greus, per mig de vots i promeses. Es creu que se li atribuïx ser filla del Sol pel seu art curativo, relacionant la seua llum i poder en la salut i el benestar.

Vore també

• Angerona