Edipo (Séneca)

Edipo (Séneca)

Edipo (Œdipus, en llatí) és una tragèdia teatral escrita per Lucio Anneo Séneca en el I. L'obra oferix una revisió del mit de Edipo, que potser siga més conegut per l'obra de teatre grega Edipo rei, del ateniense Sófocles. Al contrari d'esta, el Edipo de Séneca, escrit en llatí, no estava destinada a ser representada en un teatre, sino a ser recitada en reunions privades.

Personages

En la seua tragèdia estan presents els personages propis del mit de Edipo, a saber:

Edipo, protagoniste de l'obra, i l'esfinge. El cor del Edipo de Séneca conta la faula de l'esfinge. En l'image, el quadro d'Ingres.

• Edipo, rei de Tebas, marit de Yocasta, i supost fill del rei Pólibo de Corinto. És el protagoniste de l'obra.
• Yocasta, viuda del rei Layo, esposa de Edipo, i germana de Creonte.
• Creonte, germà de Yocasta i conseller cap de Edipo en Tebas.
• Tiresias, el famós endevine cego, que encarrega a Edipo buscar a l'assessí del vell rei Layo.
• Mant, filla de Tiresias. La trama l'usa per a descriure el sacrifici de Tiresias a Edipo, i per tant també al públic.
• El Vell, mensager de Corinto que informa a Edipo de la mort de Pólibo, i li conta part de l'autèntic passat de Edipo al mateix.
• Forbas, un vell pastor que va entregar a Edipo al Vell quan aquell era un chiquet, i que revela a Edipo el seu autèntic parentesc en Layo i Yocasta
• Un Mensager que relata lo que li passa a Edipo al començ del quint acte.
• El Cor de vells tebanos.

Trama

Primer acte

L'obra comença en un temerós Edipo llamentant la plaga que està assolant Tebas, la ciutat de la que és Rei. Els tebanos estan morint en tan gran número que no hi ha suficients vius per a assegurar-se de que totes les víctimes de la plaga siguen adequadament incinerades. També menciona una profecia de l'oràcul d'Apolo prèvia a la seua vinguda a Tebas, segons la qual mataria al seu pare i es casaria en la seua mare, raó per la qual va abandonar el regne del seu pare Pólibo, Corinto. No obstant, Edipo es mostra tan afectat per lo que està ocorrent en Tebas que escomença a plantejar-se tornar a la seua ciutat natal de Corinto. Yocasta, la seua dòna, li convenç de lo contrari, i Edipo es queda en Tebas.

Segon acte

Creonte torna del Oràcul de Delfos en instruccions per a lliurar a Tebas de la plaga: la ciutat deu venjar la mort del vell Rei Layo si vol vore's lliure de la mateixa. davant esta notícia, Edipo, irònicament, llança una maldicció a l'encara desconegut assessí, desijant-li tots ««los crímenes de los que yo he huido»». L'endevine Tiresias apareix, i Edipo li demana que explique el significat de l'oràcul, açò és, que done el nom de l'assessí; Tiresias oferix un sacrifici als deus, i procedix després a examinar les vísceres de l'animal sacrificat, descobrint auguris horribles, pero cap nom. Al no ser capaç d'oferir el nom de l'assessí, Tiresias propon invocar al fantasma de Layo des del Érebo per a que siga este qui done el nom del seu assessí.

Tercer acte

Creonte torna de parlar en Tiresias, qui acaba de parlar en el fantasma de Layo, pero no vol revelar a Edipo el nom de l'assessí. Edipo ho amenaça, i Creonte acaba per cedir: diu que Layo acusa al propi Edipo de tindre les seues mans tacades de sanc i de haver ««profanado el lecho nupcial de su padre»». Ademés, afirma que Layo promet que la plaga conclourà si Edipo és expulsat de Tebas. Creonte aconsella a Edipo abdicar, pero Edipo comença a creure que s'ha inventat, junt en Tiresias, tota el història, per a poder fer-se en el tro. A pesar de les protestes de Creonte, Edipo ho fa arrestar.

Quart acte

Edipo comença a sentir-se molest per una tènue memòria que alberga: recorda haver matat, en el seu camí a Tebas, a un home que es va comportar de forma arrogant en ell. Mentrestant, aplega un vell mensager de Corinto en males noves, puix segons pareix el seu pare el Rei Pólibo ha mort, i a Edipo li correspon heretar el tro de Corinto. Com encara tem la profecia d'Apolo segons la qual es casarà en la seua mare, es mostra poc dispost a tornar. No obstant, el vell mensager li diu que la reina de Corinto no és la seua mare, puix ell mateixa va arreplegar a Edipo quan este era un bebé en el mont Cítero. Despuix d'amenaçar al pastor que va entregar el bebé Edipo al vell mensager, Edipo descobrix que la seua mare és Yocasta.

Quint acte

Un nou mensager apareix, duent la notícia de que Edipo va pensar en suïcidar-se i fent despuix que el seu cos fora tirat a les bésties salvages, pero que despuix recapacitó pensant que el seu crim mereixia un castic molt pijor, pel sofriment al que havia dut a Tebas. Aixina, decidix castigar-se en una mort llenta; diu voler para sí un castic en el que ««ni se sumará a las filas de los muertos ni morará entre los vivos»», despuix de la qual cosa s'arranca els ulls. Apareix en escena una Yocasta consternada, que diu voler morir ella també, i es tira a les espasa que Edipo està blandiendo. Despuix d'açò, Edipo part de Tebas.

Vore també

• Edipo rei, tragèdia de Sófocles

• Edipo en Colon, una atra tragèdia de Sófocles