Ambrosia

Ambrosia

Les ambrosia (Ambrosia spp.) són un gènero de plantes herbácees o arbustivas pertanyents a la família de les asteràcees, natives de Nort i Sudamérica, des d'a on s'han difòs per Europa. Comprén una trentena d'espècies de plantes anuals o perennes, que creixen en especial en regions planes, poc humides i arenenques. Vàries de les espècies de Ambrosia produïxen grans cantitats de polen, que per la seua difusió anemocórica és un dels principals causants de febra del fenaç.

Característiques

Les espècies de Ambrosia són herbes o arbusts poc alts, encara que en alguna espècie alcancen els 4 m. Tenen brots erectos i híspidos, que es presenten en mates denses de fins a mig metro de diàmetro, en ramificacions basals. La raïl tendix a ser cònica i profunda, dificultant l'erradicació; algunes són rizomáticas. Les fulles són bipinnatífidas, lobuladas, en pecíols alados, vert grisàceu a platejades per fes i envés, opostes en la base i alternes en les branques altes.

Les plantes són monoiques, produint inflorescències en forma de mechó recolzada en bràctees fusionades per a les flors masculines, de color vert groguenc, forma discoidal i uns 3 mm de diàmetro. Les flors femenines són de color blanquecino, simples, axilars, ubicades més avall que les masculines en el talle; carixen de pape.

La fertilisació sexual es produïx pel vent, difonent-se els grans de polen —dels que una única planta pot produir fins a 1000 millons en una temporada— sobretot en l'estació humida i a mitan d'estiu. El frut és un aqueno recobert d'espines, de forma ovoide, que conté una única llavor chicoteta de color pardo i forma de punta de flecha.

Hàbitat

Ambrosia apareix a lo llarc de les regions templades de l'hemisferi nort i en el nort de Sudamérica. Preferixen els sols arenencs, poc fèrtils, llaugerament alcalinos, i són fortament fotófilas. Es donen espontàneament a la vora dels camins, en ruderales i a la vora de rius de planura.