Anemocoria

En botànica es diu anemocoria a la forma de dispersió dels propágulos en la que és el vent el que produïx el transport.

Llavors alades de pi

Llavor de Taraxacum officinale

Barrilla seca arrastrada pel vent

Les plantes produïxen propágulos en forma de llavors, nuetes o acompanyades per parts derivades d'atres òrguens, que idealment deuen dispersar-se a certa distància. La ventaja obtinguda de la dispersió lluntana és múltiple: l'espècie troba una oportunitat d'estendre la seua àrea; els peus que creixen junts no estaran tan emparentats (no seran tan “consanguíneos”) lo que aumentarà el vigor del seu progenie comú; els nous individus no competiran per l'espai i els nutrients en la planta mare.

Hi ha vàries formes de promoure l'alluntament dels propágulos, que permeten distinguir sobretot la zoocoria (dispersió en auxili d'animals) i la anemocoria.

L'anemocoria es basa en general en llavors chicotetes i seques dotades o acompanyades d'estructures que aumenten la seua superfície i la seua roçament en l'aire. Els dos casos més comuns són:

• Llavors o fruts alados. Els pins presenten llavors que quan es desprenen de la bràctea tectriz (l'escama) van acompanyades d'un ala. Es diu sàmares a fruts de tipo aquenio pero alados. Els fruts dels arces duen un ala asimètrica, alabeada i dotada d'una vora d'atac, semblant en tot a una de les pala d'una hèliç aeronàutica, que, mentres el frut cau, provoca un moviment de gir que retarda l'arribada al sol, favorint l'alluntament. Alguna cosa semblat s'observa en les llavors de l'arbre Gyrocarpus.
• Es diu vilanos a les expansions formats per pèls flexibles o ríqidos que acompanyen a la llavor o frut. Els vilanos permeten inclús que el vent alce al propágulo, transportant-ho a grans distàncies. Moltes compostes, com les dents de lleó (Taraxacum) formen chicotets fruts monospermos i secs (aquenios) que pengen d'un vilano. Hi ha un gran número de casos en els que les llavors, molt chicotetes, apareixen envoltes per una massa algodonosa. És el cas dels chops (Populus), els sauces (Salix) o les espadañas (Typha).

Un cas especial de anemocoria és el de les plantes nomenades estepicursoras, que es deixen traslladar sanceres. És el cas de les barrillas (Salsola), que es desarraïlen i són dutes rodant pel vent, al mateix temps que van desprenent les seues llavors.

Vore també

• Zoocoria
• Balocoria
• Anemofilia