Salix

Salix

Salix és un gènero compost d'unes quatrecentes espècies d'arbreés i arbustos caducifolios dins de la família Salicaceae, es distribuïxen principalment per les zones fredes i templades del Hemisferi Nort, en preferència per terres humides.

Els membres d'este gènero es denominen comunament "sauces"; entre ells es conta l'espècie més extensament cultivada en tot lo món, el sauce llorón o sauce de Babilonia (S. babylonica).

Descripció

Inflorescència de sauce.

Full de sauce chilé.

La fusta dels sauces és blana i flexible. Posseïxen esveltes i fibrosas branques i a sovint raïls estoloníferas, que les seues característiques més notables són , llongitut i resistència. També desenrollen fàcilment raïls aérees.

Els fulls són típicament elongadas, encara que també poden ser redones o ovales, en freqüència de vores serrades (en forma de serra). La majoria de les espècies són caducifolias o semiperennes.

Són plantes dioicas (flors masculines i femenines en diferents plantes). Els aments sorgixen a principis de la primavera, a sovint abans que els fulls o al mateix temps.

La fertilisació creuada és molt freqüent entre els membres del gènero, per lo que es donen numerosos híbrits, tant de forma natural com en cultiu.

Algunes espècies, en especial les àrtiques i alpines són arbustos de creiximent baix o rastrero, com el sauce que Carlos Linneo va considerar l'arbre més chicotet del món Salix herbacea que no supera els 6 cm d'altura encara que s'estén profusament pel sol. Unes atres, com el sauce negre nortamericà (Salix nigra) pot medir 35 m. El sauce llorón té branques fines i elàstiques poblades per numerosos fulls dorats i chicotetes. És un arbre de talla mija dins de la família, aplegant este a medir entre 8 i 12 m.

Cultive

Vàries espècies es cultiven com a ornamentals, especialment les de porte llorón, Salix babylonica i Salix alba var. pendula.

Atres espècies brinden vímens per a cestería, com la mimbrera (Salix fragilis).

En la branca d'un sauce babilònic (Salix babylonica) jove i una navaixa es pot elaborar una seljefløjte, típica dels països nòrdics

En el cas d'una emergència pots demanar auxili per mig de SOS en còdic Morse i aixina et localisaran fàcilment en un silbato fet de la branca d'un sauce babilònic jove.

Vore també

• Leucoma salicis

Bibliografia

• Castroviejo, S., Laínz, M., López González, G., Montserrat, P., Muñoz Garmendia, F., Paiva, J., & Villar, L. (eds.) 1986 Flora Ibèrica. Vol. I. Real Jardí Botànica de Madrit, Servici de Publicacions de el CSIC. Vol III 1993. pag.499.
• Dagmar Lautenschlager o. a.: Die Weiden von Mittel- und Nordeuropa. Überarbeitete und erneuerte Auflage. Birkhäuser, Basel, Boston, Berlín 1994, ISBN 3-7643-2994-7
• Devesa, J.A. Vegetació i flora d'Extremadura. Universitas, 1995. Badajoz. Pag.310.
• Elvira Hörandl, Florin Florineth, Franz Hadacek: Weiden in Österreich und angrenzenden Gebieten. ISBN 3-9501700-0-6 [3]
• Georg Franz Hoffmann: Història salicum. Crusius, Leipzig 1785 (Digitalisat)
• Gregor Aas: Systematik und Biologie einheimischer Weiden (Salix ssp.), Online-Version (PDF)
• H. M. Schiechtl: Weiden in der Praxis - Die Weiden Mitteleuropas, ihre Verwendung und ihre Bestimmung Patzer Verlag, Berlin-Hannover 1992, ISBN 3-87617-082-6

• Keeler, Harriet L. (1900). Our Native Trees and How to Identify Them. New York: Charles Scriber's Sons. pp. 393–395.
• López , A., Sánchez de Lorenzo, J.M. ÿrboles en Espanya, manual d'identificació. Mundi-Prensa, Madrit. 1998. pag. 235.
• López, G. Els arbres i arbustos de la península ibèrica i Illes Balears. Madrit. Edicions Mundi-Prensa, 2001. pag. 586.
• Mitchell, A. Guia de camp dels arbres d'Europa. Omega, S.A., 1979. Barcelona. Pag.251.
• Newsholme, C. (1992). Willows: The Genus Salix. ISBN 0-88192-565-9
• Pentinat, M., Rivas-Martínez, S. La vegetació d'Espanya. Universitat d'Alcalà de Henares, 1987. Madrit. Pag. 481; 155; 277.
• Recasens, J. Botànica agrícola. Plantes útils i mals herbes. Edicions de l'Universitat de Lleida, 2000. Lleida. Pag.60-61.
• Sviatlana Trybush, Šárka Jahodová, William Macalpine and Angela Karp (2008), "A genetic study of a Salix germplasm resource reveals new insights into relationships among subgenera, sections and species", BioEnergy Research 1(1), pp 67 – 79
• T. A. Volk o. a.: Developing a Willow Biomass Crop Enterprise for Bioenergy and Bioproducts in the United States.
• Warren-Wren, S.C. (1992). The Complete Book of Willows. ISBN 0-498-01262-X