Clímene (oceánide)
En la mitologia grega, Clímene (en griego: Κλυμένη Klyménē; en latín: Clymĕne, ‘fama’) era una de les nimfes oceánides, filla per tant d'Oceà i Tetis.[1] El paper d'esta oceánide va ser variant de mans de diferents poetes.
Clímene en la Teogonía
[editar | editar còdic]Clímene és descrita per primera volta en la Teogonía de Hesíodo, que la presentes com consorte del titán Jápeto i mare de quatre célebres fills: «Jápeto es va dur a la jove Clímene, oceánide de bells turmells i va pujar al seu mateix llit. Esta li va donar un fill, l'intrèpit Atlante, i va parir al molt ilustre Menecio, al mañoso i astut Prometeo i al terramaner Epimeteo, que va anar des d'un principi sempre ruïna per als hòmens que s'alimenten de pa».[2] Apolodoro, que seguix a Hesíodo en el seu text, la denomina en canvi Àsia, pero per lo demés és el mateix personage.[3]
Una atra versió diu que Clímene no era l'esposa de Jápeto sino la mare de Deucalión en la seua unió en Prometeo.[4] També poguera ser la mateixa citada com a mare de Mnemósine per Zeus, encara que l'autor no ho deixa clar.[5]
Clímene i Faetón en Les metamorfosis
[editar | editar còdic]La versió d'Ovidio és la més célebre, i nos conta que va ser l'esposa de Mérope,[6] rei d'Etiopia.[7] Clímene, filla d'Oceà,[8] va ser seduïda pel deu-sol Heli, que la va fer mare de Faetón i de les helíades,[9] encara que alguns autors pensen que la mare d'estos era la nimfa Rode.[10] Una atra versió fa de Clímene l'esposa llegítima de Heli, ignorant el història de Mérope.[11]
Quan Faetón, insultat per Épafo, li va suplicar a la seua mare que li donara una prova de la seua linaje diví, Clímene es compadeció i va accedir a que coneguera al seu pare. Heli va voler concedir un desig a Faetón, que va demanar conduir el carro solar durant un dia, pero no va poder controlar als cavalls i va terminar cremant la Terra i morint abrasado. Les Helíades, les seues germanes, varen plorar tan fortament davant la seua sepulcro i tant es varen llamentar que els deus les varen convertir en àlbers i les seues llàgrimes en àmbar, que varen caure al riu Erídano (Po). El seu pare, Heli, estava tan agobiat per la pena que un dia sancer va transcórrer sense Sol, i la Terra no s'allumenava més que pels grans incendis que el carro havia provocat.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ HESÍODO: Teogonía 358.
- 334 - 370 (Fills de Tetis i Oceà. Oceánidas i Oceánides): text espanyol en Wikisource.
- Text grec en Wikisource.
- 334 - 370 (Fills de Tetis i Oceà. Oceánidas i Oceánides): text espanyol en Wikisource.
- ↑ Teogonía 508.
- ↑ APOLODORO: Biblioteca I, 2, 2-3.
- ↑ Escolio de les Olímpiques de Píndaro (IX, 81); escolio de la Odissea (X, 2); DIONISIO DE HALICARNASO: Antiguetats romanes I, 17, 3.
- ↑ HIGINO: prefacio de les Faules.
- ↑ Mérope: Μερόπη / Merópē.
- ↑ 7,0 7,1 OVIDIO: Les metamorfosis I, 760 ss.; II, 184.
- ↑ Clímene, la mare de Faetón, és citada com a filla d'Oceà en el Faetón d'Eurípides, una obra casi perduda. James Diggle: Euripides: Phaethon, Cambridge University Press, Cambridge Classical Texts and Commentaries, Séries Number 12, 1970, ISBN 978-0521604246.
- ↑ EURÍPIDES: Faetón fr. 781.
- ↑ Esquilo, Les helíades (obra que a penes ha sobrevixcut en uns míseros fragments)
- ↑ NONO: Dionisíacas 38, 142-217.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clímene (oceánide)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.