Real de huit
.jpg){kind=link}
El real de huit, pes de huit, pes fort o pes dur, conegut en el món anglosaxó com dólar espanyol (en anglés: piece of eight) o Carolus Plantilla:Eti,[1] és una moneda d'argent en valor de huit reals falcada per la Monarquia Hispànica en la Corona de Castella despuix de la reforma del sistema monetari d'este territori de 1497, que va establir el real. Gràcies a l'ampli us que va tindre a finals de el XVIII en Europa, tota Amèrica i l'extrem Oriente, es va convertir en la primera divisa d'us mundial. Va ser la primera moneda de curs llegal en els Estats Units fins que una llei de 1857 desautorizó el seu us. Moltes monedes actuals varen prendre les seues respectives denominacions del real de 8, tals com el dólar, el yuan o el pes.[2] És considerada per molts historiadors com la primera moneda universal de l'història, per la seua difusió per tot el globo durant el XVI i per la seua gran influència en el naiximent de divises actualment actives.[3]
Actualment el terme «pes» s'usa encara en ocasions per a referir-se a el històric real de 8. Açò es deu a que els pesos tenien un pes i diàmetro similar al real de 8. No obstant, el terme «pese» no apareix en el sistema monetari espanyol fins a 1864, i és més exacte referir-se al real de 8 en l'anterior sistema monetari.
En el món anglosaxó en general, i en Estats Units en particular, el real de 8 era conegut com Spanish dollar, pieces of eight o eight real coin. Existixen diverses teories de que el símbol «$» del pes i el dólar té el seu orige en les bandes i columnes de Hércules del escut espanyol que apareix en el revers del real de 8. El símbol de la S barrada és substancialment anterior a l'acunyament dels columnarios. En els documents espanyols, la S barrada s'usava per a indicar 'suma total'; no obstant, per la diferent notació a el hora d'anotar divises, els anglesos creïen que eixa S barrada significava 'pes' (pes fort, real de 8, o pes de 8 reals). Per a una cantitat de 2345 pesos, un document espanyol reflectiria «$ 2345 p.», pero un anglés entendria que el primer signe és el de la divisa, mentres que els espanyols ho escriuen despuix.cita requerida
Orige
[editar | editar còdic]
Per a entendre el naiximent de la divisa, cal remontar-se a el XIV, moment en el que es falca el real en Castella, moneda d'argent creat pel rei Pedro I (1350-1369). El real pesava entre 3,43 i 3,48 grams, tenia una llei d'11 diners i quatre grans i una talla de 67 peces per marc, el seu diàmetro estava entre els 25 i 26 milímetros, i el seu valor per llavors era de 3 maravedís. Baixe el regnat de Juan II de Castella, el real va passar a valdre 7 maravedís, i posteriorment, al començament d'época dels Reis Catòlics, equivalia a 31 maravedís, i a 34 des de 1497, any de la publicació de la pragmàtica sobre la reforma monetària de Medina del Camp, instaurant en ella les primeres monedes de 8 reals.[4]
Despuix de la conquista i colonisació d'Amèrica, els reals de 8 es falcaven en cecas d'Amèrica (cases de la moneda en Lima, L'Argent, Cartagena d'Índies, Bogotà, Caracas, Cuzco, Santiago de Chile, Popayán, Guadalajara, Panamà, etc.) en la denominació de real espanyol i es transportaven a granel cap a l'Espanya peninsular, fent este transport un objectiu tentador per als pirates i corsarios de la mar, o directament per aquells que els contractaven (Anglaterra i Països Baixos rebels principalment). Per una atra part, el seu us també es va estendre pel surest asiàtic, puix el Galeón de Manila transportava periòdicament argent en monedes des de Nova Espanya (Acapulco i atres ports) fins a Manila, en les Filipines, a on devia intercanviar-se per mercaderies chinenques i filipines en tant l'argent era l'única mercaderia estrangera que China acceptava com a pagament. En el comerç oriental, els reals de 8 espanyols varen ser a sovint estampats en caràcters chinencs, que indicaven que es tractava de monedes originals.
Pels enormes jaciments d'argent descoberts principalment en Potosí (en l'actual Bolívia), i en menor cantitat en l'actual Mèxic (per eixemple en Guanajuato, Taxco i Zacatecas) entre 1545 i 1548,[5] les cases de la moneda de Bolívia, Mèxic i Perú varen començar a falcar moneda des de el XVI, per lo que millons de reals de 8 es varen falcar durant els sigles virreinales.
Apogeu i difusió
[editar | editar còdic]
El contrabando de diversos productes es va fer comú des de el XVII entre territoris espanyols i bucs de Gran Bretanya i Holanda; això va permetre que les peces monetàries falcades en les cecas de la Monarquia hispànica circularen per llocs aliens a la jurisdicció espanyola. Les Tretze Colónies britàniques en Amèrica del Nort varen aplegar a utilisar prontament els reals de 8 per la fineza del seu contingut en argent i a la seua relativa abundància en el mercat, major que la moneda de la seua pròpia metròpoli.
El comerç espanyol en China, utilisant com base a les Filipines, va fer que el real de 8 es difonguera també en el Surest asiàtic. En una época a on el valor de la moneda estava determinat pel seu contingut intrínsec d'argent o or, la fineza del real de 8 va fer que esta peça es tornara extraoficialment en la moneda de canvi per al comerç internacional sostingut en Àsia Oriental. L'arribada de comerciants nortamericans a China a fins de el XVIII va impulsar més l'us del Spanish dollar, com es denominava en anglés al real de 8.
El real de 8 es va convertir llavors en la divisa de més àmplia difusió durant el periodo colonial en Amèrica, i pel seu elevat valor intrínsec aixina com pel seu fineza, es varen seguir usant en Norteamérica i en el Surest asiàtic fins a el XIX. Quan estes monedes d'argent varen aplegar a Europa, varen ser comparades en les grans monedes d'argent que falcava Àustria: el thaler (traduït a l'espanyol com tálero). No obstant la seua fama en Europa, el tálero austríac no tenia la difusió del real de 8 a nivell mundial, pero el seu nom en francés i en anglés (thaller i daller), varen servir per a que en Estats Units el real de 8 rebera el nom de Spanish daller, del com va derivar posteriorment la denominació Spanish dollar, reduït després a simplement dólar.
A lo llarc de el XVI, diferents regnats, no només en els llímits comercials del Mediterràneu, sino també en les noves rutes atlàntiques, en els Virreinatos i Capitanies Generals del nou continent, financen les seues empreses en la moneda de Castella. No només a l'Oest, sino també a l'Est global aplegarà el real de 8 a través del comerç d'Extrem Orient. Serà en esta part del orbe a on especialment influïxca la poderosa divisa, puix el sistema de la “Piastra” mexicana (nom en el que era conegut entre els indígenes la peça de huit reals de la Casa de la moneda de Mèxic) servirà de model a actuals monedes. És el cas del tael (China), el yen (Japó), el won (Coreja), i inclús ha servit de model al dólar, la moneda d'argent dels Estats del Nort d'Amèrica, la qual va nàixer en sistema de base decimal en l'intenció política de desestabilisar el Real de Huit espanyol, i en este la seua economia.[6]
Una llei nortamericana de 1792 sobre el sistema monetari va crear la casa de moneda dels Estats Units, encara que els primers dólars nortamericans no varen ser tan populars com els Spanish dollars, puix estos últims eren més pesats i estaven fets d'argent més fi, per açò, el valor del dólar nortamericà va ser equiparat al del real de huit per a impulsar la seua reputació internacional:
La principal moneda que circulava en Amèrica era, en diferència, el dólar espanyol, que consistia en 387 grans d'argent pur. El dólar es dividia en "peces de huit" o "bits", cada una de les quals equivalia a un octau de dólar. Els dólars espanyols varen aplegar a les colónies nortamericanes a través del lucratiu comerç en les Índies Occidentals. El dólar havia segut la moneda més destacada del món des de principis del sigle XVI, i es va difondre en part gràcies a l'ingent producció d'argent dels virreinatos espanyols en Amèrica. Més important, no obstant, va anar que el dólar espanyol, des del sigle XVI fins a el XIX, va anar relativament la moneda més estable i menys devaluada del món occidental.[7]
Un real de 8 tenia un pes nominal de 550,209 grans espanyols, que són 27,468 grams en el sistema mètric decimal; en una purea de 93,055 % açò significava que el real de 8 contenia 25,560 grams d'argent, encara que el seu pes i purea va variar significativament entre les distintes cases de la moneda a lo llarc dels sigles. En canvi, la citada llei nortamericana de 1792, va especificar que el dólar de EE. UU. contindria 27 grams de pes, dels quals només 24,1 grams eren d'argent.
Els reals de 8 tenien un valor nominal de 8 reals en Castella i les seues virreinatos, pero la necessitat de moneda fraccionaria va causar que a sovint les peces anaren tallades físicament en quatre o huit trossos, per a conseguir un canvi més menut. Una curiositat és que en l'anglés nortamericà el quarto de dólar es diu two bits (dos trossos), reminiscència d'esta pràctica. Fòra de la monarquia universal espanyola era molt difícil obtindre monedes espanyoles d'argent en denominacions menors a les del real de 8, per la qual cosa la partició física de la moneda era l'únic modo d'obtindre fraccions i posteriorment resellarlas per al seu us,[8] cosa que també va ocórrer durant les guerres d'independència dels virreinatos espanyols quan les peces caïen en mans dels insurgents.[9][10]
En 1686, durant el regnat de Carlos II, la moneda sofrirà una gran devaluación de la qual, pese a la gran llabor econòmica que varen realisar els consellers del rei, no va poder evitar-se certa pèrdua en el hegemonia de la moneda, les conseqüències de la qual no es varen vore fins a la mitat de el XVIII, época en la qual la lliura esterlina, creada en 1694, s'erigix com a rival del real.[11]
En Austràlia, al començament de el XIX, la colónia estava recent fundada décades abans i front a l'inestabilitat social i econòmica per la falta de massa monetària, el governador de Nova Gales del Sur Lachlan Macquarie, va decidir en 1812 importar 40 000 monedes de reals de huit espanyols per a estabilisar la situació.
La moneda espanyola va ser moneda de curs llegal en els Estats Units fins que en 1857 va ser prohibit el seu us, i mentres va circular en els EE. UU. el real de 8 va tindre el valor d'un dólar. Com a curiositat cal indicar, per eixemple, que el preu de les accions en el mercat de valors dels Estats Units denominat en octaus de dólar va perdurar fins al 24 de juny de 1997 quan la Bossa de Nova York va convertir dita denominació a dieciseisavos de dólar, encara que poc despuix es va passar a la notació decimal.
El real de huit és la base dels pesos americans i Filipines, el dólar nortamericà, i ademés està en l'orige del yuan chinenc, el yen japonés, el won coreà, el dólar australià i el dólar canadenc. En Espanya, el real de huit o pes dur va passar a denominar-se simplement dur. El primer en el que apareix estampada esta paraula va ser falcat com a moneda d'emergència en Girona, en 1808, durant el lloc per part de les tropes franceses. Posteriorment es va definir el dur de huit reals d'argent com de 20 reals de vellón, o cinc pessetes. Des de la década de 1940 es varen falcar en cuproníquel, i varen desaparéixer en l'arribada de l'euro.
Vore també
[editar | editar còdic]- Dólar de comerç
- Argent i Or de Potosí
- Casa de la Moneda de Bolívia
- Envilecimiento de la moneda
- Anex:Monedes falcades en el Virreinato de Nova Espanya
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «'Carolus' el dólar espanyol que va dominar les finances internacionals en el XVIII» (en és). El Món. Consultat el 1 d'agost de 2020.
- ↑ «¿Quin és la diferència entre el Yuan i Renminbi chinenc?». Or i Finances.
- ↑ XIII Congrés Internacional de Numismàtica: Madrit, 2003. Actes = proceedings = actes / coord. per Carmen Alfaro Asins, Carmen Marcos Alonso, Paloma Otero Morán, Vol. 2, 2005, ISBN 978-84-8181-238-1, págs. 1751-1760.
- ↑ Studia historica. Història moderna, ISSN 0213-2079, Nº 28, 2006, págs. 241-257..
- ↑ Kobie. Paleoantropología, ISSN 0214-7971, Nº. 36, 2018, págs. 223-243.
- ↑ Consultat el 11 de giner de 2025.
- ↑ Rothbard, Murray, Commodity Money in Colonial America, LewRockwell.com
- ↑ David C. Harper, 2009 North American Coins & Prices, Krause Publications, ISSN 1935-0562, ISBN 978-0896897052, pàgines 419-420.
- ↑ David C. Harper, 2009 North American Coins & Prices, Krause Publications, 2009, ISSN 1935-0562, ISBN 978-0896897052, pàgines 468, 471.
- ↑ Catàlec de monedes de Mèxic 1536-2009, Editorial A.G.R., pàgina 20.
- ↑ Revista espanyola del Pacífic, ISSN 1131-6284, Nº. 15, 2002-2003, págs. 11-36.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Real de a ocho» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.