Anar al contingut

Doblón

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Doblón d'or de 8 escuts, falcat en Mèxic l'any 1798.

El doblón[1] va ser una moneda d'or espanyola que equivalia a dos escuts o 32 reals i pesava 6,77 grams (0,218 onces troy). Originalment va ser cridat aixina perque representava un valor igual al de dos excelents d'or, la moneda introduïda en Espanya des de 1497 pels Reis Catòlics, pero posteriorment el nom de doblón es va assignar a pràcticament totes les monedes d'or falcades en l'imperi Espanyol. Aixina, varen existir el doblón de quatre (igual a quatre escuts, que pesava 13,5 grams), o el doblón de huit (equivalent a huit escuts, en un pes de 27 grams).

Els doblones eren falcats en Espanya, Nova Espanya, Perú i Nova Granada. El terme «doblón» es va utilisar per primera volta per a descriure al excelent d'or, possiblement degut a que valia dos ducados, o be pel doble retrat dels Reis Catòlics Fernando i Isabel.

En Espanya, els doblones varen ser monedes de curs llegal fins a mediats de el XIX. En 1859, Isabel II va reemplaçar a l'escut pels reals, com a base del doblón; ademés, va substituir al doblón de 6,77 g per un atre nou i més pesat que equivalia a 100 reals i pesava 8,3771 g (0,268 onces troy). Els últims doblones espanyols (que indicaven la denominació de 80 reals) varen ser falcats en 1849. Els territoris espanyols de Mèxic, Perú i Nova Granada varen continuar falcant doblones després d'independisar-se.

Les colónies portugueses també han falcat doblones cridats dobrão (en el mateix significat).

En Europa, el doblón es va convertir en el model de moltes atres monedes d'or, entre les que s'inclouen el Louis d'or francés (des de 1640), la doppia italiana, el duplone suís, el pistole del nort d'Alemània i el Friedrich d'or prusiano (1741-1855).

En Nova Orleans i Mobile, Alabama, les comparses del carnestoltes de Mardi Gras tiren doblones (generalment fets d'alumini), a lo manco des de 1960.

El doblón va ser una moneda d'or crucial en el història monetària de l'Imperi espanyol, i el seu acunyament va tindre un impacte important tant en l'economia interna com en les transaccions internacionals. Inicialment, el seu valor equivalia a dos escuts o 32 reals, i pesava 6,77 grams. En el pas del temps, el terme "doblón" es va utilisar per a designar vàries monedes d'or de diferents valors, com el doblón de quatre i el doblón de huit, que varen ser emesos en diverses époques per a adaptar-se a les necessitats econòmiques de l'imperi. Estos doblones no solament varen ser falcats en Espanya, facilitant el comerç transatlàntic. La seua circulació en estes regions va estendre la seua influència, convertint-ho en una de les principals monedes en circulació en l'economia colonial, i va consolidar el seu rol com a mig d'intercanvi entre Europa i Amèrica durant varis sigles.[2]


A pesar de que l'acunyament de doblones en Espanya va cessar a mitan de el XIX, el seu llegat va continuar en les antigues colónies despuix dels seus processos d'independència. En 1859, Isabel II va reformar el sistema monetari, substituint l'escut pels reals i emetent una versió més pesada del doblón, que pesava 8,3771 g i valia 100 reals. No obstant, els doblones varen seguir sent falcats en països recent independisats, com Mèxic, Perú i atres països llatinoamericans, que varen continuar utilisant la moneda en els seus sistemes econòmics encara despuix de la ruptura en Espanya. Ademés, l'influència del doblón es va estendre més allà de les fronteres de l'Imperi espanyol, ya que molts països europeus varen adoptar monedes similars basades en el model del doblón, com el Louis d'or en França i el duplone suís. Esta expansió mostra cóm el doblón es va consolidar com una moneda globalment reconeguda.[3]

Hui en dia, el doblón no solament té un valor històric, sino que també s'ha convertit en un símbol cultural, especialment en algunes ciutats d'Estats Units. Durant el carnestoltes de Mardi Gras en Nova Orleans i Mobile, es llancen doblones d'alumini, una tradició que va començar en la década de 1960. Esta pràctica, que té les seues raïls en el simbolisme de la moneda històrica, ha ajudat a mantindre viva la conexió en una part fonamental de l'història econòmica i cultural del passat. El doblón, en haver segut una moneda emblemàtica en el comerç global de l'Edat Moderna, seguix sent un recordatori de l'influència que va tindre l'Imperi espanyol i l'importància de les seues monedes en la construcció de l'economia mundial.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Diccionario de la lengua española
  2. Sánchez, L. (2004). Edicions Akal (ed.). Monedes de l'Espanya medieval i moderna., Madrit.
  3. González, M. (2003). Madrit (ed.). La moneda en l'Espanya dels Austrias, Real Acadèmia de l'Història.

[1][2]

[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. López, A. (2001). La moneda en l'Edat Moderna: Dels Reis Catòlics als Austrias, Barcelona: Editorial Crítica.
  2. Vives, C. (1980). La numismàtica espanyola i les seues coleccions, Barcelona: Edicions Del Prat.
  3. Llorente, J. (1995). Història de la moneda en Espanya, Madrit: Espasa Calpe.