Roncesvalles

Roncesvalles

Roncesvalles (cooficialmente Plantilla:Lang-eu) és una vila i municipi espanyol de la Comunitat Foral de Navarra, situat en la merindad de Sangüesa, en la comarca d'Auñamendi, a 47,7 km de la capital de la comunitat, Pamplona, i a uns 25 km de Sant Joan de peu de Port, prop de la frontera natural en França, en l'extrem occidental de la cordillera dels Pirineus. La seua població en 2019 era de 22 habitants: 12 hòmens i 10 dònes (INE).

Geografia

Porta de Sant Joan

El port de Ibañeta (Roncesvalles) corresponia antigament al collado axial de Ibañeta (1066 m), via de pas natural que es va utilisar des de la Prehistòria per a accedir a la península ibèrica. El punt de major altitut del municipi és el cim del mont Orzanzurieta, en 1567 m s. n. m.

Les cases i institucions religioses i d'atenció als pelegrins jacobeos es troben en el poble de Roncesvalles, situat al peu de Ibañeta, a on arranca la famosa llanada en la que els cantares de gesta ubiquen la batalla contra els carolingios. Roncesvalles, a la veta del temps, seguix sent enclavament fonamental per als peregrins del Camí de Santiago. Per Ibañeta i Roncesvalles entra el cridat Camí Francés, el mateix que va recórrer Aymeric Picaud en el XII, el qual es fon en la vila d'Obanos, molt prop de Pont la Reina, en l'atre que procedix del Somport d'Osca, també en els Pirineus, conegut per Camí Aragonés.

El municipi de Roncesvalles llimita pel nort, en l'Alt de Ibañeta, en el de Valcarlos, municipi navarrés transpirinenc, i pel sur en el de Burguete, la que va ser primera població de la comarca, cridada llavors Burgo de Roncesvalles. A l'est llimita en el municipi d'Orbaiceta.

Demografia

Roncesvalles conta en una població de Plantilla:Població-és wd.

Transports i comunicacions

Roncesvalles està comunicada per carretera per mig d'autobusos en orige i destí en Pamplona i atres localitats de Navarra. Ademés, hi ha servici de taxis de vàries localitats d'entorn.

Toponímia

Els topònims llatins i romançades, amprats des de l'Edat Mija per a referir-se a l'enclavament pirenaic, són molts i variats, si ben alguns cal considerar-los parcialment erròneus a causa de males interpretacions de copistas i de personages molt alluntats de Navarra, a grafies derivades d'atres equivocades o a intents per esmenar lo que se suponia que estava mal escrit. Sense agotar les respectives llistes, he ací alguns dels més freqüents:

Roncesvalles		Alt Ibañeta		Alt de Valcarlos
«Errozabal» «Roncidevallibus» «Roncisdevalles» «Roncisdevallis» «Roncisvalle» «Roncisvallis» «Roncisvals» «Ronsasvals» «Ronzalsvals» «Roscidavallis» «Rozavalles» «Runcevallis» «Runciavallis» «Runciavalle» «Runzasvals» «Rainchevaux» «Rencelvals»	«Rencesvals» «Renceval» «Renchevax» «Rescesval» «Roncallis» «Ronças» «Ronçasvals» «Roncavallis» «Roncavalls» «Roncavallus» «Roncesvalls» «Roncevall» «Roncevallis» «Roncesvalhes» «Roncevax» «Roncevaux»	«Pyrenei suc» «Pyrenei saltus summitate» «Summi Portus» «Vertex Pyrenei Wasconum» «Vertice montis qui dicitur Ronsasvals» «Summi montis verticae» «qui dicitur Ronsasvals» «Montis qui dicitur Runciavallis» «Capella Caroli» «Capella Rotolandi»	«Hospital Rollandi» «Hospitale Rotolandi» «Hospital de Summo Portu» «Hospital Sant Salvador de Summi Port» «Monasterium Sant Salvador de Ybenieta» «Monasterium Sanctus Salvator» «Hospitale de Sancti Salvatoris» «San Salvador de Ibañeta» «Ecclesia Sancti Salvatoris».	«Portus Cisere» «Port de Císera» «Portus Ciséreos» «Porz de Sizer»
		Concitó múltiples referències, molt més imprecises per les reminiscència legendaristas de parage tan especial		Este topònim no deu confondre's en el Port de Cize propost per Picaud, relacionat en la travessia romana dels cims. El Valcarlos pròpiament dit deriva de Vallis Caroli i Karlestal, espai que cal enquadrar entre la frontera internacional de Arnéguy i el portell de Moccosalia, a on la tradició va supondre acampant a Carlomagno mentres els vascones aniquilaven a la retaguàrdia.

Economia

L'economia de Roncesvalles es basa en les rendes que s'obtenen de les terres del municipi (explotació forestal principalment), d'alguna explotació agrícola-ganadera existent en el municipi i sobretot de les activitats hosteleras.

L'economia local està hui en dia orientada a l'atenció dels peregrins i turistes, per la condició de Roncesvalles com a tradicional primera etapa en Espanya del Camí de Santiago.

A pesar de la seua escassa població, el poble conta en una notable oferta d'hostage: un hotel, un edifici d'apartaments turístics, dos hostals i un refugi de peregrins que depén de la Colegiata. Roncesvalles posseïx una oficina de turisme, un museu i una oficina del peregrí. L'hotel i els hostals posseïxen ademés bar-restaurant.

En qualsevol cas, el manteniment del complex històric-artístic excedix els recursos municipals i exigix l'aportació econòmica d'instàncies oficials.

Història

Archiu:Cadenasescudodenavarra. caps block 3

Cadenes ubicades en la colegiata de Roncesvalles que varen servir d'inspiració per a formar l'escut de Navarra.

Roncesvalles va anar sempre testic, quan no protagoniste, de la trascolada humana d'entrada a la península ibèrica des del restant del continent europeu i viceversa, quan aplegats des del nort d'Àfrica, les huestes musulmanes de el VIII varen buscar alvançar cap a l'interior del continent fins a ser detingudes en la batalla de Poitiers (732).

Domini romà

Com a via de pas s'identifica en la mansio Summo Pyreneo (Ibañeta), en l'Itinerari Antonino A-34 Ab Asturica Burdigalam, a on s'arrepleguen els itineraris que els funcionaris romans confeccionaven a modo de guies de viagers. La mateixa calçada romana va servir com a camí d'entrada per als celtas (en época prerromana), els vàndals (409), els visigodos (V-VI) que es varen establir inicialment en la península.

Per això des de el IV es va posar atenció en esta via de comunicació de la Galia i la Hispania fortificando Lapurdum i Pompelo. En el V «la barrera dels Pirineus va estar defesa prop de tres anys per «dos jóvens germans, nobles i rics», Dídimo i Veriniano que es varen preparar a contindre als invasores en tropes reclutades entre els seus siervo i patrocinats; les varen assentar en els passos de montanya, alimentant-les a la seua costa.» A mitan d'este mateix V es tenen notícia del bandidaje de les bagaudas i per a finals del sigle Eurico passa els Pirineus i comença a ocupar la Tarraconense enviant a Gauterico per Pamplona per a apoderar-se de Saragossa.

Carlomagno: sorgix la llegenda

Artícul principal → Batalla de Roncesvalles.

Pero l'episodi més popular associat en el lloc aplegaria en els francs de Carlomagno durant el VIII. Carlomagno, ya que va ser derrotat en Saragossa, va decidir, camí de regrés al seu regne, reduir a ruïnes la capital dels vascones, Pamplona. Va ser a la tornada, en els Pirineus, entre el collado de Ibañeta i la hondonada de Valcarlos, a on va haver de sofrir una contundent emboscada per partides de natius vascones, als que els va resultar fàcil provocar un descalabro general a pur de llançar roques i darts. El Cantar de Roldán, escrita en algun lloc de França cap a finals de el XI, va concebre el desastre en el pla, entre Roncesvalles i la vila de Burguete, i els atacants ya no eren vascones, sino sarracenos, els qui en realitat mai varen aplegar a expandir els seus dominis tan al nort.

Naix un regne pirenaic: regne de Pamplona

Artícul principal → Segona batalla de Roncesvalles.

Despuix del fracàs de l'expedició de Carlomagno a Saragossa, el panorama polític i social en abdós vertents dels Pirineus experimenta notables canvis. Per un costat Carlomagno crea el regne d'Aquitània (781) buscant assossegar en la zona a gascons i aquitanos inquiets despuix de la batalla de Roncesvalles. Per la vertent sur del Pirineu Abd al-Rahman I tracta d'assegurar la frontera. Al-Husayn havia estabilisat Saragossa i, com a nou walí, s'havia somés al dictat de l'emir cordovés que, aprofitant la situació «va realisar una campanya en terres dels francs i dels vascones i contra els reis que estaven més allà d'ells», d'a on va dur botí i captius. Aixina, en l'any 781-782 «quedava la fron­tera assegurada, i els cristians de les montanyes somesos de nou a pagar tribut a l'emir cordovés, conservant, no obstant, la seua peculiar organisació i autonomia».

Com afirma l'historiador J. M. Lacarra «les seqüències més importants de la batalla de Roncesvalles havien segut: obertura del Pirineu oriental als alvanços carolingios i afirmació de l'autoritat de l'emir en el sector occidental.» Pamplona, que conserva «un interés primordial per a qui desige conservar expedito el pas del Pirineu i el domini polític de la regió», transcendix els seus murs i assumix el seu paper capital en la vertebración del nou espai. El seu estratègic emplaçament fa necessari «contar en la aquiescencia de la població rural de la Conca i la que domina els passos o accessos, tant pel nort — Roncesvalles— com pel sur o l'oest.» En esta conjuntura la pressió musulmana pel sur obliga «a centrar les defenses en els passos més accessibles o freqüents, i allí sorgiria el grup humà aparellat per a la defensa.» Entre estos grups humans que habiten este territori «que ha de constituir-se el regne» les fonts àraps citen vàries famílies, entre les que destacaran els Íñigos. Per la seua banda, els autors francs parlen de pamploneses i navarresos «encara que provablement, en este [últim] nom es comprenia a tots els habitants de la zona mija de l'actual Navarra.»

Via jacobea: sorgix la devoció

Artícul principal → Ermita de Sant Salvador de Ibañeta.

Durant tota l'etapa medieval esta antiga via romana servirà per als primers peregrins que es dirigixen a Santiago de Compostela. El pas natural del port de Ibañeta, més benigno climatológicamente que Santa Cristina de Somport, favorix inicialment l'auge de l'hospital de Sant Salvador que no tardarà molt temps en descendir de la seua cota a la posició més abrigada i acollidora de l'actual Roncesvalles. En tal canvi, a principis de el XII, serà determinant el paper del llavors bisbe de Pamplona, Sancho de Larrosa.

En la frontera pirenaica: trobades i desencontres

Artícul principal → Guerra contra la Convenció.

Pero el lloc ha segut escenari de més episodis alluntats de lo épico i lo espiritual. Durant l'época medieval, mentres la Terra de Vascs va permanéixer baix l'autoritat de la monarquia navarresa, serà un lloc d'intens trànsit comercial, especialment com a pas de mercaderies navarreses cap al port de Bayona. Esta ciutat labortana ya va ser sitiada en 1130 pel rei de Pamplona i Aragó, Alfonso I el Batallador que va movilisar a «forces de tot el regne» i inclús va requerir l'adheriment de tots els seus vassalls que eren al mateix temps senyors de la vertent nort del Pirineu».

Sent encara hereu al tro, Sancho el Fort, aliat de Ricardo I d'Anglaterra, acodix en defensa de Bayona front al sege de les tropes franceses tenint com a conseqüència que en 1204 el concejo labortano oferixca el seu port per a l'eixida de mercaderies navarreses davant les dificultats de fer-ho despuix de la pèrdua dels dominis guipuscoans (1200). Este canvi otorgarà a este pas pirenaic major rellevància. Ademés, en l'arribada de les dinasties franceses al tro navarrés, es reforça encara més l'importància del lloc especialment quan Teobaldo II, aliat de Luis IX de França, busque respal en la regió sobre les seues pretensions sobre els territoris gascons baix domini anglés. En Carlos II, en contínua disputa en el monarca francés aliat del castellà, necessitarà esta via també d'arribada a Bayona per a embarcar les seues tropes camine dels seus dominis normandos. Un dels més destacats d'esta empresa, Fernando de Ayanz, «aguerrido militar al servici del belicoso Carlos II (...) va participar en el rescat del sobirà quan estava pres del rei de França en Arleux (1357). Fernando de Ayanz i els seus companyers, disfrassats de carboneros, varen conseguir entrar en el castell, a on varen lliberar al monarca.» El seu cos descansa en el claustre de Roncesvalles.

Pero la seua ubicació en la frontera pirenaica va guanyar força despuix de la conquista de Navarra (1512) colocant el lloc en el centre de conflictes armats entre els nous estats sorgits en época moderna, França i Espanya. Els més violents varen comportar devastadors desastres que diezmaron el seu patrimoni, com l'incendi ocorregut en 1724 i com a conseqüència de la guerra contra la Convenció que va obligar a l'abandó del lloc durant quatre anys durant els quals el cabildo es va desplaçar a Villava, primer, i Corella, despuix. L'episodi bèlic més recent va ser en el context de la guerra de l'Independència en la celebració d'una nova Batalla de Roncesvalles (1813).

No varen terminar ací els contratemps. L'historiador, José Goñi Gaztambide, contava en la revista Crida, en 1967, el rocambolesco episodi del 25 de giner de 1869 en que es va tractar de traslladar la biblioteca de la colegiata a Pamplona. La fallanc intentona es reprodujó dos anys més vesprada, en 1871, en millor èxit. Varen ser duts a l'institut de segona ensenyança de Pamplona, encara que varen ser tornats per orde ministerial del 23 de giner de 1875. Era alcalde de Roncesvalles per llavors Hilario Sarasa.

També coneixerà Roncesvalles al pretenent carlista Carlos VII en les postrimeries de la tercera guerra carlista, a finals de febrer de 1876, camí del desterro, despuix d'haver pernoctat en Burguete en Casa Chiki-polit la nit del 26 al 27 de febrer. Durant eixos anys, des del 22 d'abril de 1873 fins a finals de maig de 1876, el cabildo de Roncesvalles s'hi havia vist obligat a refugiar-se, novament, en Pamplona.

Cultura

Patrimoni

Religiós

Hospital de Pelegrins

Artícul principal → Hospital de la Caritat (Roncesvalles).

Archiu:Sanchoviidenavarra. caps block 29

Mausoleu de Sancho VII "El Fort" de Navarra ubicat en la Colegiata de Roncesvalles.

L'Hospital fundat pel bisbe de Pamplona Sancho de Larrosa, en la colaboració del rei d'Aragó i Pamplona Alfonso Sánchez (més conegut com Alfonso I el Batallador) i seguint aixina la tradició del seu pare el rei Sancho Ramírez, I d'Aragó i V de Pamplona i la del seu germanastre Pedro I d'Aragó i de Pamplona de potenciar i protegir el camí del sant junt en alguns nobles. Els Papas ho varen prendre des d'un principi baix la seua protecció. Des de la seua fundació ho ha regit un Cabildo de canonges regulars de Sant Agustín. En 1984 va passar a dependre del Arzobispado de Pamplona. El prior seguix ostentant el títul medieval de Gran Abad de Colónia. El càrrec de «hospitalero» ho du un canonge. En el XVII es repartien 25 000 racions anuals entre els peregrins.

L'hospital que existix actualment va ser dissenyat en 1792 per l'arquitecte José Poudez, alçant-se entre 1802 i 1807 en els criteris de l'arquitectura neoclàssica. Consistix en un gran bloc horisontal en tres plantes cap al pati i quatre cap a l'est, a penes marcat per finestrals quadrangulars, i al que s'accedix per un portal en arc de mig punt emmarcat per pilastres, friso i frontón triangular.

Sancho «el Fort» (rei de Navarra) en la Batalla de les Navas de Tolosa en una vidriera en Roncesvalles

Capella de Sancti Spiritus

Artícul principal → Capella de Sancti Spiritus (Roncesvalles).

També coneguda com a Sija de Carlomagno per supondre's que el seu orige es deu a l'enterrament de combatents francs caiguts en el 778, lo que no és inverosímil. Es remonta a el XII, per lo que està considerada l'edificació més antiga de Roncesvalles.

El Sancti Spiritus cal considerar-ho temple funerari, pero no va ser lloc d'enterrament perpetu en el medievo. Era el recint en que s'oficiaven misses pels peregrins fallits en l'hospital que, enterrats en un atre lloc, una volta transcorregut un temps els seus restants eren depositats en el osario baix la capella exenta.

Iglésia de Santiago o dels Peregrins

Artícul principal → Iglésia de Santiago (Roncesvalles).

Menuda iglésia gòtica de el XIII, situada junt a la Sija de Carlomagno. És una senzilla fàbrica de planta rectangular en dos trams que inclouen la capçalera recta i volta de crucería simple. Unes columnes de fuste cilíndric servixen de soport per a la coberta. En el seu interior hi ha una figura de l'Apòstol Santiago. L'exterior té murs de sellar irregular, sense contraforts, en una portada d'arc apuntat i Crismón.

Va ser utilisada com a parròquia fins a el XVIII. Va quedar sense cult durant un llarc periodo fins que va ser restaurada per Florencio Ansoleaga en el XX, qui va obrir un chicotet óculo sobre la porta.

Encara que s'afirma que la campana colocada en la seua espadaña és la mítica i llegendària que orientava als peregrins durant la nit o les boires, pertanyent a la capella de Sant Salvador en el Collado de Ibañeta, no és cert. Té dos inscripcions: 'Sant Román' i la data '1800'.

Iglésia de la Real Colegiata de Santa María

Artícul principal → Colegiata de Santa María (Roncesvalles).

L'iglésia colegiata de Santa María és la fàbrica més luxosa de Roncesvalles i el millor eixemple navarrés del gòtic, no només francés, sino del més pur gòtic similar al contemplat en la regió parisenca coneguda com l'Illa de França. Acull una preciosa image de la Verge de el XIV.

El temple actual es va construir gràcies a Sancho el Fort (1194-1234), qui ho va elegir com a lloc d'enterrament. No hi ha senyes concretes sobre les dates de la construcció de l'iglésia, pero se sap que va ser a principis de el XIII, entre 1215 i 1221.

La Colegiata va sofrir importants desperfectes, ocasionats principalment per varis incendis ocorreguts en 1445, 1468 i 1626. Al començament de el XVII, el seu estat de deterioració i casi abandó va propiciar la seua reconstrucció, que va comprendre tot el recint colegial, especialment a l'iglésia i al claustre. Es va emmaixquerar l'interior gòtic i se li va donar forma barroca llevat en el presbiteri i el tram de nau que li precedix, a on varen quedar a la vista els elements gòtics.

Capella de Sant Agustín

Artícul principal → Capella de Sant Agustín (Roncesvalles).

De planta quadrada coberta en volta de terceletes en lligam de nervis més elaborats que els de l'iglésia i les claus decorades. La volta es recolza en quatre ménsulas de gran tamany que representen uns àngels.

L'exterior es presenta com un bloc cúbic de sillería, en cert aspecte de fortalea; d'ahí que en ocasions se li denomine torre de Sant Agustín. Uns contraforts adossats als cantons que apleguen fins a la coberta piramidal reforcen el conjunt, que data de el XIV. En el centre de la capella se situa el sepulcro de Sancho VII el Fort.

També cal resenyar una série d'escultures relacionades en les obres del claustre de la Catedral de Pamplona. Es tracta de dos capitelés que representen el Pecat original i l'Expulsió del Paraís, que cal pensar varen formar part del claustre gòtic.

Ermita de Sant Salvador de Ibañeta

Artícul principal → Ermita de Sant Salvador de Ibañeta.

Situada en el Port de Ibañeta, en l'actualitat és un edifici construït de nova planta construïda en 1964 en el mateix lloc a on va haver des de el XI un ermita baixe la mateixa advocación junt en un hospital i un alberc per a peregrins.

• La Colegiata de Roncesvalles des d'Ibañeta
  La Colegiata de Roncesvalles des d'Ibañeta
• 
  Interior de l'iglésia de la Colegiata
• 
  Capella de Santiago
• L'anomenada Taula de Roldán
  L'anomenada Taula de Roldán
• Capella de Sancti Spiritus
  Capella de Sancti Spiritus
• 
  Capella de Sant Agustín en el sepulcro de Sancho VII el Fort
• 
  Itzandeguía, refugi de peregrins

Civil

L'iglésia des de l'actual alberc de peregrins

Posada i hotel de Roncesvalles

Archiu:Monumento batalla de Roncesvalles. caps block 53

Monument a la batalla de Roncesvalles

Alberc de pelegrins Itzandegia

A uns cent metros de la capella del Sancti Spiritus, a la vora d'una chicoteta hondonada de verts pasturages, es troba una edificació envolta en misteri. Domenico Laffi havia escrit que la capella funerària estava molt prop de l'hospital de peregrins. La situava a occident, lo que sembla coincidir en l'emplaçament de Itzandegia. «És un gran i bell hospital en el que els peregrins poden permanéixer tres dies. Poden menjar i dormir, i els tracten molt be».

L'edifici és una casona de pedra de 32 x 12 m. Consta de nau única de sis trams, que la seua techumbre sostenen cinc arcs apuntats que descansen sobre els murs, que a la seua volta es recolzen en dèu contraforts, cinc per cada costat. Té dos accessos, un de major, ample com per al pas de carros, tornat d'esquenes a Roncesvalles, alçat casi un metro sobre el sol, desnivell que no existiria fins a tant no va ser edificada la casa casi adossada. L'atra porta, menor, en el lateral dret, permet el pas a l'única planta, que en un atre temps va deure contar en una atra superior.

És edifici cego, llevat l'escassa llum que deixen passar sis aspilleras, verticals i estretes, en la part alta del mur que dona al migdia. L'última restauració va terminar en el Xacobeo 1993. La major part dels contraforts exteriors havia desaparegut de la mateixa manera que els arcs de la volta, «recuperant-se sobre el model dels tres que encara es conservaven», varen anotar els professors Miranda i Ramírez. Pero no sembla que fora aixina, perque per algunes fotografies d'antany pot comprovar-se cóm l'estructura medieval havia segut alterada, adaptada als requeriments del caseriu rural en que s'havia convertit, en amplis finestrals, portes per a distints comesos i dependències adjacents. Ni tan sols estaven els grossos contraforts.

Museu i biblioteca

Ocupen un edifici yuxtapost a la Casa Prioral formant un bloc horisontal. Consta de tres nivells en altura i un reduït àtic de óculos. En el segon cos s'obri una arcada sobre pilastres acanaladas.

La biblioteca

Comprén més de 15 000 volums de tot tipo de matèries, encara que destaquen les obres sobre qüestions teològiques, filosòfiques i d'història eclesiàstica. Hi ha volums en distintes llengües: hebreu, grec, llatí, vascuence i inclús chinenc. Algunes de les peces més interessants, com el còdex La Pretiosa (de el XIV), s'exponen en el Museu de la Colegiata.

Encara conserva una important secció d'Archiu Històric conformat a lo llarc dels casi nou sigles d'existència de l'hospital, que inclou pergamins, llibres d'administració, documents relatius a l'història interna i les repercussions exteriors de la vida capitular, etc.

El museu

Archiu:2012 Roncesvalles 26 Ajedrez de Carlomagno. caps block 55

Escacs de Carlomagno.

Situat en la planta baixa de l'edifici, arreplega gran cantitat d'objectes d'art representatius de la Colegiata, que inclouen escultura, pintura i orfebreria, aixina com mobles, tapissos, monedes i llibres de gran interés bibliogràfic.

En escultura destaquen l'estàtua d'una figura femenina sedente, gòtica de el XIV, i una talla de Sant Miguel datada en el segon terç de el XVI. Aixina mateix, alguns relleus i estàtues que formaven part del retaule major de la Colegiata, realisat entre 1618 i 1624.

En pintura lo més destacable és el tríptic de la Crucifixió (escola noreuropea de el XVI), cedit a la Colegiata en 1720 per donya Jerónima Jiménez d'Escampe, d'orige aparentment flamenc. Una taula de la Sagrada Família, realisada per Luis de Morales, que guarda semblança en la de la Catedral Nova de Salamanca. El llenç del martiri de Sant Lorenzo, barroc de la primera mitat de el XVII, aixina com un atre de Judith portant el cap d'Holofernes.

En orfebreria cal resaltar una bella arqueta d'argent dorat, coberta de fina llabor de filigrana i datada entre 1274 i 1328. Existix una atra arqueta d'argent parcialment dorat, que s'ha datat en el XVI, l'interés de la qual radica que aprofita medallones i relleus de l'época medieval.

Figuren també els relicarios i especialment el denominat «Escacs de Carlomagno», cridat aixina per la seua disposició en damero. Esta peça, adscrita al gòtic de la segona mitat de el XIV, està formada per un ànima de fusta, forrada de làmines d'argent parcialment dorat, esmalt translúcidos i vidre.

La famosa esmeralda de Miramamolín, que s'identifica, segons la llegenda, en la que Sancho VII el Fort va arrebatar del turbant al rei more en la Batalla de les Navas de Tolosa, a raïl de la qual es va incorporar, com un símbol, a l'escut de Navarra. El evangelario en el que juraven fidelitat els reis de Navarra, obra d'orfebreria romànica.

Festes

Existix una important devoció per la Verge de Roncesvalles en tot el Pirineu navarrés. El 8 de setembre es festeja el Dia de la Verge de Roncesvalles, patrona de Roncesvalles.

Durant els dumenges i festius de maig i juny solen acodir en romeria les parròquies de les valls i pobles de l'entorn i inclús de Pamplona.

• 1 de maig: Valle de Aézcoa i barri de Chantrea de Pamplona.
• Primer dumenge de maig: Valcarlos.

• Segon dumenge de maig: Valle d'Arce i Oroz-Betelu (romeria conjunta).
• Tercer dumenge de maig: Valle de Erro.
• Quart dumenge de maig: poble d'Espinal.
• Quint dumenge de maig/primer dumenge de juny: Burguete.
• Juny (dia mòvil): Aoiz.
• El dimecres anterior al 8 de setembre solen fer una romeria els pobles de la Baja Navarra.

Vore també

• Camí de Santiago
• Batalla de Roncesvalles
• Cantar de Roldán

Bibliografia

• (1936) Història de Roncesvalles (en és), Imprenta de l'Acció Social. disponible en el lloc web la Biblioteca Navarresa Digital.
• (1972) Història política del Regne de Navarra. Des dels seus orígens fins a la seua incorporació a Castella, Pamplona: Aranzadi. ISBN 84-500-5700-0.
• V; Plantilla:Versalitas, Eloísa (2010). Govern de Navarra (ed.). Roncesvalles, 2 edició, Pamplona: Institució Príncip de Viana. ISBN 978-84-235-3244-5.
• Plantilla:Versalitas; Plantilla:Versalitas, {{{nom2}}}; Plantilla:Versalitas, {{{nom3}}} (2012). Roncesvalles: hospital i santuari en el Camí de Santiago, Fundació per a la Conservació del Patrimoni Històric de Navarresa. ISBN 978-84-615-6485-9.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Roncesvalles.
• Colegiata de Roncesvalles