Burguete
Burguete (cooficialment )[1] és un municipi espanyol de la Comunitat Foral de Navarra, situat en la merindad de Sangüesa, en el partit judicial de Aoiz, en les comarca d'Auñamendi i Pirineu Navarro i a 45 km de la capital de la comunitat, Pamplona.
La seua població en Plantilla:Població era de Plantilla:Població habitants (INE).
Toponímia
Esta localitat, enclavada en la zona vascófona de Navarra, té una doble tradició en la seua denominació. La població va sorgir com un burc o poble en el pla situat als peus del veí hospital de peregrins de Roncesvalles, encara que l'existència d'esta població és anterior a la fundació de l'Hospital.[2] Debido a ello en l'Edat Mija va rebre denominacions com Roncesvalles (confonent Burguete en la colegiata i el conjunt de la vall a on es enclava), Burgo de la Plana, Burgo del Pla de Roncesvalles, Burgo de Roncesvalles, o Vila de Roncesvalles. Una série d'incendis varen fer decaure la seua importància en el XV. Aixina en 1476 és mencionat en el Lliure de Comptos en el diminutivo de Burguet de Roncesvalles.[3] En el pas del temps i ya que mai va passar de ser una població modesta, seria conegut definitivament com Burguete.
Paralelament la població ha tingut un atre nom en llengua vasca. El nom vasc de la localitat Auritz és antic i de significat desconegut. Alguns etimologistas consideren que forma part de la série de topònims vasconavarros en terminació -iz/-itz. Juliol Car Baroja defenia que estos topònims provenien d'un nom propi unit al sufix -iz, que de la mateixa manera que atres sufixos com -oz o -ez haurien sorgit de l'evolució del sufix llatí -icus. Este sufix també hauria donat orige als patronímicos utilisats en els idiomes llatins de la península ibèrica. En la zona vasconavarra Car Baroja considerava que els sufixos -oz, -ez i -iz aplicats a la toponímia indicaven que en l'antiguetat el lloc havia segut propietat de la persona el nom de la qual apareixia unit al sufix, podent-se remontar el seu orige des de l'Edat Mija fins a l'época del Imperi romà. En el cas de Auritz, figurarien com a possibles candidats nomenes llatins com Auricius, Aurius o Aurus. Com a curiositat la veïna localitat d'Espinal, fundada en 1269, rep el nom de Aurizberri (Auritz nou) en vasc.
Els gentilicis dels habitants de Burguete són 'burguetano' i 'burguetana' per al masculí i femení respectivament en castellà i auriztarra en vasc.[4] Este últim s'utilisa també en parlar en castellà i és idèntic per a hòmens i dònes.
Símbols
Escut
Es va adoptar com a escut municipal el que figurava en la frontera de l'iglésia Sant Nicolás de Bari, en l'any 1942; quan en realitat eixe escut correspon a la família Oroz, que va ser qui, en 1699, va pagar l'obra de la frontera de l'iglésia, incloent en ella el seu escut d'armes.
En conseqüència el Burguete utilisa el següent blasón:
Anteriorment la vila usava, segons s'arreplega en el Llibre de Armería del Regne de Navarra,[lower-alpha 1] un que apareix baix el títul de Palau de Roncesvalles, les armes del qual són una torres almenadas. Posteriorment use les armes del veí Valle de Aézcoa, que lluïx un javalí pasante sobre un arbre.
Bandera
La bandera de la vila de forma rectangular i queda composta per tres bandes horisontals de la mateixa altura: blau obscur la superior, dorat clar la central i blanca l'inferior. En el centre de la banda carrega l'escut municipal.
Referències
- ↑ «Auritz - Llocs - EODA». www.euskaltzaindia.eus. Consultat el 2024-08-01.
- ↑ García Gainza 1980, p. 153.
- ↑ Veu "[1]", en Auñamendi Eusko Entziklopedia.
- ↑ Veu "Burguete (Auritz)", en Gran Enciclopèdia Navarra
- Este artícul conté una traducció derivada de «Burguete» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "lower-alpha", pero no es trobà una etiqueta <references group="lower-alpha"/>