Satricum
Satricum (en castellà, també Sátrico; en latín: Satricum) va ser una antiga ciutat del Latium vetus, situada en les proximitats de l'actual localitat de Li Ferriere, en el municipi de Llatina, en el Lacio, aproximadament a 60 km al surest de Roma.[1]
La ciutat ocupava una posició estratègica entre els Montes Albanos, la planura pontina i el llitoral del mar Tirreno, en una important zona de contacte entre el món llatí, etrusc i volsco.[2]
Satricum va ser un dels principals centres urbans de l'antic Lacio meridional i va eixercitar un important paper durant els conflictes entre Roma i els volscos. El seu principal santuari estava dedicat a Mater Matuta, una de les divinitats més antigues de la religió itálica.[3]
Etimologia
L'orige etimològic del nom Satricum no està completament aclarit. Alguns autors han propost un possible orige prelatino o relacionat en antics topònims del Lacio meridional.[1]
En les fonts antigues apareix normalment en forma llatina com en latín: Satricum, mentres que els seus habitants eren denominats Satricani.[4]
El topònim ha permaneixcut associat històricament al territori de l'antic Latium vetus i apareix mencionat en diversos autors clàssics com Tito Livio, Dionisio de Halicarnaso i Estrabón.[5]
Geografia
Satricum se situava sobre una série de elevació pròximes al riu Astura, en la vora nort-occidental de les antigues Marismas Pontinas.[1]
L'assentament controlava importants rutes naturals entre:
- el Latium vetus;
- la costa tirrénica;
- l'àrea d'Anzio;
- i l'interior del Lacio i la Campània.[2]
La ciutat ocupava aproximadament unes 40 hectàrees i estava protegida:
- per escarpes naturals;
- pel riu Astura;
- i per un sistema defensiu artificial compost per un agger i fossos.[6]
La seua posició estratègica va favorir el desenroll de Satricum com a important centre d'intercanvi entre el món llatí, etrusc i volsco, especialment durant els sigles VII i VI[7]
El territori circumdant estava format per:
- zones boscoses;
- àrees agrícoles fèrtils;
- i sectors pantanosos vinculats a la planura pontina.[8]
Vore també
- Mater Matuta
- Lapis Satricanus
- Volscos
- Latium vetus
- Anzio
- Marismas Pontinas
- Coriolano
- Lliga Llatina
- Roma
- Montes Albanos
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Smith, William (1854). Dictionary of Greek and Roman Geography (en en).
- ↑ 2,0 2,1 Gnade, Marijke (2007). Satricum: Trenta anni vaig donar scavi olandesi (en it).
- ↑ Stibbe, Conrad M. (1980). Lapis Satricanus (en en).
- ↑ Plinio el Vell. Naturalis Història (vol. III).
- ↑ Dionisio de Halicarnaso. Antiguetats romanes.
- ↑ Heldring, Barbara. Satricum, a Town in Latium.
- ↑ Coarelli, Filippo (1982). Il Lazio antico (en it), Laterza.
- ↑ Tomassetti, Giuseppe. La Campagna Romana (vol. II) (en it).
Bibliografia
- Coarelli, Filippo. Il Lazio antico. Roma-Bari: Laterza, 1982.
- Cornell, Tim. The Beginnings of Rome. Londres: Routledge, 1995.
- Gnade, Marijke. Satricum. Trenta anni vaig donar scavi olandesi. Lovaina, 2007.
- Gnade, Marijke. Satricum and the Volsci. Ámsterdam, 2010.
- Graillot, Henri. Li temple de Mater Matuta à Satricum. París, 1906.
- Heldring, Barbara. Satricum. A Town in Latium. Meppel, 1989.
- Plinio el Vell. Naturalis Història.
- Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Geography. Londres, 1854.
- Stibbe, Conrad M. Lapis Satricanus. El Haya, 1980.
- Tito Livio. Ab Urbs condita.
- Wallace, Rex E. The Sabellic Languages of Ancient Italy. Munich: Lincom Europa, 2007.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Satricum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.