Latium vetus
El Latium vetus (en castellà, Lacio antic; en latín: Latium vetus o Latium antiquum) va ser una regió històric-geogràfica de l'Itàlia antiga situada en la part central de l'actual Lacio, entre el curs inferior del Tíber, la mar Tirreno, els Apenins i el Mont Circeo.[1][2]
Va constituir el núcleu originari del territori dels llatins, poble itálico del que sorgiria la ciutat de Roma. Posteriorment, els romans varen distinguir entre este Latium vetus i el Latium adiectum, territori incorporat més al sur entre el Circeo i el riu Garigliano.[3]
El territori corresponia aproximadament a la part central de l'actual Lacio, incloent zones de l'actual Ciutat metropolitana de Roma Capital, la província de Llatina i parcialment la província de Frosinone.
Geografia
El Latium vetus s'estenia:
- al nort, fins al Tíber
- a l'est, fins a les primeres estribacions dels Apenins
- a l'oest, fins al mar Tirreno
- i al sur, fins al Mont Circeo.[1]
El territori incloïa:
- els Montes Albanos
- la planura llatina
- la vall inferior del Aniene
- i part del llitoral tirrénico central.
La regió era especialment fèrtil i favorable per a l'agricultura, destacant el cultiu de cereals, vinyes i oliveres. També varen tindre importància les pedreres de pedra de Gabii i diverses activitats artesanals desenrollades en les ciutats llatines.[1]
Història
Poblacions prerromanas
Abans de l'expansió de Roma, el territori del Latium vetus va estar habitat per diversos pobles itálicos, entre ells:
- llatins
- volscos
- hernicos
- ecuos
- rutulos
- sabinos
- i, segons algunes tradicions antigues, poblacions anteriors com els sículos.[4]
Les fonts clàssiques mencionen igualment als aborigen i als pelasgos com a pobles arcaics relacionats en els orígens llegendaris del Lacio i de les poblacions llatines.[5]
Alba Longa i la Lliga Llatina
Segons la tradició romana, la principal ciutat del Latium vetus va ser Alba Longa, fundada per Ascanio, fill d'Eneas.[6]
Les fonts antigues presenten a Alba Longa com la ciutat hegemònica dels llatins abans de l'ascens de Roma. Tradicionalment hauria encapçalat la Lliga Llatina, una confederació religiosa i política de ciutats unides entorn al cult de Júpiter Lacial en el Mont Albano.[7]
Entre les principals ciutats llatines figuraven:
- Roma
- Tusculum
- Aricia
- Lanuvium
- Praeneste
- Tibur
- Lavinium
- Laurentum
- Gabii
- Velitrae
- Ardea
- i Satricum.[8]
Expansió de Roma
Durant la Monarquia romana i els primers sigles de la República romana, Roma va ser incorporant progressivament les demés ciutats del Latium vetus per mig de guerres, aliances i diversos processos d'integració política.[9]
La tradició romana atribuïa:
- a Rómulo la conquista d'Antemnae i Caenina
- a Anco Marcio la destrucció de Ficana, Politorium i Tellenae
- i a Tarquinio Prisco la conquista d'Apiolae i Corniculum.[7]
La derrota definitiva de la Lliga Llatina despuix de la Segona guerra llatina (340-338 a. C.) va supondre la plena integració política del Latium vetus en l'òrbita de Roma i va consolidar el hegemonia romana sobre el Lacio.[10]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Estrabón. «3», Geografia (vol. V).
- ↑ Plinio el Vell. «56», Naturalis Història (vol. III).
- ↑ Mommsen, Theodor. Història de Roma (vol. I).
- ↑ Dionisio de Halicarnaso. Antiguetats romanes (vol. I).
- ↑ Virgilio. Eneida (vol. VII).
- ↑ Virgilio. Eneida.
- ↑ 7,0 7,1 Dionisio de Halicarnaso. Antiguetats romanes.
- ↑ Estrabón. Geografia (vol. V).
- ↑ Tito Livio. Ab Urbs condita.
- ↑ Mommsen, Theodor. Història de Roma.
Bibliografia
- Coarelli, Filippo. Il Lazio antico. Roma-Bari: Laterza, 1982.
- Dionisio de Halicarnaso. Antiguetats romanes.
- Fulminant, Francesca. The Latins. Berlín: De Gruyter, 2017.
- Mommsen, Theodor. Història de Roma.
- Plinio el Vell. Naturalis Història.
- Estrabón. Geografia.
- Toubert, Pierre. Els Structures du Latium médiéval. Roma, 1973.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Latium vetus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.