Sabinos

Els sabinos, junt en els etruscs, els llatins, els ecuos, els ligures, els samnitas, els sabelios i els hérnicos, entre uns atres, varen ser un dels pobles antics que varen habitar la Itàlia prerromana. El seu orige no es pot determinar en seguritat, pero es creu que varen estar en el Lacio des de la prehistòria i, una volta instaurada la República, es varen assimilar a la cultura llatina i varen aplegar a ser ciutadans de Roma. Li'ls vincula a la llegenda troyana de la creació de Roma. Els sabinos eren un poble ganader que habitava els tossals propencs a Roma en elacio, es varen ubicar a l'oest dels monts Apenins, ocupant tota la ribera este del riu Nera i a abdós costats del Velino (Velinus), fins a aplegar al Tíber i el Aniene (Annio) en el sur. Actualment a la regió que varen habitar els sabinos se li crida Sabinia. En l'época romana els escritors clàssics la citen com a “terra dels sabinos” (Sabinorum ager, o Sabinus ager), mentres que el nom Sabinia o Sabina va ser donat pels grecs (Σαβινη).

Pobles veïns

Pobles oscos.

Els sabinos, llimitaven al nort en els umbros, a l'oest en els etruscs, al noreste en els picentinos i a l'est en els vestinos, els marsos i els ecuos. Els sabinos es trobaven en una estreta franja d'uns 125 km de llarc, des de Nursia fins al Tíber i el Aniene (Anio); ellímit sur ho marcaven Fidenas, Nomenta (poblacions provablement d'orige llatí), i Eretum a 5 km al nort de Nomenta, considerada ya ciutat dels sabinos. Es creu que els sabinos estaven relacionats en el seu orige en els picentinos, pelignos i samnitas, i estos últims estaven emparentats en els frentanos, lucanos, apulios i brucios. Els marsos, marrucinos i vestinos, provablement també eren d'orige sabino. Actualment a este conjunt de pobles se'ls denomina sabelios. Alguns autors usen este terme com a sinònim de sabino, i algunes voltes se'ls crida també samnitas.

Orige

Els orígens del poble sabino no es poden determinar en plena certea, pero es creu que varen estar en el Lacio des de la prehistòria i, una volta instaurada la República, es varen assimilar a la cultura i varen aplegar a ser ciutadans de Roma. Habitaven els tossals propencs a Roma en el Lacio, es varen ubicar a l'oest dels Montes Apenins, ocupant tota la ribera este del riu Nera i a abdós costats del Velino (Velinus), fins a aplegar al Tíber i el Annio en el sur. Existixen dos hipòtesis sobre l'orige del poble sabino: una diu que són oriunts de la península, l'atra, que són frut d'una colonisació grega.

Orige itálico

Alguns autors antics coloquen l'orige dels sabinos en la mateixa Itàlia, siga, o com un poble autòcton, o descendent dels umbros o dels aborigen.

Catón i Dionisio d'Halicarnaso dien que els sabinos eren originaris de Testrina —poble rústic en els contorns d'Amiternum— en les faldes del Gran Sasso. Dionisio d'Halicarnaso —citant com a font a Zenódoto de Trecén— diu que són una branca dels umbros. Entre abdós pobles, umbros i sabinos, hi ha traces similars, com la veneració de la deïtat Sancus —principal entre els sabinos, pero també present entre els umbros— i s'han trobat atres similituts culturals. Ademés, per l'estudi de l'el seu llenguage, es pot entrevore un orige comú a tots els pobles sabélicos encara que no es puga determinar la seua procedència. Segons Dionisio d'Halicarnaso, els sabinos varen expulsar als aborigen d'aquella regió que tenien per centre la ciutat de Llista. Estos aborigen varen emigrar cap al Lacio, a on, mesclats en atres grups, varen originar el poble dels llatins.

Per últim Varrón d'orige reatino ell mateixa, diu que els seus ancestros descendixen del poble aborigen que habitava la Itàlia central.

Orige grec

Per una atra part està l'hipòtesis, menys provable, insinuada per Plutarco que considera als sabinos com una colónia dels lacedemonios. Plutarco considera que, en ser lacedemonios o espartanos són versats en l'us de les armes. La tradició de conferir als sabinos orige grec apareix des d'el IV. Diu que un grup d'espartanos varen desembarcar en les costes tirrenas de l'actual Terracina i despuix varen pujar cap a la zona interna fins a aplegar als Apenins. Pero açò seria per als sabinos, un recorregut invers al propost en la majoria de les fonts històriques. És dir, descendir des del Gran Sasso. Encara que per una atra part, l'anàlisis de l'escritura que varen usar els sabinos, ha dut a alguns estudiosos a trobar similitut en el alfabet grec i a afirmar que els sabinos ho haurien rebut directament dels grecs sense mediació etrusca.

Expansió en elacio

L'expansió sabina estava estretament relacionada en el rito del vore sacrum —primavera sagrada— que consistia en la tornada de l'estació favorable. Despuix de la cerimònia, i una volta que es feya agenollar als animals davant de la divinitat suprema, ciutadans destinats ex professe partien per a fundar noves colónies segons la direcció indicada pel moviment d'un tronc. Esta activitat era una forma de resoldre el problema de superpoblación en els pobles més antics, que no sempre estaven disposts a acollir al creixent número d'habitants. Potser de l'unió d'aquell poble — que procedia de Testrina i que no conseguia ya contindre una població cada volta més gran— en el poble dels aborigen, va nàixer el poble sabino.

En la seua migració cap a l'oest i sur, els sabinos varen ocupar , ademés de Reate, la ribera este del Tíber fins a Ocriculum, prop de Tíbur. Més tart encara, varen alvançar aplegant al tossal del Quirinal. Sembla que els aborigen expulsats dels Apenins pels sabinos varen fundar els caserius de Preneste, Laurento, Lanuvio, Gabio, Aricia, Lavinio, Tívoli, Túsculo (Tusculum) i Ardix.

Sabina interna

Des del punt de vista històric arqueològic la nació sabina es dividix en dos: Sabina interna i Sabina tiberina. Com s'ha dit anteriorment, en acabant de que el poble sabino ix de la seua originalocalitat d'Amiternum junt al Gran Sasso, es dispon a colonisar primer la conca reatina i des d'ací, la regió que veu cap al Tíber. Aixina es distinguix una Sabina interna —en les localitats de Reate, Amiternum i Nursia— i una Sabina tiberina. Les dos regions participen d'experiències culturals diferents. La Sabina interna és econòmica i culturalment més atrassada. Prova d'això són les troballes arqueològiques de tombes de fossa rodejades solament per túmulos de pedres i en característiques de tipo pagana.

Sabina tiberina

La sabina tiberina, no obstant —en els centres de Cures, Eretum, Trebula Mutuesca i Forum Novum— desenrolla una civilisació urbana. En ella les llabors arqueològiques han descobert sepulcros en cámara mortuoria i estructura social articulada. L'àrea tenia dos grans vies de comunicació: la Via Salaria i el Tíber, abdós varen facilitar el desenroll de les relacions en atres poblacions de la regió (umbros, etruscs i romans).

Una volta que el poble sabino descendix a la vall del Tíber es posa en contacte en els fluix comercials i culturals que provenen, primer dels Falicios, despuix d'Etruria —interna i tiberina— Veyes, Cerveteri i Roma. Des d'eixe moment desenrolla una cultura comparable en lux i refinament a la dels etruscs.

Traces culturals

Assentaments temporals

Els grups ètnics de la Itàlia prerromana tendien a viure en assentaments temporals i no en pobles o ciutats. Est va ser el cas dels grups sabinos els qui cultivaven chicotetes parceles i pasturaven les seues raberes d'ovelles i vaques. Pero també és veritat que el poble sabino no pot descriure's com un conjunt humà homogéneu. Dispersos pel territori sabino, trobem chicotets assentaments, pero també existien núcleus de poder i liderage com Cures i Eretum.

Centres de poder i liderage

Com ya es va mencionar anteriorment, eren marcades les diferències entre els habitants de la sabina interna i la sabina tiberina. S'han descobert en Eretum la tomba d'un príncip sabino d'el VII demostrant que les característiques de poder i riquea presents en els líders sabinos eren molt semblant a les de les seues contrapartes d'Itàlia central: làmines d'or en motius geomètrics decoraven els vestits, gots de bronze i d'impasto en incisions decoratives, els revestiment de la cadira d'un carruage en una rica decoració en làmines de bronze i l'aixovar i armadura completa dels cavalls d'arrastre, etc. Estos elements presents tant en els núcleus sabinos, com en els atres centres de poder de l'Itàlia prerromana, fan que es puga parlar en Eretum de l'existència d'una classe aristocràtica a la mateixa altura, en quant poder i riquea, de l'aristocràcia etrusca i que coneixia i usava l'escritura com ho mostren les riques tombes de Magliano i Poggio Sommavilla.

Per la seua banda està la ciutat capital de la Sabina tiberina, Cures, de la que provenia Numa Pompilio segon rei de Roma i el seu net Anco Marcio. En esta localitat les troballes arqueològiques —peces ceràmiques d'us domèstic, taules de fusta i objectes elaborats en os— i la presència d'activitat artesanal són testimonis d'una comunitat que desenrolla una cultura en característiques peculiars que també compartixen les comunitats tiberinas etrusques d'Itàlia central. Es destaca ací l'influència de centres etruscs sobre els sabinos en la producció de ceràmica de tonalitats roges sobre blanc, típica de la Etruria dels sigles VIII i VII a. C.

Identitat i interacció

S'han trobat en les localitats sabinas de Poggio Sommavilla i Magliano Sabina objectes en característiques peculiars que es consideren pròpiament sabinas: gots d'impasto pardo decorat en incisions (sigles VII i VI a. C.), gorcs i ánforas en decoració peculiars. I de l'àrea més septentrional provenen les inscripcions sobre peces de ceràmica. Una d'elles fa alusió al convit i al vi. Estes senyes revelen que durant el transcurs d'el VII els sabinos coneixien un sistema alfabètic a través del com expressava la seua pròpia llengua. Es pot afirmar que els sabinos del Tíber desenrollen una cultura pròpia inserta i ben heretada en l'àrea tiberina en una koiné més àmplia, en la que participen, primer els falicios, capentanos i vestinos i despuix els etruscs. És notòria l'influència del poble sabino en l'història de Roma abans i despuix de la República. Es creu que vàries de les institucions practicades pels romans són d'orige sabino. La costum romana de donar a les persones un nom i llinage podria tindre el seu orige en el poble sabino. Tito Livio, descrivint a Numa Pompilio, segon rei de Roma, fa referència a la "austera i severa educació dels antics sabinos, el poble moralment més pur de l'antiguetat".

S'ha dit també que els sabinos era un poble guerrer. Plutarco, els considerava descendents dels lacedemonios, bons guerrers. Com vullga que siga, no cap dubte de que varen deure combatre en vàries guerres, primer contra els etruscs i despuix contra els romans. Tito Livio en la seua Història de Roma des de la seua fundació, descriu extensament les guerres entre etruscs, romans i sabinos.

Idioma

Vore també: Llengües osco-umbras i Idioma osco

Fragment de la Tavola vaig donar Agnone, en inscripció en osco sobre les obligacions del cult especialment a Ceres.

L'assimilació dels sabinos a l'influència llatina es va efectuar relativament pronte en l'història de Roma, no obstant, es creu que, de la mateixa manera que uns atres dels pobles mencionats, tenien per llengua l'idioma osco. Esta variant de la llengua mare sabélica va ser una de les més difoses en Itàlia central abans de l'época imperial romana. Inscripcions sobre pedra i en monedes en llengua osca s'han trobat en elacio, Campània, Apulia, Basilicata, Calàbria i en la ciutat siciliana de Mesina.

Per la naturalea de qualsevollenguage, és dir, la seua flexibilitat i adaptabilitat a cada poble i regió, és llògic que hi haguera variants en la forma de parlar el mateix “osco” per pobles relativament distants en una época en que les comunicacions no són lo que hui en dia.

Creències religioses

Les fonts històriques diuen que els sabinos eren persones religioses. En l'Història de Roma de Tito Livio es posa de manifest l'important rol que jugava el augur o rei-sacerdot en el poble sabino. El mateix Numa Pompilio era un d'estos augurs que, ademés de complir les funcions reals de govern, era intermediari i intérpret de la voluntat divina. Per als sabinos, la divinitat es manifestava en la naturalea en totes les seues formes i el vol dels pardals era el mig ideal per a conéixer i interpretar la voluntat dels deus.

Sancus

Dels seus deus no es coneix molt. S'ha dit que el nom "Sabino" deriva de Sabus, fill de la deïtat tutelar Sancus. La tabula de Gubbio parla de Fisus Sancius, deïtat umbro-osca que té com a característiques fonamentals les funcions jurídiques de la sanctio i la fides. Este deu va ser venerat despuix com Hércules.

Feronia

Se sap per cert que els sabinos adoraven a la deesa Feronia, en la localitat de Trebula Mutuesca. Feronia, deesa de la fecunditat i dels esclaus, era una divinitat estretament lligada al cicle de la naturalea, pero els noms de les deïtats nos han aplegat a través dels romans. Pot ser que els sabinos les hagen venerat en atres noms. Les troballes arqueològiques en l'àrea de Trebula Mutuesca, han tret a la llum el temple al que els sabinos varen deure assistir per a celebrar els seus misteris en honor a Feronia. Li l'ha identificat despuix en Ceres.

Vacuna

Per una atra part en la localitat sabina de Forum Decii, hui Bacugno, s'han trobat els restants d'un temple dedicat a la deesa Vacuna. Esta divinitat ha segut identificada en Diana, Ceres o la deesa Victoria pero l'hipòtesis més acreditada és la que propon que el nom Vacuna deriva de Lacuna (estany), per tant seria la deesa dellac. Ellac sabino de Cotilia, alimentat per manantials d'aigües termals, va anar un centre religiós i les seues aigües han segut consideres terapèutiques a lo llarc de l'història. Atres divinitats d'orige sabino són Quirino, Velinia, Lymphae Commotiles i Minerva. Tots els deus sabinos representaven símbols naturals que en el territori tenien especial significació: manantials d'aigua incontaminada, boscs, flora i fauna, etc.

Història

Edat de Ferro – Periodo orientalizante

Els sabinos han deixat traces del seu pas per l'història, encara que estos no són tan notoris com els d'atres pobles d'Itàlia central com poden ser els etruscs. L'arqueòloga Paola Santoro —directora dels treballs d'excavació en la Sabina— es referix a ells com els parents pobres, no pel seu estatus social com a poble, sino per l'escassea de fonts que puguen aportar llum a la la seua història, sobretot si se'ls compara a romans i etruscs. Dels sabinos falta molt per investigar i només es coneixen els grups que es varen assentar en llocs estratègics front al Tíber en la edat de Ferro més recent: Cures, Camp del Pozzo, Eretum, Poggio Somaviglia i Magliano. Estos assentaments alcancen una dimensió urbana durant el periodo orientalizante gràcies a l'influència dels grups humans entorn al Tíber en els que es troben en relació cultural i comercial. Pero els assentaments urbans sabinos són ciutats només en quant hi ha una distinció entre l'espai que ocupen els vius i el que ocupen els morts (necròpolis). Esta distinció és un alvanç important en una població protohistòrica, encara que no s'adeque plenament al concepte romà de ciutat. Per una atra part, està el concepte de temple o santuari, que tampoc es troba dins de la ciutat, sino que està fòra i és un punt de trobada en llocs estratègics en la vall del Tíber. Els casos més notoris són els de Lucus Feroniae i Forum Novum. Este últim es recorda com a punt de trobada i mercat. Durant el periodo orientalizante recent (VII) els sabinos compartixen la costum etrusca de colocar les seues necròpolis en llocs elevats. En elles el difunt era enterrat en les seues respectives pertinences. Els objectes enterrats en el cos definien l'estatus social del difunt. Pero en la segona mitat d'el VI la costum varia: les pertinences i ornamenta del difunt disminuïxen en número pero aumenten en calitat, mentres que les cambres sepulcrals apleguen a ser monumentals. La monumentalitat de les tombes i la calitat de les pertinences marquen, en este periodo, l'estatus social del difunt. Durant el periodo orientalizante i arcaic, en el territori dominat pels sabinos, es veuen aparéixer una série d'assentaments menors a lo llarc dels torrents més caudalosos del Tíber i en les rodalies de grans esplanades ideals per a l'agricultura o pastoreig.

El Rapte de les Sabinas

Artícul principal → El Rapte de les Sabinas.

El rapte de les Sabinas (fragment) per Giovanni Francesco Romanelli (1612–1660).

Una de les llegendes romanes que més eco ha tingut en la història de l'art, narra el supòsit rapte de les sabinas. Segons esta llegenda, els fundadors de Roma, provinents de Troya, despuix d'invitar a un convit als sabinos, seqüestren a les més belles dònes sabinas per a poblar la nova ciutat. Per a recuperar a les dònes ellegendari rei sabino de Cures, Tito Tacio va declarar guerra a Roma, pero les dònes varen preferir quedar-se en els seus esposos i fills i els sabinos varen desistir de barallar. Com vullga que siga, esta llegenda expressa l'estreta unió entre romans i sabinos. Tenien moltes coses en comuna i un comerç actiu. Abdós pobles estaven conectats per la Via Salaria, cridada aixina perque era la via per la que es comerciava la sal. Esta unia a Roma en la població sabina de Reate (actualment cridada Rieti). Les paraules de Plutarco: "Dura també fins ara el que la nóvia no passe per sí mateixa ellindar de la casa, sino que l'introduïxquen en volandas: perque llavors no varen entrar, sino que les varen dur per força" són una image de l'influència sabina en la vida romana.

Periodo Pre Republicà

Ans que Roma es constituïra com a República i despuix de la mítica fundació de la ciutat per Rómulo, els sabinos, alternant en els etruscs, varen nomenar tres reis per a la nova ciutat: Tito Tacio, Numa Pompilio i Anco Marcio. El mític rei Titus Tatius va fer la guerra a Rómulo, pero al final varen terminar aliant-se en una diarquía. Es creu que els sabinos es varen poder establir en Roma en plens drets. Cures, la ciutat sabina del Quirinal, va aplegar a eixercir una espècie de predomini, encara que de manera temporal, sobre Roma. L'aliança o les “bones” relacions dels llatins de la ciutat de Roma i els sabinos de Cures, no implicaven cap aliança en el restant dels sabinos. Més tart Tuli Hostilio (llatí) va fer la guerra als sabinos, va invadir el seu territori i va lliurar una batalla decisiva en Silva Malitiosa i aixina va aplegar a ser el tercer rei de Roma despuix de Rómulo i Numa. A Tuli ho va succeir Anco Marcio (també sabino). Un etrusc ho va succeir en el poder Tarquinio Prisco, qui va tindre moltes confrontacions i problemes en els sabinos a els qui va fer la guerra, segons Tito Livio, perque els sabinos havien creuat el riu Aniene (Annio). Els sabinos varen ser derrotats i Collatia i el seu territori incorporats a Roma. Els següents 3 reis de Roma varen ser etruscs. L'últim d'ells va ser Tarquinio el Soberp, qui va ser depost pels romans en instaurar la República.

Periodo Republicà i Imperial

Una volta instaurada la República, els sabinos continuen tenint contactes en els llatins de Roma. Les fonts històriques parlen dels sabinos en una guerra lliurada en l'any 504 a. C. en la que un clan sabino, dirigit per Atta Clausus, inconforme en la política de la seua nació, va emigrar a territori romà i va adquirir la ciutadania —d'ell s'origina la família dels Claudii— . En l'any 469 a. C. apareixen els sabinos fent incursions guerreres en les afores de Roma. I en el 449 a. C. quan el cònsul romà M. Horatius, va obtindre una victòria decisiva per als seus, el camp sabino estava ple del botí obtingut en territori romà. En l'any 290 a. C. despuix de 200 anys sense aparéixer en les cròniques, els sabinos tornen a ser mencionats lluitant contra Roma. Pero al final de la tercera guerra samnita el cònsul romà Manio Curio Dentato (290-272 a. C.) va conquistar les regions sabinas restants a lo llarc d'Itàlia central. Molts presoners varen ser venuts com a esclaus, encara que uns atres varen ser admesos a la ciutadania romana sense dret al sufragi. Les ciutats sabinas varen ser subordinades —en ranc de prefectura, inferior al de municipi—. En l'any 268 a. C. el dret de sufragi els va ser concedit i varen ser inclosos en la tribu Sergia.

En la segona guerra púnica varen aportar voluntaris a l'eixèrcit d'Escipión. Progressivament varen desaparéixer com a poble separat. En la guerra Social, els sabinos, una volta assimilats als romans, no varen estar al costat dels rebels que demanaven la ciutadania. Cicerón els menciona encara com «florem Italiae ac robur rei publicae». Despuix de la guerra Social, de la mateixa manera que tots els demés itálicos, aquells individus sabinos lliures que encara no gojaven de plena ciutadania, varen conseguir obtindre la ciutadania romana a través de la Lex Plautia Papiria, tornant-se definitivament partix integrant de la Itàlia romana.

Durant el temps dels Estats Pontificis a la terra que solien ocupar els sabinos se li va cridar Sabina.

Principals ciutats Sabinas

Fragment de la Tabula Peutingeriana. Es troba en roig la Via Salaria, sobre la qual es reconeixen les localitats d'Eretum, Reate, Aqua Cutilae, Interocrea, Foroecri o Forum Decii, Phalacrina, Amiternum...

• Reate Hui Rieti.
• Interocrea Hui Antrodoco.
• Falacrinum (lloc de naiximent de Vespasiano) Hui Cittareale.
• Foruli Hui Civitatomassa.
• Amiternum Actualment forma part de la Fracció Aquilana de San Vittorino.
• Nursia Hui Norcia.
• Forum Novum Els restants d'este assentament es troben en la Fracció 'Vescovio' de la comuna de Torri in Sabina (Província de Rieti)
• Forum Decii Els restants d'este assentament es troben en la Fracció Bacugno, Comuna de Posta Província de Rieti.
• Casperia Esta localitat va ser anomenada Aspra Sabina durant tota l'Edat Mija i fins a 1947. Eixe any les autoritats locals li varen tornar el seu antic nom.
• Cures Els seus restants es troben en el municipi de Fara in Sabina, província de Rieti. Va ser la ciutat principal dels sabinos d'a on són originaris Numa Pompilio i el seu nebot Anco Marcio, segon i quart reis de Roma.
• Eretum Indicis arqueològics recents han confirmat l'hipòtesis de Thomas Ashby i Robert M. Ogilvie de l'ubicació d'este lloc sabino sobre el tossal de Casacotta, en el municipi de Montelibertti, Província de Roma.
• Trebula Mutuesca Es troba en el territori de l'actual poble de Monteleone Sabino, província de Rieti a uns 60 km de Roma.
• Trebula Suffenes
• Vària
• Digentia
• Cutiliae
• Regillum

Referències

• Dionisio d'Halicarnaso, Antiguetats Romanes Llibre I, 11 i 14. Llibre II, 49
• Plutarco Vides Parals Rómulo XV
• Wikisource contiene una copia de Sabinos.
• Tito Livio Història de Roma

Enllaces externs

• archive. org/web/20090301135512/http://www. sabinamater. it/spip. php? rubrique1&lang=it Sabina Mater
• archive. org/web/20160215095336/http://www. principisabini. it/news/singola_news. php? id=10 Tomba del Príncip sabino d'Eretum
• sabina. it/luoghi/museomag. html Museu Cívic de Magliano Sabina sabina. it/luoghi/museomag. html archivat en Wayback Machine.