Taules Eugubinas

Taules Eugubinas

Taules eugubinas

Mostra d'escritura en una taula eugubina

Les taules eugubinas (en llatí: Tabulæ Iguvinæ) són sèt taules de bronze de l'antiga Eugubina (actual Gubbio, Umbría, Itàlia) escrites en idioma umbro. Les primeres taules, escrites en el natiu alfabet umbro, provablement es varen produir en el III, i les últimes, escrites en alfabet llatí, en el I Les taules contenen inscripcions religioses sobre els deures, ritos i normes dels germans Atiedis, una confraria de dotze sacerdots dels deus umbros, en importants funcions municipals en la ciutat Eugubina, els quals li rendian cult als deus Júpiter, Ceres, Mart, Liber i Sancus. Descobertes en l'any 1444 en un camp prop de Scheggia i propietat de la ciutat des de 1456, actualment es troben en el Museu Cívic del Palazzo dei Consoli en Gubbio.

Aixina mateix, les taules tiren llum sobre les pràctiques religioses dels antics pobles d'Itàlia, inclosa l'arcaica religió romana; l'estructura religiosa present en les taules s'assembla a la de l'etapa primerenca de la religió romana, reflectint la tríade arcaica romana i el grup de deus més estrictament relacionats en Júpiter.

Són els únics documents de les religions antigues d'Europa i el Mediterràneu que nos han aplegat en un estat casi complet. Ademés, el seu contingut tracta dels rituals (sacrificis i oracions) dirigits als deus més elevats de la comunitat local i, fins a cert punt, pot reflectir les creències i pràctiques religioses comunes dels pobles itálicos. En conseqüència, un gran número d'estudiosos han dedicat els seus esforços a llegir-los i dessifrar-los des del seu descobriment.

Descobriment

Sobre el descobriment de les taules hi ha dos versions: la primera diu que un agricultor les va trobar en un camp prop de Scheggia en 1444. Despuix de la seua mort, el seu gendre en la seua esposa i la seua cunyada les varen vendre a la ciutat de Gubbio en escritura notarial el 25 d'agost de 1456 per dos anys de drets agrícoles. Ya que Scheggia va ser el lloc del temple de Júpiter, un important santuari d'Umbría, és concebible que les taules es guardaren en el propi temple. La segona versió, naixcuda en el XVII, afirma que les taules varen ser trobades en un sòtol del teatre romà de Gubbio. No obstant, ya que tots els actors involucrats en la venda de les taules eren natius de Scheggia, que la tradició de trobar-les en Scheggia ha segut atestada en Scheggia mateixa des d'a lo manco principis de 1600 i que les fonts de Gubbio troben en el mateix temps atesta que les taules eren originalment nou i que dos d'elles, prestades a Venècia, mai varen ser tornades (la qual cosa és manifestament fals), és provable que la versió de la troballa de Gubbio tinga un orige chovinista.

Interpretacions

El primer intent de dessifrar el seu significat va ser realisat per Bernardino Baldi a principis del sigle XVII. Li va seguir Adriaan van Schrieck, qui creïa haver pres possessió del monument més antic de la llengua baixa alemana i interpretat en conseqüència. Despuix, Olivieri va reconéixer el nom de Eugubina en una paraula que es repetix en freqüència. Després, Louis Bourget va senyalar que una de les taules escrites en lletres etrusques es corresponia en la seua major part en dos escrites en lletres llatines. Més tart, Karl Otfried Müller, en la seua obra Die Etrusker, va demostrar que, pese a l'us de lletres etrusques, l'idioma de les inscripcions era totalment diferent del etrusc. Posteriorment, Lepsius va contribuir a la crítica epigràfica de les taules, i Lassen i Grotefend varen fer varis intents d'interpretació. En 1961, el latinista Alfred Ernout va publicar un estudi dels texts de les taules Engubinas, en el que va expressar un gran número de reserves sobre les interpretacions "ambicioses" dels seus homòlecs. Finalment, Aufrecht i Kirchhoff, resumint el treball dels seus predecessors i treballant d'acort en un estricte método científic, varen dur l'interpretació de les taules a un grau de perfecció que difícilment podrien haver esperat.

Les taules tiren llum sobre la gramàtica d'esta antiga llengua morta i són, en molt, el document més extens i important de totes les llengües osco-umbras, que estan estretament relacionades en el llatí i les llengües romançades. Parts de les taules VI i VII semblen estar escrites en una mètrica accentual, similar als versos saturnios de la poesia llatina més primerenca. El significat general de les taules és clar, encara que encara hi ha molts punts i temes obscurs i debatuts. La principal dificultat per a comprendre el text és el coneiximent insuficient del vocabulari del umbro.

L'estudi del ductus (estil d'escritura), realisat comparant les taules en atres inscripcions de l'àrea del centre d'Itàlia, ha permés als estudiosos concloure que daten de no més vesprada de finals de el III les taules I a IV i la primera mitat de el I per a les últimes taules VI i VII.

Els estudis s'han dedicat recentment a identificar l'ubicació dels rituals descrits en les taules, en particular els de el mont Fisio (ocre Fisio), que s'ha colocat en certea en el Mont Ingino, al suroest de Gubbio. El modern Festival de Ceri, que se celebra tots els anys en Gubbio el 15 de maig en honor al bisbe Ubaldo de Gubbio (1084-1160), compartix certes característiques en els ritos descrits en el text i, per lo tant, pot ser una supervivència d'eixa antiga pre-costum religiosa. També se celebra en Jessup, Pennsilvània, localitat en gran afluència d'immigrants de la zona de Gubbio, com el dia de Sant Ubaldo.

Vore també

• Idioma umbro
• Taula Bantina
• Taula Osca
• Cippus Abellanus

Bibliografia

• Ancillotti, Augusto; i Romolo Cerri (1996). Li tavole vaig donar Gubbio i La Civiltà degli Umbri Jama, Perugia. BN 97-2006 ITICCUMIL?n italià)
• Archivio Comunale Scheggia, Cartella 29, n. 19; rogito, 11 maggio 1605, del notaio vaig donar Scheggia, Andrea Bartolini (en italià)
• Devot, Giacomo (1977 [1931]). Gli antichi Italici, Vallecchi, Firenze. ITICCUUPG

045 (en italià)

• Devot, Giacomo (1977 [1948]). Li Tavole vaig donar Gubbio, Sansoni, Firenze. ITICCUUFIz881 (en italià)
• Lingue i Iscrizioni dell'Itàlia antica (1984), a retor vaig donar Aldo Prosdocimi, vol.I: Aldo Prosdocimi, Li Tavole Iguvine, Olschki Editore, Florencia (en italià)
• Luconi, Geremia (1939). Umbria Ignorata, Psalterium, Roma (en italià)
• Menichetti, Piero Luigi (1987). Storia vaig donar Gubbio: dalle origini all'unita d'Itàlia, Petruzzi, Città vaig donar Castello Classificazione decimale Dewey 945.651. ITICCUCFI5725 (en italià)
• Paolucci, Pio (1966). Scheggia: note critique-storiche, La Toscografica, Empoli (en italià)

• Poultney, James Wilson (1959). The bronze tables of Iguvium (en en), American Philological Association.
• Prosdocimi, Aldo (1978). «L'umbro», in Aldo L. Prosdocimi (a c. vaig donar), Lingue i dialetti dell'Itàlia antica (col. 6 de Popoli i civiltà dell'Itàlia antica), Biblioteca vaig donar storia pàtria, Roma (en italià)