Taula Bantina

La Taula Bantina (en llatí, "Tabula Bantina") és una taula de bronze dividida en dos fragments i és una de les principals fonts extenses de l'antic osco, una llengua itálica extinta relacionada en les actuals llengües romançades. La taula va ser descoberta en 1790 en el tossal Monte Montrone, en el territori d'Oppido Lucano (província de Potenza), entre les troballes d'una tomba antiga. Consistix en un full de bronze en tres peces més grans i dos fragments. Una part dels fragments està escrita en osco i l'atra part en llatí.

Descripció

L'inscripció trobada està formada per fragments encara incomplets, denominats “fragment de Nàpols” i “fragment de Adamesteanu-Torelli”. El fragment de Nàpols es va trobar en 1790 en el mont Montrone, en el municipi d'Oppido Lucano i s'exhibix en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. El segon fragment va ser descobert en 1967 per Mario Torelli i es conserva en el museu Adamesteanu de Venosa. El llingüiste Dinu Adamesteanu va identificar que l'escrit en osco per al segon fragment a lo manco era en realitat una traducció del text original en llatí feta per un latinohablante que no dominava be l'idioma osco.

En un costat de la taula està inscrit un plebiscit de la ciutat de Bantia, escrit en osco en alfabet llatí i de 33 llínees de llarc, tal com es conserva. En l'atre costat està escrit el plebiscit en llatí. El plebiscit llatí de la taula es va reutilisar més tarde com a traducció per a l'inscripció osca. El text en llatí sembla haver segut escrit primer, ans que la taula fora volteada i reutilisada per a transcribir l'escrit en osco. Este últim provablement data d'al voltant del 89 a. C. pero es discutix si va ser escrit abans o despuix de la guerra Social o guerra dels Aliats.

Mostra del text

A continuació es mostren el plebiscit osco i el plebiscit llatí de la taula en la seua traducció a l'espanyol:

Osco	Llatí	Espanyol
Onomust izic suae mins quaestur moltam angitunur deiuast maimas carneis senateis tanginud osins posa ioc com egmo parascuster. Suae pis pertemust pruterpan deiuatud sipius comenei perum dolom malom siom ioc comono mais egmas touticas amnud pa pieisum brateis auti cadeis amnud inim idic siom dat senateis tanginud maimas carneis pertumum piei ex comono pertemest izic eizeic zicelei comono ni hipid.	Oneraverit is si minus quaestor multam proponetur iurabit maximae carnis senatus sententia adsint quando ea cum res consulta. Si quis pertimuerit, priusquam iurato sapiens in comitio sine dolo mal es ea comitia magis rei publicae causa quam cuiuspiam gratias aut cadis causa enim aneu se de senatus sententia maximae carnis pertimere qui sic comitia pertimet is eo die comitia ne habuerit.	Ell exonera si menys el cuestor proponga la multa, jurava la màxima carn del senat, la decisió quan presenten això en l'assunt consultat. Si qui temera abans, jura sabent en l'assamblea sense dolo mal les assamblees més l'assunt públic com a causa qualsevol, serà les gràcies o la caiguda de la causa per a la decisió del senat a la carn màxima, temera, que sí l'assamblea tem eixe dia ni hi hauria assamblees.
Pis pocapit post exac comono hafiet meddis dat castrid loufir en einatus factud pous toutos deiutuns tanginom deicans siom dat eizas idic tangineis deicum pod valaemom touticom todait ezum nep fafacid pod pis dat eizac egmad mins deuiaid dolud malud.	Quis quandoque post hac comitia habebit magistratus de castre liber in pecunias facito ut totus iurati sententiam dicant se de eas aneu sententia dicere quod optimum publicum consideret esse nec fecerit quod quis de ea re minus iuret dolo mal.	Qui una volta posterior d'estes assamblees tindrà magistrats de castell lliures en diners, fa igual tot jurat la decisió, es diguen d'eixa decisió, dir que millor el públic considere ser, ni fera que qui d'eixe assunt menys jure dolo mal.
Suae pis contrud exeic fefacust auti commono hipust molto etanto estud it suae pis ionc fortis meddis moltaum herest ampert minstreis aeteis eituas moltas moltaum licitud.	Si quis contra hoc fecerit aut comitia habuerit multa tanta açò et si quis eum forte magistratus multara volet dumtaxat minoris partis pecuniae multae multara liceto.	Si qui este en contra fera o en l'assamblea hi hauria tanta multa a açò i si qui del fort magistrat vol multar, simplement menors parts dels diners multats, multar lícit.
Suae pis pru meddixud altrei castrous auti eituas zicolom deicust izic comono ni hipid ne com op toutad petirupert urust sipius perum dolom malom it trutum zico touto peremust petiropert nep mais pompis com preiuatud actud pruterpan meddicatinom didest it posa posmom com preiuatud urust eisucem ziculud zicolom nesimom comonom ni hipid.	Si quis pro magistratu alteri castri aut pecuniae diem dixerit is comitia ne habuerit nisi cum ob tota quater oraverit sapiens sine dolo mal et tractum diem totus peremerit quater nec magis quinquies cum reu agite priusquam magisterium dabit et quando postremum cum reu oraverit ab eo die dierum proximorum comitia ne habuerit.	Si qui per al magistrat de l'atre castell o diners diguera el dia de l'assamblea no hi hauria res en tot per quatre, orara sabent sense dolo mal i dia tractat, aniquilara tot quatre ni cinc més en l'assunt, actue abans el magisteri donava i quan finalment en l'assunt, orara això dia a dia, ni hi hauria pròximes assamblees.
Suae pis contrud exeic fefacust ionc suae pis herest meddis moltaum licitud ampert mistreis aeteis eituas licitud. Posa censtur Bansae toutam censazet pis ceus bantins fust censamur esuf it eituam poizad ligud iusc censtur censaum angetuzet. Auti suae pis censtomen nei cebnust dolud malud it eizeic uincter esuf comenei lamatir praeturus meddixud toutad praesentid perum dolum malom it miricatud allo famelo it eituam siuom paei eizeis fust pae ancensto fust toutico estud.	Si quis contra hoc fecerit eum si quis volet magistratus multara, liceto, dumtaxat minoris partis pecuniae liceto. Quando censor Bansae totam censuerit qui civis bantinus fuerit, censemur ipse et pecuniam qua lege iustae censor censere proposuerit. Aut si quis in censum senar venerit dolo mal et in eo vincitur, ipse in comitio tundatur praetoris magistratu tota praesente sine dolo mal et mercato alia família et pecuniam omnem quae eis fuerit, quae incensa fuerit publica açò.	Si qui este en contra fera això si qui dels magistrats vol multar lícit, simplement menors parts dels diners lícits. Quan el censor de tota Bansa censara que ciutadans bantinos censar fora lo mateix i els diners de la llei justa que el censor proponguera censar. O si qui en el cens no vinguera en dolo mal i en això de vencedor mateix en l'assamblea tallada el pretor, el magistrat tot present sense dolo mal i el restant del mercat de les diverses famílies i els diners totals que fòra, que fora incendiat al públic açò.
Praetur suae praefacum pod post exac Bansae fust suae pis op eizois com atrud ligud acum herest auti pru medicatud manim aserum eizazunc egmazum pas exaiscen ligis scriftas set ni puhim pruhipid mais zicolois nesimois.	Praetor si praeficere quod post hac Bansae fuerit si quis ob eos cum altere lege agere volet aut pro iudicato manum asserere earum re, quae hisce in legibus scriptae sunt, ne quem prohibuerit magis diebus proximis.	El pretor si a càrrec fora posterior ací en Bansa, si qui per això en una atra llei vol actuar o per al jujat de la mà collir eixe assunt, qui murmure en les lleis escrites, són que ni prohibira més els pròxims dies.
Suae pis contrud exeic pruhipust molto etanto estud it suae pis ionc meddis moltaum herest licitud ampert minstreis aeteis eituas moltas moltaum licitud. Praetur censtur Bansae ni pis fuid nei suae quaestur fust nep censtur fuid nei suae praetur fust it suae pis praetur it suae pis quaestur nerim uirom fust izic post eizuc fuid.	Si quis contra hoc prohibuerit, multa tanta açò et si quis eum magistratus multara volet, liceto, dumtaxat minoris partis pecuniae multae multara liceto. Praetor censor Bansae ne quis fuit, senar quaestor fuerit, nec censor fuit, senar si praetor fuerit et si quis praetor et si quis quaestor neve virum fuerit is post ea fuit.	Si qui esta en contra, prohibira tant la multa, açò i qui dels magistrats vol multar lícit, simplement menors parts dels diners multats, multar lícit. El pretor i censor de Bansa ni qui fòra, no va ser cuestor, ni censor va ser, si no fora pretor i si qui pretor i si qui cuestor, cap varó va ser ell, lo posterior a això va ser.
Suae pis contrud exeic fust estud izic amprufid facum estud idic medicim eizuc medicim acunom nesimom pod medicim.	Si quis contra hoc fuerit açò is improbe facere açò, aneu magistratum eo magistratum annorum proximorum quod magistratum.	Si qui contra açò fòra, ell esta ímprobo de fer açò, el magistrat, eixe magistrat dels pròxims anys, que el magistrat.
Pruterpan medicatinom lehest dolom malom dolud malud sudana inim. Suae pis fortis ionc meddis moltaum herest moltas moltaum licitud.	Priusquam magisterium leget dolum malum dolo mal consilium enim. Si quis forte eum magistratus multara volet multae multara liceto.	Abans el magisteri lligga el dolo mal, el dolo mal del consell. Si qui del fort magistrat vol multar la multa, multar lícit.
Pis arageteis maistram carnom aceneis usurom nummom eh exac ligud allam hipust, pantes censes fust acenei poizeipid spentud quaestur inim eisiuss deiu nail holans deuatud aceneis perum dolom malom.	Quis argenti maiorem carnem anni usurum nummum ex hac lege aliam habuerit quantis census fuerit anno quoque sponso quaestor enim iidem iuro nihil halant iurato anni sine dolo mal.	Qui de l'argent, la major carn de l'any, us de monedes des d'esta llei lo demés hi haurà en quant el cens fora de l'any promés també el cuestor per igual jura, res respiren el jurat de l'any sense dolo mal.