Cippus Abellanus

El Cippus Abellanus, a voltes conegut pel seu nom italià com Cippo abellano, és una làpida calcárea que conté inscripcions en idioma osco datades de mitan del II Trobat en el territori de l'antiga ciutat samnita d'Avella (de la qual pren el nom) en el 1745, actualment es custodia en el Seminari de Nola.

Contingut

L'inscripció és un tractat entre les ciutats de Avella i Nola per a la demarcació de les fronteres. El tractat, estipulat entre dos meddix (magistrats samnitas), definix les pertinences i els llímits del santuari, potser administrat conjuntament per Avella i Nola, i indica el llímit entre els territoris de les dos ciutats. Data del II, provablement entre el 120 i 110 a. C.

Un dels problemes més difícils de desentranyar del text sempre ha segut la localisació de la frontera que tracta i se centra en els slaagid-slagím presents en el cipo i mai més atestats en el corpus osco. Tots els erudits autorisats que s'han ocupat de la seua traducció han reportat dificultats paregudes. En una de les monografies dedicades al cipo en els últims anys, A. Franchi De Bellis va renunciar a les hipòtesis plantejades fins a eixe moment i va fer del terme hapax "slage" («el problema etimològic de hapax seguix obert»); casi simultàneament, Wörterbuch dones Oskisch-Umbrischen de J. Untermann va considerar que l'etimologia de slaagid-slagím és unbekannt, és dir, desconeguda. No obstant, en una proposta més recent, referint-se essencialment a la naturalea "llingüística" de les senyes, Alberto Manco va seguir un procediment reconstructivo i en base en ell va plantejar el hipòtesis de la compatibilitat formal total del hapax en el topònim "Schiava", el referent del qual també correspon al territori en qüestió que apareix en el text.

El text

Costat A maiiúí vestirikiíúí mai(eís) sta(ttieís) prupukid sverruneí kvaístu- vaig riure abellanúí, íním maiiúí lúvkiíúí mai(eís) pakalatúí [m]edíkeí deketasiúí núvl[a] [núí], íním lígatúís abellan[úís] íním lígatúís núvlanúís, pús senateís tanginúd suveís pútúrúspíd ligat[ús] fufans, ekss kúmbened [am-?] sakaraklúm herekleís [ú]p slaagid púd íst, íním teer[úm] púd úp eísúd sakaraklúd [íst], púd anter teremníss eh[......] íst, paí teremenniú mú[íníkad] tanginúd prúftú set r[...5-6...] amnúd, puz ídík sakar[aklúm] íním ídík terúm múín[íkúm] múíníkeí tereí fusíd, [íním] eíseís sakarakleís [íním] tere[í]s fruktatiuf múíníkú pútúrú[mpid] [fus]íd. avt núvlan[úm és-] [tud] herekleís fí[isnaíen dún-] [úm p]íspíd núvlan[ús ....] [...] íp p[...]ís [..........]

Costat B ekkum [svaí píd íússu íp] trííbarak [avum hereset ant] líimítú[m h]ernúm, [puf] herekleís fíisnú mefi[ú] íst, ehtrad feíhúss pú[s] herekieís fiísnam amfr- et pert víam pússtís, paí íp íst pústin slagím, senateís suveís tangi- núd tríbarakavúm lí- kítud. íním íúk tríba rakkiuf pam núvlanús tríbarakattuset íním úíttiuf núvlanúm estud. ekkum svaí píd abellanús tríbarakattuset íúk trí barakkiuf íním úíttiuf abellanúm estud. avt púst feíhúís pús fisnam am- fret eíseí tercí nep abel- lanús nep núvlanús pídum tríbarakattins. avt the savrúm púd i<í>seí tereí íst pún patensíns máíníkad t[an] [g]ínúd patensíns; íním píd i[íseí] thesavreí púkkapíd ee[stit] [a]íttíúm alttram alttr[ús] [f]erríns. avt anter siag[ím] [a]bellanam íním núvlanam [s]ullad víú uruvú íst pedú(m) x[+?]. [i]ísaí víaí mefìaí tereme[n]- [n]iú staíet. Troballa El cipo va ser trobat entre les ruïnes del castell de Avella en 1745; després va ser dut al poble i colocat en el llindar d'una casa. Ha segut objecte d'estudis per molts especialistes, entre ells Theodor Mommsen, Karl Richard Lepsius i Giacomo Devot. Bibliografia (2000) «Il Cippo abellano. Il trattato tra Abella i Nola per l'use comune del santuari vaig donar Ercole i vaig donar un fondo adiacente», Ministero per i Beni culturali i ambientali - Soprintendenza archeologica vaig donar Roma (ed.). Studi sull'Itàlia dei Sanniti, Milano: Electa. Teresa Cinquantaquattro, Lloc incert, Hércules, sakaraklúm, fíísnú, en Fana, templa, delubra. Corpus dels llocs de cult de l'antiga Itàlia (FTD), regio 1 (Avella, Atripalda, Salerno), Collège de France, 2013, págs. 20-25. Vore també Epígraf Idioma osco Llengües osco-umbras Oscos Taula Bantina Taula Osca Referències