Taula Osca
La Taula Osca és una taula d'argent de el III, escrita en osco, una llengua itálica extinta relacionada en les actuals llengües romançades. Pertany a l'antic poble itálico dels samnitas.
La taula va ser descoberta en 1848 en la localitat de Fonte del Romito, en la finca de Giangregorio Falconi, prop del Monte Cerro, en el llímit en el municipi d'Agnone. El granger Pietro Tisone, mentres llaurava, hauria descobert la troballa, subjecte a l'observació dels germans Saverio i Domenico Cremonese. Pronte la notícia del descobriment va aplegar a Theodor Mommsen, qui va estudiar l'important troballa, com a testimoni de la llengua itálica dels samnitas. Posteriorment, la taula va entrar en la colecció de Alessandro Castellani, qui després la va vendre al Museu Britànic de Londres en 1873, a on es conserva hui en dia.[1]
Descripció
La taula medix 28x16,5 centímetros, equipada en torra i forats; l'inscripció està traçada de forma clara i profunda en la superfície d'argent. Està present en abdós costats, 25 llínees en el principal i 23 en el revers. La primera part del text descriu un hort sagrat dedicat a Ceres, deesa de la fertilitat, per a la qual es realisaven ritos sagrats i commemoracions en la rítmica expiració de l'any. En el revers s'enumera 17 deidadés diferents a les que la població samnita local estava dedicada a commemorar en qualsevol any i s'especifica que els altars dedicats a les deïtats venerades en l'interior pertanyen a l'hort sagrat. El text confirma que cada any es realisava un rito especial en l'altar del fòc, en motiu de florir i produir, prop del mateix hort se celebraven sacrificis en honor a 4 deïtats. El hort principal dels ritos del poble samnita es va identificar en el temple itálico de Pietrabbondante, prop d'Agnone.[2][3]
Mostra del text
El text osco de la taula en la seua possible traducció al llatí i a l'espanyol:[4]
Osco Llatí Espanyol Status pús set húrtúi Kerríi: Vezkei statíf, Euklúi statíf, Kerríi statíf, fútrei Kerríiaí statíf, anter stataí statíf, ammaí Kerríiaí statíf, diumpaís Kerríiaís statíf, liganak deikei entraí statíf, anafriss Kerríiuís statíf, matuís Kerriuís statíf, Ivei verehasiuí statíf, Ivei regatúrei statif, Hereklúi Kerríiúi statíf, Patanaí pistaí statíf, deivaí genetaí statíf. Assaí purasiaí sahtúm tefúrúm alttrei putereipíd akenei sakarahiter. Stati qui sunt horto Cereri: Vetusci status, Euclo status, Cereri status, creatrici Cereri status, inter statae status, amore Cereri status, lymphae Cereris status, lege dici intra status, imbribus Cereris status, matura Cereri status, Iovi vergitor status, Iovi rectori status, Herculis Cereris status, Pandae pistae status, divae genitae status. Arae igniario sanctum holocaustum alteri utroque anno sacrificatur. Qui ha estat del hort de Ceres són: Vetuscio ha estat, Euclo ha estat, Ceres ha estat, Ceres la creadora ha estat, entre l'estat ha estat, l'amor de Ceres ha estat, la limfa de Ceres ha estat, entra la llei diu ha estat, la pluja de Ceres ha estat, Ceres madura ha estat, Júpiter convergedor ha estat, Júpiter el rector ha estat, Hércules de Ceres ha estat, Panda chafada ha estat, la deïtat genitivo ha estat. L'altar de fòc de l'incendi sant, un atre cada any sacrificador. Fluusasiaís az húrtúm sakarater. Pernaí Kerríiaí statíf, ammaí Kerríiai statíf, fluusaí Kerríiai statíf, Euklúi paterei statíf. Assas ekask estint húrtúi: Vezkei, Euklúi futrei anter stataí Kerríi, ammaí diumpaís liganak deikei entraí Kerriaí anafríss matuís Kerríuis, Ivei verehasiu Ivei pihiúi regatúrei Hereklúi Kerríiúi Patanaí pistaí deivaí genetaí. Assaí purasiaí sahtúm tefúrúm alttrei putereipíd akenei húrz dekemanniuís stait. Floralibus ad hortum sacratur. Pernae Cereri status, amore Cereri status, florae Cereri status, Euclo patri status. Arae hae exstant horto: Vetusci, Euclo creatrici inter statae Cereri, amore lymphae lege dici intra Cereri, imbribus Cereris, matura Cereris, Iovi vergitor, Iovi pio rectori, Herculis Cereris, Pandae pistae, divae genitae. Arae igniario sanctum holocaustum alteri utroque anno hortus decumanis stat. Flores a l'hort sagrat. La cama de Ceres ha estat, l'amor de Ceres ha estat, la flor de Ceres ha estat, el pare Euclo ha estat. A l'altar d'este hort existent: Vetuscio, Euclo, la creadora entre l'estat Ceres, l'amor de Ceres, la limfa de Ceres, la llei diu entra la pluja de Ceres, Ceres madura, Júpiter convergedor, Júpiter el rector lleal, Hércules de Ceres, Panda chafada, la deïtat genitivo. L'altar de fòc de l'incendi sant, un atre cada any dècim del hort està.
Referències
- ↑ «La tavola degli Dei. Dal Molise al British Museum».
- ↑ Critical and Historical Introduction to the Ethnography of ancient Italy, by John William Donaldson, London, John W. Parker and Són, 1852.
- ↑ «La Tavola Osca». Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2017. Consultat el 7 de juny de 2021.
- ↑ Buck, Carl Darling (1904). A Grammar of Oscan and Umbrian. With a Collection of Inscriptions and a Glossary (en anglés). Evolution Publishing, 2005. ISBN 1-889758-72-8.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tabla Osca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.