Hort

Hort

La tradició hortelana en una ilustració del «Tacuinum sanitatis» (BM Rouen Leber 1088), manuscrit anònim del sigle xiv.

El hort és una sembra de reduïdes dimensions i de cultiu intensiu en la finalitat de collir aliments per al consum familiar. Té el seu orige en el hort tradicional europeu de chicoteta extensió i per lo general dedicat al consum familiar o la venda al por menor, síntesis de les cultures mediterrànees septentrionals (grega, romana i bàrbara) i les meridionals (egipcíaca, mesopotámica i després musulmana) del tipo conegut en italià com «giardino dei simplice», o chicotet hort domèstic.

Història

Artícul principal → Història de l'agricultura.

L'alimentació humana es va basar en un primer moment, durant el periodo Paleolític, en la recolecció de comestibles d'orige vegetal que creixien de manera espontànea en la naturalea i en l'obtenció d'aliments d'orige animal a través de la caça, la peixca i atres tècniques. El desenroll del cultiu de cereals en l'evolució humana va marcar la separació entre el Paleolític i el Neolític, va donar orige al desenroll de la vida sedentaria dels sers humans, al sorgiment dels primers pobles i a l'independència dels obstàculs que la naturalea li imponia a l'obtenció d'aliments (llímits creats per les estacions, el clima, les distintes époques de collita, problemes d'almagasenament d'aliments, etc.), ya que els cereals poden almagasenar-se per a ser consumits quan es necessiten. No solament es va desenrollar l'agricultura pròpiament dita, sino una série de tècniques que varen acompanyar el gran bot que va implicar la Revolució Neolítica com són la creació de vivendes, camins, utensilis diversos (llaurats, cestería, objectes i vasijas de ceràmica, etc.) i que varen donar orige a la creació d'un modo de vida sedentari que va contrastar en la llarga història nómada dels sers humans.

Els eixemples de horticultura intensiva més antics es produïxen en Mesopotamia, aplegant a plantejaments monumentals com els Jardins Colgantes de Babilonia. Resulta complicat recopilar una síntesis dels jardins domèstics de vegetals a lo llarc de l'història, ya que varien molt sobre les seues característiques, escala de la producció, tècniques empleades, vegetals collits i, sobretot, finalitat o propòsits de les mini-parceles ya que, a pesar del chicotet tamany d'este tipo d'explotacions poden servir per a alguna cosa més que un complement dels vegetals de consum diari en la llar i poden ser molt rendables, sobretot quan es dediquen a flors o plantes de jardí i fins a vivers.

Este primer eixemple d'agricultura intensiva (poc espai i escassos recursos, pero gran cantitat de mà d'obra sobre el tamany de l'explotació) va tindre una evolució similar a escala mundial, pero en variables locals i regionals en relació a els tipos i tècniques de cultiu, plantes amprades, necessitats locals i regionals, disponibilitat d'aigua i atres recursos, clima, etc. És el naiximent del horticultura, de la jardineria útil, del proyecte inicial de totes les vivendes rurals en tot lo món, de l'economia complementària del habitant del poble o de la ciutat i, al mateix temps, una verdadera escola agrícola de chicoteta escala, en la que es desenrollen de manera empírica (principalment), les tècniques agrícoles més alvançades que es coneixen sobre el cultiu intensiu.

Tipologia

Hort familiar

Construcció d'un hort familiar en el pati d'una vivenda d'un barri de Guayaquil, Equador

Hort familiar.

Parage de horts familiars, anexos al caixco urbà de Xert (Espanya).

Encara que es planteja com un invent recent o un model nou, per les seues implicacions de consciència ecològica, anticonsumisme, economia ambiental, etc, els horts familiars varen començar a desenrollar-se ya en la prehistòria en el procés de reutilisació de les llavors (semilleros) i els rebujos orgànics generats diàriament per a preparar un dels elements per a abonar els cultius: el compost o abonament orgànic Per a la seua bona pràctica és interessant conéixer el calendari de sembra i les recomanacions dels especialistes per a l'instalació i manteniment d'un hort urbà.

Hort urbà

Instalació de horts en l'entorn urbà.

Com ya s'ha sugerit, el hort urbà pot datar-se en les albors de l'agricultura durant la revolució neolítica, dins de les llabors de sembra, s'escampaven llavors al voltant de la cova o vivenda a on residien, com a mida de seguritat, i com a graner per a les époques d'escassea.

En ple xxi, les propostes d'agricultura urbana, horts colectius, etc. poden funcionar, ademés de com a bases de consum controlat, com a chicotetes escoles per a implicar als més jóvens en els processos naturals (sembra, creiximent, contes, floració-reproducció, esgalls, collita, poda, conservació, elaboració d'aliments, resiembra). La suma dels propòsits productius i el contingut educatiu i reconstructivo, ajuda -segons els experts- a enfortir l'integració i el treball en equip i recuperar l'autoestima, com aixina també promoure hàbits nutricionals saludables. En el millor dels casos, estes experiències comunitàries o senzillament familiars habiliten un sistema de producció contínua en el que s'aporta treball i coneiximent tot l'any i s'obtenen hortalices fresques, frutas i herbes aromàtiques.

Hort escolar

Hort escolar per a activitats educatives

Segons la FAO,

els horts escolars poden ajudar a millorar la nutrició i l'educació dels chiquets i de les seues famílies, tant en les zones rurals com en les urbanes... constituïxen una plataforma d'aprenentage...no deuria ser considerat com una font d'aliments, rendes o ingressos, sino com un mig per a millorar la nutrició i l'educació.

La necessitat cada dia més apressant de proporcionar una bona dieta tant als chiquets de països subdesenrollats, per la carència d'aliments, com als de països industrialisats, pels mals hàbits, ha fet que governs i associacions internacionals per al desenroll posen la seua atenció en els horts escolars. Ademés de millorar la nutrició dels chiquets, incentivant-los en el cultiu de les seues pròpies hortalices, frutes i verdures, se'ls ensenya a protegir el mig ambient, tècniques de cultiu i s'ajuda a la subsistència familiar, entre atres objectius.
En alguns centres educatius, es monten chicotets horts escolars en grans taules de cultiu.

Hort ecològic

Un hort ecològic es caracterisa per utilisar tècniques de cultiu basades en l'agricultura ecològica.^{cita requerida}

Vore també

• Agricultura urbana
• Hort del Cura
• Macetohuerto

Bibliografia

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCasares1959">Casares (1959). Diccionari ideològic de la llengua espanyola, 1975 edició, Barcelona: Gustavo Gili. ISBN 8425201268.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCorominas1987">Corominas (1987). Breu diccionari etimològic de la llengua castellana, Gredos.