Anar al contingut

Agricultura urbana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Agricultura urbana
Agricultura urbana en Chicago
Agricultura urbana en Montevideo
Hort vertical en el Centre d'Educació Ambiental del Retir, Madrit.
Les hortes urbanes ajuden als polinisadors i recuperen la biodiversitat en les ciutats Bogotà

L'agricultura urbana, també coneguda com periurbana (açò és cultivat en l'entorn immediat de les ciutats, a sovint en terrenys calificats o prevists per al creiximent de la ciutat o la dotació d'equipaments o infraestructures), és la pràctica de l'agricultura en cultius dins de l'àrea urbana.

La terra usada per a les hortes urbanes pot ser privada, pública o residencial en espais com balcons, parets, sostres d'edificis, carrers públics o màrgens i antics sotos deforestats dels rius. En moltes ocasions l'agricultura es practica en terrenys ocupats, de propietats públiques o privades en estat d'abandó.

L'agricultura urbana es realisa per a activitats de producció d'aliments. Contribuïx a la sobirania alimentària i a proporció d'aliments segurs de dos maneres: incrementant la cantitat d'aliments disponibles per als habitants de ciutats, i en segon lloc proveïx verdures i frutes fresques per als consumidors urbans.

Degut a que promou l'aforro d'energia, la producció local d'aliments, l'agricultura urbana i periurbana són activitats de sostenibilitat. Pot no obstant originar problemes i conflictes socials en el cas d'utilisació de terrenys privats abandonats per a l'ubicació de "horts familiars" clandestins. Estes actuacions incontrolades poden també plantejar problemes derivats de la falta de calitat de les aigües utilisades per al rec, a sovint aigües residuals. Requerix ademés d'un tipo de gestió que va més allà dels agronómico o inclús lo social, puix passa a ser un aspecte de l'ordenació urbanística.

L'agricultura urbana també ha segut un punt de trobada i resistència per a actors locals comunitaris en Llatinoamèrica. En ciutats com Bogotà l'horta urbana promou l'us i reutilisació de recursos renovables, protecció d'ecosistemes, eixemple brodes de quebrades, chapulls, i zones verdes dins de la ciutat, la recuperació de teixit social per mig de l'integració veïnal, la promoció de bons comportament i civisme; és un estil de vida alternatiu.[1]

Història

Cultiu en terrat experimental situat en un edifici cèntric de la ciutat de Madrit

En les ciutats semidesértiques de Pèrsia, els oasis s'alimentaven a través d'aqüeductes que duyen l'aigua de les montanyes per a sostindre la producció intensiva d'aliments, nutrida pels rebujos de les comunitats.[2] En Machu Picchu, l'aigua es conservava i reutilisava com a part de l'arquitectura escalonada de la ciutat, i els parterres d'hortalices estaven dissenyats per a arreplegar el sol en la finalitat de prolongar la temporada de cultiu.[2]

Una demostració de jardineria en la ciutat de Nova York, 1922.

L'idea de la producció suplementària d'aliments més allà de les operacions agrícoles rurals i les importacions lluntanes no és nova. Es va utilisar durant la guerra i la depressió, quan varen sorgir problemes d'escassea d'aliments, aixina com en époques de relativa abundància. Els horts de cultiu varen sorgir en Alemània a principis del XIX com a resposta a la pobrea i l'inseguritat alimentària.[3] En 1893, es va demanar als ciutadans d'una Detroit colpejada per la depressió que utilisaren lots buits per a cultivar verdures. Varen ser malnomenats els Pegats de Creïlles de Pingree en honor a l'alcalde, Hazen S. Pingree, que va tindre l'idea. La seua intenció era que estos horts produïren ingressos, suministrament d'aliments i impulsaren l'independència en temps de penúria.[4] Els horts de la victòria varen sorgir durant la Primera i la Segona Guerra Mundial i eren horts de frutes, verdures i herbes en Estats Units, Canadà i el Regne Unit. Este esforç va ser mamprés pels ciutadans per a reduir la pressió sobre la producció d'aliments que devien recolzar l'esforç bèlic.

Durant la Primera Guerra Mundial, el president Woodrow Wilson va fer una crida a tots els ciutadans nortamericans per a que utilisaren qualsevol creiximent d'aliments obert disponible, veent açò com una forma de traure'ls d'una situació potencialment perjudicial.[5] Com la major part d'Europa estava consumida per la guerra, no podien produir suficients suministraments d'aliments per a enviar-los als Estats Units i es va posar en marcha un nou pla en l'objectiu d'alimentar als Estats Units i inclús suministrar un excedent a atres països necessitats. En 1919, més de 5 millons de parceles cultivaven aliments i es varen collir més de 500 millons de lliures de productes.

Bresquilles en Montreuil (Sena-Sant Denis), França.

Una pràctica molt similar es va posar en pràctica durant la Gran Depressió que va proporcionar un propòsit, treball i menjar a aquells que d'una atra manera no tindrien res durant temps tan durs. Estos esforços varen ajudar a alçar l'ànim i impulsar el creiximent econòmic. Durant la Depressió es varen produir aliments per valor de més de 2,8 millons de dólars en els horts de subsistència. Per a la Segona Guerra Mundial, l'Administració de Guerra/Aliments va crear un Programa Nacional d'Horts de la Victòria que es va propondre establir sistemàticament una agricultura funcional dins de les ciutats. En este nou pla en marcha, fins a 5,5 millons de nortamericans varen participar en el moviment dels horts de la victòria i es varen cultivar més de nou millons de lliures de fruta i verdura a l'any, lo que va supondre el 44% dels productes cultivats en EE. UU. durant tot eixe temps.[6]

Tipos principals

Una vaca en Mudchute Park and Farm, Tower Hamlets, Londres.

No existix un terme general per a designar les parceles agrícoles en zones urbanes. Els jardins i les granges, encara que no són fàcils de definir, són els dos tipos principals.[7] Segons el USDA, una granja és "qualsevol lloc des del que es produïxen i venen 1000 dólars o més en productes agrícoles. "[8] En Europa, el terme "granja urbana" s'utilisa per a incloure jardins i granges.[9]

Jardins

Moltes comunitats fan que la jardineria comunitària siga accessible al públic, proporcionant un espai per a que els ciutadans cultiven plantes per a l'alimentació, la recreació i l'educació. Els horts comunitaris donen als ciutadans l'oportunitat de deprendre sobre horticultura per mig de la prova i l'error i obtindre una millor comprensió del procés de producció d'aliments i atres plantes. Un programa de jardineria comunitària ben establit és el P-Patch de Seattle.[10] El moviment popular de permacultura ha tingut una enorme influència en la renaixença de l'agricultura urbana en tot lo món. Durant la década de 1960 es varen crear varis horts comunitaris en el Regne Unit, influïts pel moviment dels horts comunitaris en Estats Units.[11] El Proyecte Severn de Bristol es va crear en 2010 per 2500 lliures i proporciona 34 tonellades de productes a l'any, amprant a persones d'entorns desfavorits.[12]

Granges

El Proyecte Granja en els Terrats de la Ciutat de Nova York.

Les granges urbanes són parceles agrícoles en zones urbanes, que conten en persones que treballen en animals i plantes per a produir aliments. Solen ser jardins gestionats per la comunitat[13] que busquen millorar les relacions de la comunitat i oferir un coneiximent de l'agricultura i la ganaderia a les persones que viuen en zones urbanisades. Són importants fonts de seguritat alimentària para moltes comunitats de tot lo món. Les granges urbanes varien en tamany, des de chicotetes parceles en patis privats fins a granges més grans que ocupen vàries hectàrees. En 1996, un informe de les Nacions Unides va estimar que hi ha més de 800 millons de persones en tot lo món que cultiven aliments i crían guanyat en les ciutats.[14] Encara que algunes granges urbanes conten en empleats remunerats, la majoria depenen en gran mida de la mà d'obra voluntària, i algunes són dirigides únicament per voluntaris. Atres granges urbanes funcionen com a associacions en autoritats locals.

En 1972 es va crear una de les primeres granges urbanes en Kentish Town, Londres. Combina animals de granja en espais de jardineria, un complement inspirat en les granges infantils dels Països Baixos. Li varen seguir atres granges urbanes en Londres i el Regne Unit. En Austràlia, existixen vàries granges urbanes en vàries capitals. En Melbourne, la Granja Infantil Collingwood es va crear en 1979 en el Abbotsford Precinct Heritage Farmlands (el APHF),[15] el terreny més antic cultivat contínuament en Victoria, cultivat des de 1838.

En 2010, en la ciutat de Nova York es va construir i va inaugurar la major granja de terrat del món, de propietat i gestió privades, a la que va seguir una ubicació encara major en 2012.[16] Abdós varen ser el resultat de programes municipals com el Programa de Reducció d'Imposts sobre Sostres Verts[17] i el Programa de Subvencions per a Infraestructures Verdes.[18]

En Singapur estan apareixent granges hidropónicas en els terrats (que també es basen en l'agricultura vertical).[19] L'objectiu que es perseguix és rejovenir zones i mà d'obra fins ara marginades. Al mateix temps, es cultivaran i colliran productes d'alt nivell sense pesticidas.[20]

Erro al crear miniatura:
Un ordenat jardí davanter de flors i verdures en Aretxabaleta, Espanya
Guia per a orientar el treball de promotores i promotors en producció agroecológica en les seues organisacions i comunitats.
Guia per a orientar el treball de promotores i promotors en producció agroecológica en les seues organisacions i comunitats.

Creiximent de l'agricultura urbana

Economies locals

La producció localisada d'aliments en àrees urbanes i periurbanas crea economies locals fortes en crear llocs de treball, sent també una forma d'incrementar la participació comunitària en la gestió dels recursos propis per a reduir la pobrea.[21][22] Alguns investigadors indiquen que estos centres de producció deurien reduir la taxa de desocupació en pobles i grans ciutats. Algunes escoles com Waldorf ya varen incorporar el tema al seu pla d'estudis. Els proyectes d'agricultura urbana estan començant a obrir un nou mercat laboral en àrees que han segut afectades negativament per subcontratación de treballs.

Bogotà, capital de Colòmbia, segon país més biodiverso del planeta[23] s'ha convertit en referent en Llatinoamèrica en agricultura urbana, existixen més de 20 mil huerteros en la ciutat[24] i més de 4 mil horts.[25]

Eficiència energètica

El sistema d'agricultura industrial actual es caracterisa per alts costs energètics per la necessitat de mijos de transport. L'energia utilisada per a transportar aliments es reduiria dràsticament si les ciutats produïren els seus aliments de forma local.

Calitat alimentària

Producció d'aliments en horta agroecológica comunitària urbana, en Buenos Aires, Argentina. Foto presa en el més d'agost 2023.

A pesar de que l'aroma i el gust dels productes locals són subjectius, molts participants de l'agricultura urbana reporten que preferixen el sabor d'eixos productes locals, o aliment orgànic, que els de la producció industrial. També, l'agricultura urbana recolza una producció més sustentable d'aliments que intenta fer decaure l'us de pesticidas perillosos.[26] Els agricultors urbans i locals també eliminen la necessitat de conservants, ya que els seus productes no tenen que viajar a llargues distàncies.

Vore també

Referències

  1. ↑ Universitat Sant Tomas d'Aquino. Facultat de sociologia. Programa acadèmic. (ed.): «L'Horta Urbana En Bogotà: Interpretacions I Modos De Fer.».
  2. ↑ 2,0 2,1 André., Viljoen. Paisages urbans productius continus: disseny de l'agricultura urbana per a ciutats sostenibles, Bohn, Katrin, Howe, J. (Joe), Oxford: Architectural Press. OCLC 60533269. ISBN 9780750655439.
  3. ↑ «untitles». Consultat el 2009-03-13.
  4. ↑ «Hazen S. Pingree Monument». Donen Austin.
  5. ↑ «Jardineria per al ben comú» (en en). Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2022.
  6. ↑ Steinhauer, Jennifer (15 de juliol 2020). Els horts de la victòria eren més solidaris que de supervivència (in (en-US)), The New York Claves.
  7. ↑ Crawford, Andrea (2014-02-12). «¿Quin és la diferència entre un jardí i una granja?» (en en).
  8. ↑ «USDA ERS - Glossari». Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2020.
  9. ↑ «Federació Europea de Granges Urbanes».
  10. ↑ «P-Patch Community Gardening».
  11. ↑ Patman, Suzanne (Winter 2015). “Una nova direcció en l'història dels jardins”. Garden History 43 (2): 273-283.
  12. ↑ «The Severn Project, Our Story». Consultat el 2016-09-15.
  13. ↑ fcfcgmickmarston.plus.com. «Federació de granges urbanes i jardins comunitaris» (en en).
  14. ↑ Lawson, Laura (22 de decembre 2016). “Agricultura: Sembrant la ciutat” (en). Nature 540 (7634): 522-524. doi:10.1038/540522a. ISSN 0028-0836. PMID 30905945. Bibcode: 2016Natur.540..522L.
  15. ↑ «Granja infantil de Collingwood en Melbourne, Austràlia, creada en 1979 - City Farmer News».
  16. ↑ «Història, Viages, Arts, Ciència, Gent, Llocs - Smithsonian». smithsonianmag.com.
  17. ↑ «Departament d'Edificis». nyc. gov. Consultat el 2016-02-09.
  18. ↑ «NYC DEP - Green Infrastructure Grant Program». Consultat el 2014-03-15.
  19. ↑ Swartz, Joe (2018-02-02). «¡Noves granges en els terrats brotaran en Singapur!» (en en). Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2013.
  20. ↑ «ComCrop - Singapore's first and only commercial rooftop farming company» (en en-us).
  21. ↑ «Increased community participation». sior.ub.edu. Social Impact Open Repository. Archivat des d'el original, el 2017-09-05. Consultat el 2017-09-05.
  22. ↑ «socialimpact It focuses on rural-urban development | SIOR. Social Impact Open Repository». sior.ub.edu. Archivat des d'el original, el 2017-09-05. Consultat el 2017-09-05.
  23. ↑ «[1]». Consultat el 2022-04-22 (en és).
  24. ↑ «'Bogotà la meua Horta' li aposta a la conformació i enfortiment d'hortes agroecológicas» (en és). www.agronegocios.co. Consultat el 2022-04-22.
  25. ↑ «Bogotà és la meua horta: primera plataforma de co-creació d'agricultors urbans » Observatori Ambiental de Bogotà» (en és). Observatori Ambiental de Bogotà. Consultat el 2022-04-22.
  26. ↑ Parets Zambrano, Guillermo Alfredo (2014). Cóm cultivar les seues hortalices aromàtiques en casa :agricultura urbana, Corporació colombiana d'investigació agropecuaria - AGROSAVIA.

Enllaços externs


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Agricultura_urbana&oldid=1589080»