Sobirania alimentària

Archiu:Food Sovereignty Gathering.jpg

Sobirania alimentària

La sobirania alimentària és un concepte que va ser postulat en 1996 per Via Llauradora en Roma, en motiu de la Cim Mundial de l'Alimentació de l'Organisació per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) i li el ha definit com el "dret dels pobles i les nacions a definir les seues pròpies polítiques agrícoles i alimentàries, priorisant la producció local i l'accés a aliments saludables i culturalment apropiats". Més allà d'esta definició feta per les seues proponentes, no es tracta en l'actualitat d'un dret llegalment exigible, sino d'una proposta política i ètica, que busca transformar el sistema agroalimentari global, pero no té un respal jurídic universal obligatori. Són els Moviments socials i acadèmics que els proponen (especialment La Via Llauradora) els qui opinen que deuria ser un dret, de la mateixa manera que ho és el dret a l'alimentació, i basant-se en esta postura propugnen reformes profundes en el sistema agroalimentari mundial. La Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Llauradors (UNDROP, 2018) menciona la sobirania alimentària, pero açò no la convertix en un dret obligatori, ya que és una declaració no vinculant.

Este enfocament busca enfortir la capacitat de les comunitats per a controlar el seu propi sistema alimentari, en lloc de dependre de les importacions i de l'agricultura industrial, que els qui sostenen este concepte consideren a sovint insostenibles i perjudicials per al mig ambient i la salut.

Els partidaris d'este concepte proponen una ruptura con relación a l'organisació actual dels mercats agrícoles i financers, organisació que té com a pilar fonamental l'Acort sobre l'Agricultura de l'OMCaprovat el 15 d'abril de 1994. Basant-se en este Acort els Estats membres de la OMC es varen comprometre a aplicar un programa de reforma de les polítiques agrícoles vigents (durant el periodo 1995-2000 per lo que es referix als països desenrollats i durant el periodo 1995-2004 per als països en desenroll) tenint com idea directriu el concepte de seguritat alimentària. Este concepte, tal com va ser definit per la FAO, se centra en la disponibilitat d'aliments nutritius i culturalment adequats. En contrast en el mateix, el concepte de sobirania alimentària pretén incloure també l'importància del modo de producció dels aliments i el seu país d'orige, i resaltar que l'importació d'aliments barats influiria en el carpiment de producció, població agrària locals (vaciamiento rural), la salut i el mig ambient, per lo que fomenta l'agricultura ecològica.

• Aliments produïts en una horta agroecológica.
• Cull de zapallo en horta agroecológica.
  Cull de zapallo en horta agroecológica.
• Cull cúrcuma.
  Cull cúrcuma.
• Cultiu d'aliments en horta comunitària agroecológica.
  Cultiu d'aliments en horta comunitària agroecológica.
• Cull d'aliments.
  Cull d'aliments.

Desenroll del concepte

Expandint la definició prèviament postulada, des del concepte de sobirania alimentària es promouen reformes llegislatives que contemplen les següents propostes:

• Accés a aliments de calitat a un preu raonable.
• Dret a conéixer l'orige de lo que es consumix.
• Accés dels llauradors i de persones sense terres a l'aigua, a les llavors, a les terres.
• Dret dels països a protegir-se de les importacions imponent-los imposts majors que a les produccions locals

• Activa participació dels pobles en els aspectes relacionats en la política agrària, ya que el reconeiximent dels drets dels mateixos representen un paper essencial en la producció agrícola i l'alimentació.
• Formes de producció no poden atentar contra l'ecologia, l'ambient, ni els modos de vida de les comunitats.
• l'agroecología com una alternativa amigable i sustentable.

Per una atra part, es denuncia la pràctica del dumping (venda de productes per baix del seu preu habitual), al com  acusen de destruir produccions alimentàries a lo llarc de tot lo món, per la gran desventaja de preu que tenen les produccions locals front a les internacionals. El concepte de sobirania alimentària no s'opon als intercanvis sempre que es donen de manera justa, per lo que és totalment contrari al concepte de dumping. Per a alcançar un intercanvi just, es proponen una série de mides polítiques i llegislatives que deurien assumir els estats i orgnismes supranacionales, com per eixemple:

• Priorisar la producció local.
• Protegir-se del dumping.
• Ajudar als llauradors per mig de polítiques públiques.
• Garantisar l'estabilitat dels preus agrícoles a una escala internacional.

Dònes de Via Llauradora

Dònes de Via Llauradora

Història

La política més antiga en la qual es pot relacionar este concepte, sorgix en 1948, en el reconeiximent del dret a l'alimentació per part de l'ONU en la Declaració Universal de Drets Humans de dit any firmada en París. Allí, es descriu com "el dret de tot home, dòna o chiquet, ya siga només o en comú en uns atres, de tindre accés físic i econòmic, en tot moment, a l'alimentació adequada o a mijos per a obtindre-la de formes consistents en la dignitat humana".

Posteriorment, en 1974, sorgix en força el concepte de seguritat alimentària, el qual va ser pres per organismes internacionals com la FAO i l'OMC per a fonamentar els seus acorts sobre agricultura. En contrast, el concepte de sobirania alimentària no existia com a tal fins a 1996. En dit any, la jove organisació Via Llauradora, de tan sol 3 anys en aquell llavors, ho va mencionar per primera volta en la Declaració de Tlaxcala en 1996. En eixe mateix any, es va dur este concepte a l'ONU, dins del Fòrum Mundial per la Seguritat Alimentària que s'organisava en paralel al Cim Mundial de l'Alimentació, allí per primera volta va prendre rellevància a nivell internacional.

Eixe mateix any, es crea el Moviment per la Sobirania Alimentària, lo que deriva en la creació del Comité Internacional de Planificació per a la Sobirania Alimentària, el qual va començar a tindre més influència en les decisions internacionals.

Este tema va ser repres/représ en juny del 2002, en el fòrum ONG de la FAO. En el mateix, tant Via Llauradora com unes atres ONG que compartixen la seua postura anticapitalista varen denunciar que les polítiques que denominen neolliberals resultarien incompatibles en este concepte, ya que entenen que estes priorisen el comerç internacional inclús davant l'alimentació dels pobles, lo que en la seua opinió incrementaria la dependència dels pobles de les importacions i enfortiria l'industrialisació de l'agricultura danyant severament el mig ambient i la salut de les poblacions. Estes ONG sostenen que les polítiques impulsades pel FMI, el Banc Mundial i l'OMC només favorixen els interessos de les empreses multinacionals i transnacionals. Citen com a eixemple els acorts internacionals, regionals o bilaterals de l'OMC que permeten a les empreses monopolisar el mercat.

Existixen atres tres events mundials que varen juntar a distints moviments socials (tals com a pobres de les grans ciutats, grups migambientals, grups de consumidors, associacions de dònes, peixcadors, pastors) per a alvançar en el desenroll i instalació d'este concepte:

• Fòrum Mundial per la Sobirania Alimentària de L'Habana realisat en agost del 2001.
• Fòrums ONG per a la Sobirania Alimentària realisat en 2002 i 2009 en Roma.
• Fòrum Internacional sobre Sobirania Alimentària nomenat Declaració de Nyéléni celebrat en febrer de 2007 en Mali.

Per a commemorar esta lluita, l'organisació Via Llauradora va propondre al 16 d'octubre com el Dia Internacional de la Sobirania Alimentària dels Pobles.

Vore també

• Autarquia
• Autoconsumo
• Banc de llavors
• Consum responsable
• Contaminació genètica
• Escola de Mánchester
• El futur del menjar, Documental
• Extractivismo
• Maker
• Rets d'intercanvi de llavors
• Seguritat Alimentària
• Via Llauradora
• Leda Giannuzzi (especialista en Sobirania Alimentària)