Nola
Nola és un municipi italià localisat en la ciutat metropolitana de Nàpols, regió de Campània. Té 34.139 habitants[1] en 39,19 km². Està situada en la planura entre el mont Vesubio i els Apenins, a uns 20 km de Capua.
El municipi de Nola conté les frazioni (subdivisions) de Piazzolla vaig donar Nola i Polvica vaig donar Nola. Llimita en Acerra, Camposano, Casamarciano, Cicciano, Cimitile, Liveri, Marigliano, Ottaviano, Palma Campània, Roccarainola, Sant Gennaro Vesuviano, Sant Paolo Bel Siti, San Vitaliano, Saviano, Scisciano, Somma Vesuviana, Visciano, en la Ciutat metropolitana de Nàpols, i en Sant Felice a Cancello, en Província de Caserta.
Està enllaçada per tren de rodalies des de Nàpols a Baiano.
Història
[editar | editar còdic]
Nola, en l'Edat del Bronze, va anar el lloc d'un assentament que ha proporcionat l'evidència del poder destructiu d'una erupció del mont Vesubio, entre el 1700 a. C. i el 1600 a. C. (l'erupció Avellino), més de 1700 anys abans de l'erupció que va sepultar a les ciutats romanes de Pompeya i Herculano (en l'any 79). Les excavacions han revelat l'evidència d'un chicotet poble abandonat ràpidament pels seus ocupants en l'época de l'erupció, en el descobriment una àmplia gama de ceràmiques i atres artefactes, a on s'aprecia l'impressió en el fanc d'edificis durant l'erupció. Un breu artícul [1] publicat pel Archaeological Institute of America ho descriu.
Va ser provablement una ciutat dels ausonios (aixina ho indica Hecateo de Mileto) i despuix va ser colonisada per Cumas. Segons Marco Juniano Justino va ser colónia calcídica igual que la veïna Abella, pero com Cumas era una colónia de Calcis, provablement es referix a això i no a que directament fora colónia de Calcis.
Entorn al 471 a. C., segons l'historiador Veleyo Patérculo, es varen establir allí els etruscs al mateix temps que en Capua, a pesar de que la ciutat ya devia existir molt abans; com la majoria de Campània va passar als samnitas, en circumstàncies desconegudes, cap a el 440 a. C.
En l'época de la primera guerra dels samnitas en els romans, ocupava la ciutat un poble osco estretament aliat en els samnitas, que es feyen cridar campanios, provablement una branca dels samnitas.
La primera aparició segura de Nola en l'història és en 328 a. C., just abans de la segona guerra samnita, quan Roma va iniciar la guerra contra les ciutats gregues de Palaepolis i Neapolis i Nola els va enviar un eixèrcit de 2000 soldats com a ajuda i els samnitas els varen enviar 4000. Pero quan va ser evident que les ciutats se sometrien a Roma, el contingent de Nola es va retirar. Roma no va oblidar este fet i en 313 a. C., va sitiar la ciutat i la va ocupar en certa facilitat. Sembla que en el tractat de pau subsegüent va obtindre l'estatus de ciutat aliada o federada.
No es tornen a tindre notícies de Nola fins a la segona guerra púnica, quan va destacar per la seua fidelitat a Roma i per resistir a les forces de Aníbal que havien ocupat Capua en el 216 a. C. i pretenien apoderar-se també de Nola en el partit favorable a ells i li interior de la ciutat. Aníbal es va presentar prop de la ciutat, a on la població en general era favorable als cartagineses, pero la noblea i el senat local permaneixien fidels a l'aliança romana i varen rebre a un contingent romà dirigida per Marque Claudio Marcelo. Aníbal es va vore obligat a retirar-se i despuix de la conquista de Nuceria va retornar i va sitiar Nola fins que Marcelo per mig d'una inesperada eixida va carregar contra els cartagineses i els infligió considerables pèrdues, lo que va provocar que es retiraren. A penes va ser una escaramuza, pero va ser presentada en el bando romà com una gran batalla per a aumentar la seua moral.
Aníbal va atacar a Nola una atra volta en el 215 a. C., pero una volta més, durant el sege, una eixida de Marcelo va desorganisar als atacants, que al final varen desistir. Els cartagineses ho varen tornar a intentar en el 214 a. C. en el mateix resultat.
En esclatar la guerra Social en el 90 a. C., la ciutat tenia una guarnició romana de 2000 hòmens dirigida pel pretor L. Postumio, pero la ciutat es va entregar al líder samnita C. Papius, i es va convertir en una fortalea dels confederados italians en esta part d'Itàlia.
Allí es varen refugiar els restants de l'eixèrcit de L. Cluentius, despuix de la seua derrota davant Sila. Despuix de la pau que varen acordar la majoria dels confederados, Nola va mantindre el tumult i un eixèrcit romà la va sometre a un sege i, mentrestant, va esclatar la lluita entre Cayo Mario i Sila. Els samnitas, que defenien Nola, varen estar en el bando de Mario i de Cinna. Sila despuix de la victòria final va dominar la ciutat. Sila va castigar severament a Nola com va fer en atres ciutats. El territori més fèrtil ho va entregar als seus soldats i va acabar sent una colónia; els antics habitants varen ser expulsats de la ciutat.
Els 70 000 esclaus rebels d'Espartaco, durant l'hivern de 73 a. C. varen sometre a pillage al territori de Nola, i de les ciutats de Suesula i Calacia
Baix Augusto va rebre una segona colónia, i una tercera baix Vespasiano. En temps de Diocleciano una inscripció la menciona com a Colónia Felix Augusta Nolana.
_01.JPG){kind=link}
Augusto va morir en Nola quan retornava de Beneventum, acompanyat de Tiberio, el 19 d'agost de l'any 14. Des de Nola fins a Bovillae, una processó fúnebre va ser rebuda pels senadors per allí a on passava.
Nola va ser una ciutat important durant l'Imperi romà, sobretot des de l'época de Vespasiano i en el IV va ser sèu episcopal.
En el 410 va ser saquejada pel rei visigodo Alarico I (395-410) i en el 453 pel rei vàndal Genserico (428-477). En el 647 va passar al Ducado-Principat de Benevent i quan este es va dividir en 849, va passar al Principat de Salerno.
En els anys 806 i 904, va ser saquejada pels sarracenos i va passar a mans dels reis de Sicília baix Manfredo (1258–1266) i els seus successors (dinastia Hohenstaufen).
En 1269, va ser donada en calitat de feu a Guido de Montfort, i despuix, també com a feu als Orsini, que la varen tindre en el seu poder fins a 1528, any en el que va retornar al regne de Nàpols.
En 1459, es va lliurar prop de la ciutat la batalla de Nola en la que Juan d'Anjou va derrotar al rei Alfonso V d'Aragó.
En el XV havia perdut importància despuix d'haver segut afectada per alguns terremots.
En 1829, el general Guglielmo Pepe va començar un tumult democràtic en Nola. En 1861 va ser anexionada a Itàlia.
Personages famosos
[editar | editar còdic]
El 26 de juny té lloc en la ciutat un festival dedicat a sant Paulino de Nola, nomenat bisbe de la ciutat en el 409, a qui la tradició adjudica l'haver implementat per a convocar al cult cristià les campanes de les iglésies. En llatí li les designava en l'onomatopèyic nom de "tintinábula" pero despuix de S. Paulino poc a poc (VII) varen prendre el seu nom de la regió del seu orige cristià: Campània.
També per S. Paulino coneixem detalls de la vida d'un atre distinguit fill d'esta ciutat, naixcut aproximadament en el 230: sant Félix, qui va abraçar el servici apostòlic des de molt jove i va ser ordenat sacerdot per sant Màxim, bisbe de Nola. Ya de jove, en morir el seu adinerat pare, Félix havia distribuït la seua herència entre els pobres. Anys despuix, va ser designat successor de Màxim en el bisbat, pero va rebujar el nomenament i va viure fins a alvançada edat, en mig de la pobrea i el servici sacerdotal dels més necessitats. Va morir un 14 de giner de l'any 313 (aproximadament), dia en que es commemora la seua festivitat.
En 1548, també va nàixer ací el librepensador Giordano Bruno.
Per últim, és natural de Nola l'escultor Giovanni Merliano, alguns dels treballs del qual es conserven en la catedral.
Atres nolanos ilustres varen ser:
- Ambrogio Leone (1457-1525), humaniste
- Carlo Theti (1529-1589), arquitecte
- Vincenzo Petillo (1926-), empresari
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Date ISTAT».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.