Erupció Avellino
La erupció Avellino del Mont Vesubio (en italià pómici vaig donar Avellino) va ocórrer en el segon mileni a. C.
El seu IEV s'estima en 6. Va ser datada per radiocarbono cap al 1660 a. C. (±43 anys), sent la possible candidata dels disturbis climàtics que varen tindre lloc en la década de 1620 a. C.
L'obertura de l'erupció Avellino estava aparentment a 2 km a l'oest del cràter actual, i l'erupció va destruir varis assentaments de l'Edat del Bronze.
En maig de 2001, prop de Nola, arqueòlecs italians varen descobrir els extraordinàriament ben conservats restants d'un d'ells. Varen traure a la llum cabanyes, ceràmicas, ganado i inclús chafades de chafades d'animals i de persones, aixina com esquelets. Els residents varen abandonar el poble precipitadament, deixant que fora enterrat baix pedra pómez i cendra, de la mateixa manera en que lo va ser Pompeya i que va permetre la seua conservació.
L'erupció va ser més gran que les del 79 (IEV 5) i la del 1631 (IEV 4), en onades de depòsits piroclásticos distribuïts al noroest de l'obertura, les onades es varen desplaçar fins a 15 km d'allí, i varen alcançar tota l'àrea ara habitada per Nàpols.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Pomici vaig donar Avellino eruption». Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2007. Consultat el consultat el 2007/08/05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erupción Avellino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.