Camp (agricultura)
Un camp o camp agrícola, en agricultura es referix a una parcela de terra sense edificar, fòra del àrea urbana, presta per a l'us cultural agrícola, com per eixemple:
- Cultius.
- Pastoreig de ganado.
Moltes granges tenen una vora de camp, normalment compost per una franja de arbusts i vegetació, que s'utilisa per a proporcionar l'aliment i la cobertura necessaris per a la supervivència de la fauna selvada. S'ha descobert que estos lindes poden aumentar la varietat d'animals i plantes de la zona, pero també, en alguns casos, disminuir el rendiment de les collites.[1]
Història
En el passat, a sovint els camps estaven rodejats de murs baixos, terraplens, bardiças o camins, la forma i la superfície dels camps ha canviat molt durant l'últim sigle, principalment per dos factors conjunts:
- Aparició de maquinària agrícola cada volta més gran i potent ( particularment esparcidores de pesticidas de gran ample i cosechadoras),
- Tendència a la concentració de les terres agrícoles en grans explotacions.
En les últimes décades, els camps han segut cada volta més grans, més plans (eliminació de terraplens, estanys i microrrelieves) i paralelepipédicos (encara que també poden adoptar en ocasions una forma completament redona com en Estats Units en regions a on es practica l'agricultura circular de regadiu, al voltant d'un pivot central).
Antigament, els camps es reservaven regularment per a deixar que la terra "descansara" i repondre el seu humus. El guaret va ser impost i/o subvencionat per la política agrícola comuna en Europa durant alguns anys per a llimitar els excedents agrícoles i per raons migambientals, despuix abolit a petició dels ministres d'agricultura dels principals països agrícoles.[2]
En els últims anys, en Europa, s'han creat franges d'herba entre certs camps i rius.
gràcies per llegir
Camps malaïts
Els camps malaïts són cridats aixina perque el sol està contaminat per espores despuix de la descomposició dels cadàvers d'animals infectats pel carbonc (o ántrax maligne).[3]
En 1878, Louis Pasteur va ser a Beauce a visitar a uns llauradors afectats per la mort de les seues raberes. Havien observat que les ovelles contreen ántrax en algunes pastures, inclús despuix d'anys d'abandó. Es va demostrar l'ascens a la superfície de les espores per part de les cucs a partir de cadàvers d'animals enterrats i el paper facilitador de la penetració de les espores que eixerciten les ferides superficials provocades en la mucosa oral pels rastolls.[4]
Referències
- ↑ «Fronteres de camp per a beneficis agronòmics, econòmics i de vida selvada». Curadores de l'Universitat de Missouri.
- ↑ La UE suprimix l'obligatorietat de guaret en LExpress
- ↑ «Carbonc bacterià».Contacte Rural.1ISSN 1853-4252.Consultat el 2022-01-12.
- ↑ Jean-Pierre Dedet (2007). La microbiologie, de ses origines aux maladies émergentes. ISBN 9782100508068.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Campo (agricultura)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.