Desgrasante
Es diu desgrasante, desengrasante, element magro o antiplástico a tot aditiu corrector no plàstic, orgànic i inorgànic, que s'agrega a l'argila per a evitar una plasticidad excessiva.[1] Els desgrasantes aporten millor resistència en cru (facilitant la manipulació de l'argila) i li permeten soportar els canvis de temperatura durant la cocció (evitant el trencament o quebraduras en les peces), aixina com per a millorar la retracció en secar-se la pasta. Són substàncies comunes com el cuarzo, la plagioclasa, feldespat potásico, roques granítiques, arena, pols de tiestos de fanc cuit (chamota), palles vàries, plomes, lutita, escorias granuladas, closques mòltes, ossos triturados,[2] etc. Els desgrasantes orgànics conseguixen deixar buits en còure la peça, espai molecular que permet l'ajust de les partícules.
El recurs més comú és mesclar argila grasses o molt pures en atres més rígides fins a conseguir un equilibri.[3]
Substàncies afegides a l'argila, en Amèrica precolombina
[editar | editar còdic]- En el riu Marañón, s'usava la corfa de l'arbre apacharania[4]
- En el baix Amazones es tirava mà de la corfa del caraipé,(compost de menuts trossos de corfa carbonizados i triturados, d'alt contingut en sílice).[5] que pertany al mateix gènero.[6]
- En la Guayana: Hirtella i Licania,[7] encara que senyes més antigues mencionen el macucú (Macoucoua [Ilex] guyanensis) i la Couepia guianensis.[8][9]
- Els guamos del Orinoco mesclaven la terra en comejeneras.[10] A atres grups se'ls atribuïx haver usat, entre els ingredients del fanc, espículas de les esponges anomenades "cauxí".[11] S'han trobat tals espículas en excavacions arqueològiques en l'alfarería de Ronquín Tardà o Arauquín.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «L'argila. Definició i propietats». Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2012. Consultat el 12 d'agost de 2012.
- ↑ Identificació d'una tradició tecnològica ceràmica en desgrasante òsseu en el Neolític peninsular. Estudi arqueométrico de materials ceràmics de Madrit (5300-3400 calç AC). Pedro Díaz-del-Riu, Susana Consuegra, Rosa Domínguez i uns atres. TRABAJOS DE PREHISTORIA 68, N.º 1, giner-juny 2011, pp. 99-122, ISSN 0082-5638 [1]
- ↑ Car Bellido, Antonio (2008). Diccionari de térmens ceràmics i de alfarería, Càdis: Agrija Edicions. ISBN 84-96191-07-9.
- ↑ (MAGNIN: Rl, 1940, 157; ESPiNOSA, 1935, 99; HARNER, 1978, 62)
- ↑ «ESTUDIO DE LOS CONTEXTOS CULTURALES DE LA CUEVA DEL CAÑO ORE, EDO. BOLÍVAR, Alicia GALARRAGA, Maritza GARICOECHEA, María Gabriela MONTOTO, Franz SCARAMELLI i Kay TARBLE». Archivat des d'el original, el 16 de setembre de 2009. Consultat el 13 de juny de 2012.
- ↑ (BATES 1962, 225; SPRUCE, 1908, I, 10, 12, 13-14, 87)
- ↑ (FANSHAWE, 1950, 61)
- ↑ (AUBLET, 1977, I, 89, 519-521)
- ↑ «Història de la Cultura Material en l'Amèrica Equinoccial (Tom V), Victor Manuel Patiño». Archivat des d'el original, el 7 de juny de 2009. Consultat el 13 de juny de 2012.
- ↑ (GILII, 1965, I, 236)
- ↑ (LATHRAP, 1970, 155, 156; NORDENSKIOLD, 1930, 8: 57; —, 1931, 9: 3; HILBERT, 1955; CARTER, 1881)
- ↑ (SANOJA OBEDIENTE, 1977, 399)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Desgrasante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.