Anar al contingut

Chamota

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rajoles refractaris fets en chamota.

La chamota és un material granular obtingut de la pulverisació de les rajoles, pedres refractarias, o un atre producte ceràmic cuit. Té un alt percentage de sílice i alúmina. També es pot fer, en altes temperatures, a partir d'argiles refractarias. Afegint chamota en l'argila millora la textura, reduïx la contracció i evita la formació de clavills durant la cocció.

Propietats

La chamota té un contingut mínim de: 40 % d'alúmina, un 30 % mínim de sílice, un 4 % màxim d'òxit de ferro (III), un 2 % màxim d'òxit de calcio i d'òxit de magnesi en total.[1] El seu punt de fusió és d'uns 1780 °C. Absorbix un màxim del 7 % d'aigua.

Aplicacions

La chamota s'utilisa en la fabricació d'alfarería o ceràmica i en escultura, per a obtindre una textura rústica. Evita defectes com el badat i la laminación. Afig resistència a la ceràmica.

Quant més fines siguen les partícules de la chamota, més estretament s'unixen en l'argila i més dens i fort serà el producte cuit final.[2]

Atres usos per a la chamota és en el processament del varistor un metal òxit de OZn.


Referències

  1. ↑ Jain, 2003, p. 82
  2. ↑ Lidell, 1922, p. 503