Els dialectes sabélicos menors o llengües sabélicas menors són un conjunt de llengües o dialectes pertanyents a la família osco-umbra, de les que existixen a penes un grapat d'inscripcions que fan difícil la seua classificació precisa. l'osco i l'umbro són també llengües sabélicas, pero existix un número important d'inscripcions i tenien un us més ampli, per lo que les seues característiques llingüístiques són ben conegudes, a diferència dels dialectes sabélicos menors. Totes les llengües sabélicas menors mostren ragos típics, del grup itálico. Les llengües sabélicas menors més antigues es remonten a mitan de l'I mileni a. C., mentres que la majoria d'inscripcions estan en la segona mitat d'eixe mileni.

Classificació

editar

Usualment es diferencia entre llengües sabélicas arcaiques i llengües sabélicas posteriors. Les llengües sabélicas es classifiquen en tres grups:[1] aquells considerats més propencs al osco: el dialecte érnico; el dialecte marrucino; el dialecte peligno; el dialecte sabino; aquells considerats més propencs al umbro: el dialecte ecuo; el dialecte marso; el dialecte volsco; el dialecte vestino;

  • Grup picénico-presamnita
    • el piceno meridional;
    • el presamnita, una llengua documentada en el sur, pero que sembla contindre característiques més propenques al picénico meridional que al osco.

Referències

editar
  1. Helmut Rix. 2004. Ausgliederung und Aufgliederung der italischen Sprachen. In Theo Vennemann and Alfred Bammesberger (eds.), Languages in Prehistoric Europe, 147-172. Heidelberg: Universitätsverlag.

Bibliografia

editar
  • (1951) Gli antichi Italici, Florencia: Vallecchi.
  • Pisani, Vittore (1964). Li lingue dell'Itàlia antica oltre il llatí, Torí: Rosenberg & Sellier. ISBN 978-88-7011-024-1.
  • Villar (1997). Gli Indoeuropei i li origini dell'Europa, Bolonya: Il Mulino. ISBN 88-15-05708-0.

Vore també

editar


Referències

editar