Idioma marrucino
El marrucino era una llengua osco-umbra estretament emparentada en l'osco parlada en l'àrea habitada pel antic poble itálico dels marrucinos (en la vall del riu Aterno, en els actuals Abruços) en I mileni a. C. El principal testimoni del marrucino és el Bronze de Rapino, epígraf de mitan de el II trobat en Rapino, prop de Chieti, publicat per primera volta per Theodor Mommsen en 1846. Vàries característiques llingüístiques, tant en el vocabulari com en la sintaxis, són de considerable interés per als estudiosos de la gramàtica de les llengües itálicas.
El etnónimo "marrucino" sembla ser d'orige pre-indoeuropeo i és de considerable interés, ya que mostra el sufix -no- despuix del sufix -co-, un canvi que provablement indica una conquista d'una tribu més antiga per part dels invasores itálicos.
L'inscripció diu:
- Aisos pacris toutai marroucai lixs assignes ferenter auiatas toutai marroucai Ioues patres ocres Tarincres Iouias agine iaf .c. esuc agine asum bau pollenis feret regenai piai Cerie Iouia pacr. si eituam amatens uenalinam ni tana nipis pedi suam.
En llatí:
- Dis paci totae marrucinae lex assignas ferentur auspicatae totae marrucinae Iovis patris ocris Tarincris Ioves celebratione eas ita celebratione assum boum pollinis feret reginae piae Ceres Iovis paci sit pecuniam amaverint hostiam ne tangat nequis petit suam.
En espanyol:
- Pau divina a tots els marrucinos, assignes la llei, duran auspici a tots els marrucinos el pare Júpiter i les celebracions de Júpiter del mont Tarincris, aixina la celebració del bou torrat i la pols durà a la reina piadosa Ceres i Júpiter la pau, siga diners amaran l'ofrena ni la toque ningú, demana la seua.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Giacomo Devot, Gli antichi Italici, 2º ed. Firenze, Vallecchi, 1951.
- Adriano La Regina, La Tabula Rapinensis. Legge del popolo marrucino per l'istituzione della prostituzione sacra nel santuari vaig donar Giove pare nell'arce Tarincra (Rapino)
- Vittore Pisani, Li lingue dell'Itàlia antica oltre il llatí, Torino, Rosenberg & Sellier, 1964. ISBN 978-88-7011-024-1
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma marrucino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.