Idioma peligno

El peligno era una llengua osco-umbra estretament emparentada en l'osco parlada en l'àrea dels pelignos (Valle Peligna, al nort del Samnio, en els actuals Abruços) en I mileni a. C.

Està acreditada per un chicotet corpus d'una inscripció en alfabet llatí, trobada en 1877 datada de el II

Història i distribució

El territori de pelignos estava situat en la regió montanyosa a l'est del llac Fucino, sent el principal assentament Sulmo (actualment Sulmona). De totes les llengües sabélicas, és la millor documentada despuix del osco i el umbro. Les inscripcions en peligno conegudes estan datades entre el III i el I encara que la majoria són de la segona mitat de el II a la primera mitat de el I

Texts

La major part dels texts són curts i consistixen en dedicatòries i epitafis, per lo que contenen poc més que noms propis. No obstant, dos inscripcions trobades recentment, són més extenses i consistixen en epitafis polétics. D'estes l'inscripció de Herentas proporciona el text peligno de major extensió. La llengua reflectida en eixe text és inusual, ya que conté característiques pròpies del osco i el umbro. Meiser (1987) sugerix que el text és provablement un esforç d'escriure el peligno ya que el seu autor, usa formes de diferents varietats de pelignos i inclús va inventar una lletra adicional, i tracta d'usar arcaismes per a que el text no se semble tant al llatí que havia escomençat a influir a la llengua parlada. Els texts es varen trobar escrits en alfabet llatí.

A continuació es mostren les inscripcions:

Inscripció peligna I:

Peligno: Pracom usur pristafalacirix prismu Petiedu ipui dadu Ibdia omnitu Uranias ecuc empratois clusu ist Cerfum sacaracirix. Semunu sua aetatu firata fertilid praicime Perseponas af dede, eite vus pritromem pacris puss ecic lexe lifar deti vus dida hanustu Herentas.

Llatí: Procum uxor prostibulum primera Petiedia ibi data Ibdiae abrepta Uraniae hoc imperatis clausa est Cererem sacerdos. Semonem sua aetate finita fertili in regnum Perseponiae ab dedit, ite vós in laetitiam paci quos hic legisse liber det vós divite honesta Herentas.

Espanyol: L'esposa del galà, la primera prostituta Petiedia ahí donada, Ibdia va arrebatar a Urania la clàusula d'este mando, és el sacerdot de Ceres. Semono la seua edat fèrtil terminada en el regne Perseponio des de lo donat, vaja a la pau de la felicitat llegida en este llibre que et done divinitat el honesta Herentas.

Inscripció peligna II

Peligno: Pes pros ecuc incubat casnar oisa aetate Cais Anaes sollois dones forte faber.

Llatí: Pius probus hoc incubat senex usa aetate Caius Anaeus solus dives forte faber.

Espanyol: Piadós, probo, açò incuba el vell us de l'edat, Caio Anaeo, solament, ric, fort artesà.

Inscripció peligna III:

Peligno: Ovia Pacia Minerua bratis dates pid sei dedi bratom pam peperci sefei inom suois cnatois.

Llatí: Ovium Pacia Minerva gratias dates quid si dedit gratum quam pepercit sibi tum suis natis.

Espanyol: Ovelles de Pacia Minerva gràcies donades, qui sí va donar gràcies com a aforro aixina després les seues naixcudes.

Inscripció peligna IIII:

Peligno: Sa Seios Sa f. Hereclei donom dedi brat dates.

Llatí: Sa Seius Sa f. Herculi donum dedit grate dates.

Espanyol: Sa Seius Sa f. Hercules va donar el don gràcies donades.

Referències

Bibliografia

• Giacomo Devot, Gli antichi Italici, 2a ed. Firenze, Vallecchi, 1951.
• Vittore Pisani, Li lingue dell'Itàlia antica oltre il llatí, Torino, Rosenberg & Sellier, 1964. ISBN 978-88-7011-024-1