Idioma vestino
El vestino era una llengua osco-umbra parlada en l'àrea habitada pels antics vestinos (en la vall del Aterno fins a la costa adriática, en els actuals Abruzzos) en I mileni a. C. Existixen tres inscripcions en alfabet llatí datades entre els sigles III i II a. C.
El vestino esta atestats solament per dos inscripcions;[1] la primera va ser trobada en 1864 en Navelli, en la vall del Aterno.[2] Per l'escassea de vestigis no es pot afirmar si, pese a ser una llengua sabélica, va ser més propenca al osco (com el marrucino i el peligno) o al umbro (com el volsco i el marso).[3]
Inscripcions
[editar | editar còdic]Inscripció I:[4]
- Tites Vetio duno didet Herclo Iovio. Brat data.
En llatí:
- Titus Vetius donum dedit Herculi Iovi. Grate data.
En espanyol:
- Tito Vetio va donar el dò a Hércules i Júpiter. Gràcies donades.
Inscripció II:
- Sacaracrix cibat Cerria licina saluta salaus.
En llatí:
- Sacerdos cibat Ceres licina salute salvi.
En espanyol:
- Sacerdot de Ceres aceba dalt la salut fòra de perill.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Scheda sul vestino el seu Linguistlist.org». Archivat des d'el original, el 25 de decembre de 2009. Consultat el 15 de febrer de 2009.
- ↑ Giacomo Devot, Gli antichi Italici, p. 13.
- ↑ Francisco Villar,Els indoeuropeos i els orígens d'Europa: llengua i història, p. 484.
- ↑ Baldi, Philip (2002). The foundations of Latin, Berlin: Mouton de Gruyter, p. 140.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Giacomo Devot, Gli antichi Italici, 2º ed. Firenze, Vallecchi, 1951.
- Vittore Pisani, Li lingue dell'Itàlia antica oltre il llatí, Torino, Rosenberg & Sellier, 1964. ISBN 978-88-7011-024-1
- Francisco Villar, Els indoeuropeos i els orígens d'Europa:llengua i història, Madrit, Gredos, 1991. ISBN 978-88-15-12706-8.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma vestino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.