Idioma volsco

Localisació dels volscos en el Lacio.

El volsco era una llengua osco-umbra estretament emparentada en l'umbro parlada pels volscos en Velitrae (actualment Velletri) en el surest de Lacio.

Aspectes històrics, socials i culturals

Inscripcions

El volsco està testimoniat en una sola inscripció trobada en Velitrae (actualment Velletri), que data aproximadament de principis de el III; està tallada en una chicoteta placa de bronze (actualment exposta en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols). Esta placa va deure estar unida algun tipo d'objecte votivo i estava dedicada al deu Declunus o Decluna (existix incertitut sobre si es tractava d'un deu o una deesa).

En buscar una explicació, potser pugam confiar, a lo manco en part, en l'evidència de l'ètnia mateixa: el nom Volsci pertany a lo que podria cridar-se el grup -co- de noms tribals en el centre, i principalment en la costa occidental, d'Itàlia, tots els quals varen ser somesos pels romans abans de finals de el IV a. C i molts dels quals varen ser conquistats pels samnitas aproximadament un sigle abans o més. Són, de sur a nort, oscos, auruncios, érnicos, marrucinos, faliscos; en estos estaven sense dubte associats els habitants originals de Aricia i de Sidicinum, de Vescia entre els Aurunci, i de Labici prop del territori érnico.

El mateix element formatiu apareix en l'adjectiu Mons Massicus, i els noms Glanica i Marica pertanyents al districte de Auruncan, en Graviscae en el sur de Etruria, i alguns atres noms en el centre d'Itàlia (vore " I due strati nella popolazione Indo-Europea dell'Itàlia Antica, "en el Atti del Congresso Internazionale vaig donar Scienze Storiche , Roma, 1903, p. 17). En estos noms deuen jujar-se clarament les formes "estruca" i "tuscas", encara que estes formes no deuen considerar-se com res més que els noms donats als etruscs per la gent entre la que es varen establir. Ara, la fortuna històrica d'estes tribus es reflectix en varis dels seus noms (vore Sabino). Els conquistadors samnitas i romans varen tendir a impondre la forma de la seua pròpia ètnia, a saber, el sufix "-no-", sobre les tribus que varen conquistar; d'ahí que els marrucinos es convertiren en marrucinos, els sarcos en aricinos, i sembla a lo manco provable que les formes sidicinos, cerecinos i unes atres d'esta forma siguen el resultat d'este mateix procés.

La conclusió sugerida és que estes tribus -co- varen ocupar el centre i la costa oest d'Itàlia en el moment de l'invasió etrusca (civilisació etrusca); mentres que les tribus -no- solament varen aplegar a esta part d'Itàlia, o a lo manco solament es varen fer dominants allí, molt despuix de que els etruscs s'hagueren establit en la península.

Queda, per tant, preguntar-se si es pot tindre alguna informació sobre l'idioma d'este primitiu poble "-co-" i si se'ls pot identificar com els autors d'algun dels diversos estrats arqueològics ara reconeguts en sol italià. Si les conclusions sugerides per sabinos poden acceptar-se com a sòlides, deuríem esperar trobar als volscos parlant un idioma similar al dels ligures, l'afició dels quals pel sufix -sco- s'ha notat, i idèntica en el parlat pels plebeus de Roma, i que esta branca del indoeuropeo va ser una de les que varen preservar a les velares indoeuropeas originals de la labialisació que els va sobrevindre en el parla dels samnitas, El llenguage de l'inscripció de Velitrae oferix en A primera vista una dificultat des d'este punt de vista, en la conversió que mostra de q a p, pero l'ètnia de velitras és Veliternus, i la gent és anomenada en la pròpia inscripció Velestrom (genitiu plural); aixina que res impedix supondre que va haver un assentament de sabinos entre els tossals volscas, en la seua llengua, fins a cert punt, (per eixemple, en els diptongos i palatals) corrompida pel parla a la seua entorn, tal com va anar el cas en la llengua sabina dels iguvinos, el mateix nom dels quals es va convertir en "Iguvinatos", sent el sufix "-tu-" molt més freqüent entre les tribus "-co-" que entre els sabinos.

El etnónimo volsco també és interessant no solament pel seu sufix -co, la forma antiga volscos clarament conté una paraula cognada del grec helos. Abdós derivarien de vels-, en grec la semivocal s'aspira i en llatí i volsco dona regularment volus- també el teónimo Marica ("deesa de les marismas") entre els auruncos apareix també en la costa de Picenum i entre els lugres, i Esteban de Bizancio va identificar als oscos en els sículos. És notori com a molts llocs pantanosos tenen estan associats en un sufix -co o -ca. Aparte dels auruncos i la deesa Marica i les intempestaeque Graviscae (Eneida 10.184), es té el terme Ustica cubans en Horacio (Odes 1.17.1), els ernicos in la Vall del Trero, i els térmens Satricum i Glanica en les marismas pontinas.

Descripció llingüística

La llengua d'esta inscripció mostra característiques clarament relacionades en la llengua de les Taules Eugubinas (Taules eugubinas), escrites en idioma umbro. En eixa inscripció s'aprecien algunes traces típiques osco-umbros, per eixemple la labiovelar indoeuropea kʷ apareix com a labial p aixina en es té volsco pis = llatí quis. De la mateixa manera que el umbro també i a diferència del osco, reduïx els diptongos a vocals simples: volsco si = osco svai, volsco deue = osco = deuai. Este fenomen resulta natural perque geogràficament el volsco encara que més estretament relacionat en el umbro que en el osco, està geogràficament més propenc al segon.

L'inscripció trobada diu:

Volsco	Llatí	Espanyol
Deue Declune statom: Es pis atahus pis Velestrom facia esaristrom es bim asif vesclis vinu arpatitus.	Deus Declune statum: Si quis attigeris quis Velestriam faciat sacrificium si bovem asses vasculis va vindre appetiti.	Deu Declune de l'estat: Si qui tocarà a algú de Velestria feya el sacrifici del bou, els asos, les vasijas i el vi apetit.
Es pis toticu covehriu sepu ferom pihom estu ec es Sepies Cosuties Ma Ca Tafanies medix sistiatiens.	Si quis publique cúria sape ferre pium açò hic si Sepius Cossutius, Marcus Cavius Tafanius magistratus statuerent.	Si qui del públic de l'assamblea sap dur açò piadós ací si els magistrats Sepio Cossetio i Marcos Cavio Tafanio estigueren.

Referències

Bibliografia

Per al text i una descripció completa de l'inscripció en volsco i atres registres del dialecte vore:

• • R. S. Conway, The Italic Dialects, pp. 267 sqq.
  • [1]