Idioma marso
El marso era una llengua osco-umbra estretament emparentada en l'umbro parlada en l'àrea habitada pels antics marsos (Conca del Fucino, en els actuals Abruzzos) en I mileni a. C.
Les inscripcions més primerenques daten d'entre el 300 i el 150 a. C., i inclouen un interessant bronze trobat en el llac Funcino, el qual sembla dur gravada una ofrena votiva a la deesa Angitia, si A(n)ctia, com és provable, era la forma local del seu nom. El marso es diferenciava poc del llatí d'eixa época; formes contretes, com Fougno en lloc de Fucino, serien solament qüestió d'ortografia. En sílabes finals, els diptongos ai, ei i oi, tots apareixen com i. Per un atre costat, la forma més antiga del nom de la tribu (dat. plur. Martses = Lat. Martiis) mostra la seua derivació i exhibix l'asibilaació de -Tio- en -Tso-, propis del idioma osco pero estrany en el llatí clàssic.
Les tres inscripcions que han aplegat fins als nostres dies, dels sigles III i II, estan escrites en alfabet llatí.
A continuació es mostra una inscripció breu del marso, trobada en la Civita d'Antino:
Tansliteralización: Pacos Pacuies medis Vesune dunom dede Caios Cumnios cetur.
En llatí
- Pacus Pacuvius magistratus Vesonae donum dedit Caius Cumnius censor.
En espanyol:
- Paco Pacuvio del magistrat Vesona va donar el dò al censor Caio Comnio.
A continuació es mostra atres inscripcions marsas més llargues:
Inscripció I:
- Cas Cantouios apruf clano ceip apur finem esalicom en urbid Casontonio socieque dunom atoer Actia pro legionibus martses.
En llatí:
- Cas Cantovius approba clinare cippe apud finem infandum in urbi Casontonio socieque donum ater Angitia pro legionibus martiis.
En espanyol:
- Cas Cantovio, aprova inclinar el poste prop del fi indesijable en la ciutat Casontonio sòcia i el dò obscur de Angitia per a les legions marsas.
Inscripció II:
- Aninus uecos Ualentud ne dunom dant. Uecos supn uictorie seinq dunom dedet lubs mereto queistores sa Magio stf pac Anaiedio st.
En llatí:
- Animus vicus Valentudo ne donum dant. Vicus supine victoriae sine donum dedit libis merito quaestores sa Magium stf Pac Anaiedium st.
En espanyol:
- Anime districte Valentudo ni dò donen. El districte descuidat sense victòria va donar el dò agradable de mèrit als cuestores sa Magio stf Pac Anaiedio st.
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Giacomo Devot, Gli antichi Italici, 2º ed. Firenze, Vallecchi, 1951.
- Vittore Pisani, Li lingue dell'Itàlia antica oltre il llatí, Torino, Rosenberg & Sellier, 1964. ISBN 978-88-7011-024-1
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma marso» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.