Latium adiectum
El Latium adiectum (en castellà, Lacio afegitó o Lacio agregat; en latín: Latium adiectum, també denominat Latium novum) va ser una regió històric-geogràfica de l'Itàlia antiga incorporada progressivament al Latium vetus despuix de l'expansió de Roma durant la República romana.[1] El terme designava els territoris situats al sur de l'antic Lacio llatí, entre el Mont Circeo, la vall del riu Liri i, segons algunes fonts antigues, fins a la zona de Sinuessa.[2]
Encara que mai va constituir una divisió administrativa autònoma de l'Estat romà, diversos autors clàssics varen utilisar esta expressió per a diferenciar el Latium vetus —núcleu originari dels llatins— dels territoris incorporats posteriorment per mig de conquistes, colonisació i aliances.[3]
El Latium adiectum comprenia àrees de les actuals regions italianes del Lacio, el nort de la Campània i sectors pròxims dels Abruços. Gran part del seu territori va coincidir posteriorment en el històrica Terra vaig donar Lavoro i en l'actual Lacio meridional.[4]
Etimologia
L'expressió llatina Latium adiectum significa lliteralment «Lacio afegitó» o «Lacio agregat», mentres que Latium novum pot traduir-se com «Lacio nou». Abdós denominacions varen ser utilisades per autors de l'Antiguetat romana per a diferenciar el territori llatí originari —el Latium vetus— dels territoris incorporats posteriorment a l'esfera política, cultural i administrativa de Roma.[1]
Geografia
El Latium adiectum s'estenia:
- al nort, des del Mont Circeo
- al sur, fins al riu Garigliano o inclús Sinuessa, segons algunes fonts antigues
- a l'est, cap a la vall del riu Liri, el territori dels hernicos i sectors pròxims al llac Fucino
- i a l'oest, fins al mar Tirreno.[2]
Entre les principals unitats geogràfiques del territori destacaven:
- la planura Pontina
- la vall del riu Liri
- la vall del riu Sacco
- els Montes Lepinos
- els Montes Auruncos
- els Montes Hérnicos
- i diversos sectors costers del Tirreno central.[5]
El territori comprenia ciutats i assentaments com:
Vore també
Referències
Bibliografia
- Avolio, Francesco. Lingue i dialetti d'Itàlia. Roma: Carocci, 2009.
- Coarelli, Filippo. Il Lazio antico. Roma-Bari: Laterza, 1982.
- Galasso, Giuseppe. Il Mezzogiorno nella storia d'Itàlia. Florencia: Li Monnier, 1984.
- Mommsen, Theodor. Història de Roma.
- Plinio el Vell. Naturalis Història.
- Quilici, Lorenzo. La Via Appia. Roma: Quasar, 1989.
- Salmon, Edward Togo. Roman Colonization under the Republic. Ithaca: Cornell University Press, 1969.
- Estrabón. Geografia.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Latium adiectum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.