Fregellae

Fregellae

Fregellas (en llatí Fregellae) va ser una antiga ciutat dels volscos, inclosa administrativament en el Lacio. Es trobava en la vora esquerra del riu Liris, prop de la confluència en el Trerus i a poca distància de la via Llatina.

Història

D'acort en Tito Livio, el territori va estar ocupat originàriament pels sidicinos i despuix pels volscos, a els qui va ser arrebatada pels samnitas, els qui varen destruir la ciutat.

En el 328 a. C. els romans es varen apoderar d'esta part de la vall del Liris i varen restaurar Fregellas, a on varen establir una colónia romana, lo que va enfurir als samnitas i va ser una de les causes directes de la segona guerra samnita. Els samnitas la varen ocupar dos o tres voltes durant la guerra, pero sempre va ser recuperada pels romans.

Durant l'alvanç de Pirro de Epiro cap a Roma en el 279 a. C., este supostament va assolar el territori de Fregellae, pero no se sap en seguritat si la va ocupar. En el 211 a. C. va fer front a Aníbal, i els seus habitants varen destruir el pont del Liri per dificultar l'alvanç cartaginés, lo que va anar severament castigat per estos saquejant minuciosament tot el territori. La ciutat va ser una de les 18 colónies que en el 209 a. C. permaneixia fidel en Roma, i un cos de cavalleria d'esta ciutat és mencionat en la batalla en la que va morir Marcelo.

Sorprén que despuix de tanta fidelitat la ciutat se sublevara contra Roma al sigle següent, quant els romans estaven en el cim del seu poder. Va ser somesa i destruïda pel pretor Lucio Opimio en el 125 a. C., sense tornar a recuperar la seua prosperitat. Per a controlar Fregellae, en 124 a. C. es va establir ademés una colónia en Fabrateria, en les seues rodalies, supostament en les terres confiscades.

En temps d'Estrabón havia perdut importància i era un llogaret, encara que encara molt visitada per motius religiosos pels habitants dels pobles pròxims. Plinio ya no la menciona. En l'Itinerari de Antonino apareix una estació en el nom Fregellae, pero sembla que no és la mateixa ciutat.

Ubicació

La localisació de la ciutat va ser difícil de determinar. Es varen trobar vàries ruïnes considerables a la vora del Liri, pero cap inscripció permetia determinar a quina ciutat corresponien. La més provable semblaven ser les de Sant Giovanni in Carico, front a Isoletta, en la vora dreta, pero la troballa d'alguna inscripció va demostrar que es tractava de Fabrateria Nova, és dir, de la colónia romana de Fabrateria.