Lapis Satricanus
El Lapis Satricanus, o Pedra de Sátrico, és un bloc de toba volcànica descobert en 1977 durant les excavacions realisades en l'antiga ciutat llatina de Sátrico, situada a uns 60 quilómetros de Roma, al sur dels monts Albanos.
Es tracta de la base d'una ofrena votiva al deu Mart i conté una inscripció en llatí arcaic, datada aproximadament en l'any 500 a C., que l'atribuïx als amics d'un tal Poplio Valesio, personage que podria correspondre al cònsul romà dels primers anys de la República, Publio Valerio Publícola:
SVODALESMAMARTEI
És principalment esta possible constatació epigràfica d'una figura de l'importància de P. Valerio Publícola la que ha fet famosa a esta inscripció, ademés de que la data que se li atribuïx la convertix en una de les inscripcions llatines més antigues.
Descobriment
L'inscripció va ser descoberta el 13 d'octubre de 1977 durant les excavacions realisades en Sátrico pel Real Institut Holandés de Roma (Koninklijk Nederlands Instituut Rome), dirigides per C.M. Stibbe, en l'emplaçament de la segona fase del temple dedicat a Mater Matuta. La pedra ya havia aparegut en les primeres excavacions de 1896, pero des de llavors va permanéixer parcialment enterrada.[1] Es conserva en el Museu Nacional Romà, en el complex de les termes de Diocleciano.[2]
El registre fotogràfic mostra que, en retirar la terra i durant l'extracció del bloc, es varen produir llaugers danys que inclús podrien afectar a l'interpretació del text.[3]
Transcripció
El text està escrit d'esquerra a dreta en forma de scriptio contínua.[4]
Referències
- ↑ Rocca i Sarullo, 2014, p. 152.
- ↑ Rocca i Sarullo, 2014, p. 155.
- ↑ Rocca i Sarullo, 2014, pp. 152-154.
- ↑ Rocca i Sarullo, 2014, p. 157.
Bibliografia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lapis Satricanus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.