Via Domitia
.png)
.jpg)
La Via Domitia va ser la primera calçada romana construïda en la Galia, més específicament en la província de Gallia Narbonensis, actual zona sur de França, paralela a la costa mediterrànea entre els Alps i els Pirineus. Va ser construïda en l'any 118 a. C. per orde del procònsul Cneo Domicio Enobarbo, de qui va prendre el nom.
Molts camins i autopistes modernes coincidixen en el vell traçat de la Via Domitia. És el cas, per eixemple de les rutes nacionals N85 i N100, i l'autopista A9.
Itinerari
D'est a oest, la Via Domitia feya el següent recorregut:
Piemont
Partia en la Segusio, actual Susa, en el Piemont, Itàlia. Creuava els Alps en Montgenevre, a 1800 m s. n. m. Allí una fita santuari, Druantium o Sommae Alps, indicava al viager que havia abandonat la Gàlia Cisalpina.
Gàlia
Llavors, una a una s'anaven creuant les ciutats romanes de l'actual França:
- Brigantio (Briançon): Una parada d'abastiment.
- Vapincum (Gap): Una població chicoteta que va començar a ser cridada ciutat en el IV.
- Eberodunum (Embrun): Capital de la chicoteta província d'Alps Maritimae a partir de l'any 297 d. C..
- Caturigomagus (Chorges): Lloc fronteriç entre les província romana alpina i la Gallia Narbonensis.
- Segustero (Sisteron): A on la Via Domitia correspon als actuals carrers Rue Droite i Rue de la Saunerie.
- Apta Julia (Apt): Fundada per Juliol César junt a la via ya existent, l'any 50 a. C.
- Cabellio (Cavaillon)
- Glanum (Saint-Rémy-de-Provence): Antiga colónia grega.
- Ugernum (Beaucaire)
- Nemausus (Nîmes): Ciutat important en l'época romana. Ací la via correspon a l'actual carrer Rue Nationale.
- Ambrussum: Actualment deshabitada. Allí permaneix un únic arc del Pont Ambroix.
- Sextantio (Castelnau-li-Lez)
- Baeterris (Béziers): Fundada per Augusto.
- Narbo Martius (Narbona): Primera colónia romana en Galia, fundada en l'any 118 a. C., i capital de la província de Gallia Narbonensis.
- Ad Viscensimum (Fitou): Una parada caminera.
- Ruscino: Una ciutat romana important, hui deshabitada, ubicada al sur de l'actual Perpinyà.
Forcall final
En Ruscino es dividia la calçada en una ruta costera i una atra interior:
- El braç coster terminava en Portus Veneris (Port-Vendres i Banyuls).
- El braç interior alvançava cap als Pirineus, alcançant cim en el Summum Pyrenaeum (coll de Panissars, la Junquera).
Aplega a Hispania
La ruta es transformava en la Via Augusta en entrar en l'actual Espanya, en Deciana (La Junquera). En esta nova denominació el camí es prolongava fins a Gadir (Càdis).
Bibliografia
- Georges Castellvi (dir.), Jean-Pierre Comps (dir.), Jérôme Kotarba (dir.) et Annie Pezin (dir.), Voies romaines du Rhône à l'Èbre. Via Domitia et via Augusta, Éditions de la Maison dones sciences del Homme, París, 1997, 302 pp. ISBN 2-7351-0633-0.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Vía Domitia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.