Província de Palència
Palència és una província d'Espanya pertanyent a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, en el noroest de la península ibèrica. Té 158 702 habitants (INE 2025)[1] i una extensió de 8052 km².[2]
.jpg)
La seua capital és la ciutat de Palència i conta en 191 municipis.[3] La província presenta una forma allargada de nort a sur, discorrent en esta direcció dos rius principals, el Pisuerga i el Carrión, que formen part de la conca hidrogràfica del Duero. Orográficamente, el nort provincial forma partix de la cordillera Cantàbrica, en montanyas com el pico Curavacas (2524 m s. n. m.), el Tres Províncies (2498 m s. n. m.) o l'Espigüete (2451 m s. n. m.). La part central i sur de la província és una planicie travessada per les valls dels dos rius mencionats i els seus afluents, aixina com per les planures amesetades de Terra de Campos i el Cerrato. La província llimita al nort en la comunitat autònoma de Cantàbria, a l'oest en la província de León, al sur en la província de Valladolit i a l'est en la província de Burgos. Les localitats més importants de la província sobre població i també des del punt de vista històric són Aguilar de Campoo, Guarde, Barruelo de Santullán, Cervera de Pisuerga, Herrera de Pisuerga, Saldaña, Carrión dels Comtes, Osorno la Major, Parets de Nava, Venda de Banys, Villamuriel de Cerrato i Ames, ademés de la pròpia capital provincial, Palència.
Símbols
- Artícul principal → Escut de la província de Palència.
L'escut de la província de Palència reunix els blasones de poblacions que han segut cap dels antics partits judicials. En la seua part central figuren les armes de la ciutat de Palència, que consistixen en un cuarteado que reunix la creu otorgada a la ciutat pel rei Alfonso VIII pel comportament dels palentinos que varen participar en la batalla de les Navas de Tolosa en el castell, símbol de l'antic Regne de Castella.
Geografia
La província de Palència es caracterisa per tindre dispars paisages a lo llarc del seu territori. Com ben es canta en el seu himne, hi ha «vega i vall, planura i montanya». Palència és una de les nou províncies que conformen la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya, i està situada al nort de la submeseta septentrional, entre Cantàbria al nort, la província de Burgos a l'est, la de Valladolit al sur i León a l'oest. Té una extensió territorial de 8029 km².
Orografia
.jpg)
La província recolza el seu llímit septentrional sobre els alts cims de la cordillera Cantàbrica. En l'àngul noroest s'alça, en el seu cim ya en la província de Cantàbria, l'ingent mole de Penya Prieta, en 2533 metros d'altitut. Als costats meridional i oriental d'esta es prolonga la gran alliniació montanyosa de Fonts Carrionas, en atres altures menors, com les d'Espigüete i Valdecebollas, que regloten els 2000 m., i en ellímit provincial aplega a 2010 en Penya Llaura. El conjunt pert altura en direcció surest dins de la província i accidenta aixina tota la seua part septentrional. Es tracta de la vora montanyosa del gran conjunt del Replanell, que va ser alçat pels plegament hercinianos en l'Era Primària i que, arrasat despuix, va anar finalment alçat de nou, en el seu cobertera de calcàreas secundàries, pels plegament alpins de l'Era Terciaria. Els mateixos plegament alpins varen produir al sur d'eixa zona montanyosa una falla llongitudinal en la que el piedemonte serrà deixa pas a la planicie meseteña. En esta, sobre la depressió que es va formar llavors, es varen acumular espessos depòsits fins en règim llacustre. En la part superior són de calcàrees; baix estes es troben les argilas. Els rius que procedixen d'aquella zona serrana septentrional (Carrión, Valdavia, Burejo, Boedo i Pisuerga), en encaixar-se en la costra calcàrea, deixen altes taules o páramo entre ells. Més avall, cap al sur, han agranat casi per complet la closca calcáreo i llauren les seues valls, més amplis, sobre el tram inferior de les argila, donant lloc aixina en tota la part meridional de la província a un atre nivell inferior, la campiña (Terra de Campos i Valls de Cerrato). Està dominada per alguns resaltes calcáreos, els cerros testics, de la mateixa manera que en el páramo sorgixen a trechos alguns crestones de quarsita, alvançades cap al sur de la zona serrana septentrional.
Tots estos rius, que un d'ells, el Pisuerga, arreplega, es beneficien de les neus d'aquells cims i aporten el seu cabal, a través d'eixe general colector, cap al Duero, ya fòra de la província. El Pisuerga forma vall subsecuente des de Cervera de Pisuerga fins a Aguilar de Campoo. Aigües avall, en Alar del Rei, deriva d'ell el canal de Castella que, més alvance, es bifurca en dos trams, un que proseguix fins a Valladolit, i un atre, el canal de Campos, que ho fa en una localitat d'esta atra província. S'utilisen ara per a regadiu, pero el canal de Castella es va construir per a que servira com a via de comunicació i eixida cap al peu de la cordillera Cantàbrica dels blats de Terra de Campos. L'Ebre toca l'àngul nordest de la província palentina.
Clima
- Artícul principal → Clima mediterràneu continentalisat.
Segons l'atles climàtic ibèric publicat per l'AEMET,[4] a la major part de la província es correspon en els climes Cfb i Csb (templat sense estació seca i templat en estació seca coneguts com a oceànic típic i oceànic de transició). En les zones més elevades de la partix nort apareixen els climes de montanya Dsc i Dsb. Tradicionalment es ve parlant de que en el nort es dona un clima oceànic i de montanya i en el sur el mediterràneu continentalisat en influència oceànica en trobar-se molt influenciat per l'altitut (lo que propicia que les temperatures miges anuals no regloten els 10 °C i que les precipitacions siguen més abundants i regulars que en les zones mediterrànees ordinàries). La temperatura mínima absoluta ha aplegat en alguna ocasió a -14 °C, i la màxima a 40 °C.[5] Les màximes s'atenuen en l'altitut, segons s'aproxima a la zona més septentrional. És en esta a on es registra, a favor del relleu, la major pluviosidad (s'apleguen a arreplegar al voltant de 1000 mm en l'extrem nort provincial). A mida que es descendix cap al sur les precipitacions van disminuint per el páramo cap a la campiña meridional, a on es llimita a uns 500 mm a l'any. En conseqüència, hi ha una vegetació boreal en les faldes serranes del nort, a pur d'hages i roures principalment, mentres es llimita a encinares, choperas i prats quant més al sur. La mija de dies de precipitació a l'any ronda entre els 150 i els 100 en el terç nort provincial i entre els 75 als 100 en el restant.
Hidrografia
- Artícul principal → Recursos hidrogràfics de Palència.
L'aigua constituïx un element important en esta província, travessada per dos importants rius: Pisuerga i Carrión, forma part de l'història en el canal de Castella. Ademés el naiximent del Ebre es troba pràcticament en la frontera en Cantàbria i este riu s'adinsa llaugerament aigües avall en Báscones d'Ebre.
Espais naturals
- Artícul principal → Recursos naturals de Palència.
En Palència se situen grans espais protegits, com el parc natural Montanya Palentina i elloc RAMSAR de l'Estany de la Nava de Fonts.
Demografia
La població va créixer de manera moderada en la primera mitat del XX, passant de 192 473 habitants en 1900 a 233 290 en 1950. Despuix es va produir un procés invers, en una disminució frut dels fluix migratoris interns d'Espanya cap a les zones més industrialisades. Aixina, en 1991 la població havia descendit a 185 479 habitants, en un notable envelliment. Aixina que, cal emmarcar la situació demogràfica palentina en el context del greu problema de despoblació rural que sofrix la comunitat autònoma de Castella i Lleó. Pese al creiximent de la capital (13 126 habitants en 1860, 41 796 en 1950, 82 169 en 2010), la població total de la província és inferior a la que tenia a mitan del XIX (INE, censos de població). Actualment solament existix un núcleu de població que sobrepasse els 10 000 habitants que és Palència en uns 80 000 aproximadament. Prou per darrere queden Aguilar de Campoo, Guarde o Venda de Banys.
- Gràfic de població de la província (púrpura) i la seua capital (blava)[6]
La població de tota la província era de 162 035 persones en 2018, destacant que en la província existixen 469 núcleus de població, dels quals 191 són municipis (en ajuntament) i 278 són pedanies (entitats locals menors).[7] En relacionar la població provincial (exclosa Palència capital) en el número de localitats, resulta un tamany mig de 193 habitants per núcleu, herència del sistema territorial de la reconquista del Replanell (sigles XIII-XIV). Segons senyes del padró de 2014,[8] en la província existixen:
-
Població per municipi (2018) -
Densitat de població (2018) -
Creiximent de població entre 1998 i 2008 -
Creiximent de població entre 2008 i 2018
| N.º | Municipi | Habitants | N.º | Municipi | Habitants | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.º | Palència | 76 738 | 11 | Herrera de Pisuerga | 1898 | |
| 2.º | Aguilar de Campoo | 6823 | 12 | Parets de Nava | 1911 | |
| 3.º | Villamuriel de Cerrato | 6508 | 13 | Villobón | 1900 | |
| 4.º | Venda de Banys | 6331 | 14 | Vella del Riu Carrión | 1129 | |
| 5.º | Guarde | 5548 | 15 | Osorno | 1190 | |
| 6.º | Saldaña | 2869 | 16 | Baltanás | 1228 | |
| 7.º | Ames | 2587 | 17 | Barruelo de Santullán | 1160 | |
| 8.º | Cervera de Pisuerga | 2284 | 18 | Santibáñez de la Penya | 934 | |
| 9.º | Grijota | 2789 | 19 | Astudillo | 1039 | |
| 10.º | Carrión dels Comtes | 1999 | 20 | Magaz de Pisuerga | 1031 |
La província de Palència és la quinta d'Espanya en un major percentage d'habitants concentrats en la seua capital (48,53 %, front al 31,96 % del conjunt d'Espanya).
Servicis
Ret de carreteres
| Nom | Des de/Fins a | Ciutats importants de Palència per a on pansa |
|---|---|---|
 Autovia de Castella |
Burgos-Portugal | Ames, Venda de Banys, Torquemada, Palenzuela, Villodrigo |
 Autovia de Terra de Campos |
Palència-Benavente | Palència |
 Autovia Cantàbria-Replanell |
Venda de Banys-Santander | Palència, Osorno, Herrera de Pisuerga, Alar del Rei, Aguilar de Campoo |
 Autovia del Camí de Santiago |
Burgos-León | Osorno, Carrión dels Comtes |
 Accés Surest a Palència |
A-62-Palència | Magaz de Pisuerga, Palència |
| Nom | Des de/Fins a | Ciutats importants de Palència per a on passa |
|---|---|---|
| Plantilla:Identificador carretera espanyola | Logronyo-Vigo | Osorno, Carrión dels Comtes |
| Plantilla:Identificador carretera espanyola | Palència-Benavente | Villamartín de Campos, Mazariegos, Castromocho, Villarramiel |
| Plantilla:Identificador carretera espanyola | Palència-Santander | Monsó de Campos, Osorno, Herrera de Pisuerga, Alar del Rei, Aguilar de Campoo |
| Nom | Des de/Fins a | Ciutats importants de Palència per a on passa |
|---|---|---|
| Plantilla:Identificador carretera espanyola | Lisboa-Gürbulak | Ames, Venda de Banys, Villodrigo |
Ferrocarril
El servici de Rodalies León aplega, per mig de la seua llínea Plantilla:FFCC, fins al municipi de Guarde en ellímit d'esta província. El restant del ferrocarril León-Bilbao, que creua la montanya palentina d'oest a est, està sortit per l'únic servici diari de la llínea de Mija Distància Plantilla:FFCC.
Organisació territorial
.svg)
- Artícul principal → Anexe:Municipis de la província de Palència.
Palència està dividida en 191 municipis, i el seu govern i administració recauen en la Diputació Provincial de Palència. La Diputació Provincial està integrada, com a òrguens de Govern de la mateixa, pel president, els vicepresidents, la Junta de Govern i el Ple. La corporació provincial està integrada per 25 diputats, representants dels sèt partits judicials existents en 1979.
Entitats locals menors
- Artícul principal → Anexe:Entitats locals menors de la província de Palència.
Comarques
Les comarques de la província estan classificades en diferents categories, segons us o orige:
- Comarques històriques: Comarques existents i en història pròpia.
- Comarques naturals: Ministeri de Mig ambient d'Espanya
- Comarques agrícoles: Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació d'Espanya
- Comarques (no catalogades): aquelles popularment denominades comarques, que són una zona en interessos o paisages semblants. La província de Palència no té una divisió oficial de comarques, per lo que, seguint criteris distints, trobem diferents comarcalizaciones. Aixina, apareixeran comarques naturals, administratives, històriques o agrícoles.
- Comarques usades per la Diputació
La província de Palència pot dividir-se en quatre comarques. És la divisió subprovincial utilisada per la Diputació de Palència en les seues publicacions. Les 4 comarques són les següents:
- Comarques naturals
La divisió en comarques naturalsErro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut és, de nort a sur, la següent:
- Comarques agrícoles
Els municipis palentinos estan agrupats en sèt comarques agràries definides pel M. A. P. A. (Ministeri d'Agricultura, Peixca i Alimentació).Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
- Comarques històriques
El terme de comarca històrica en Palència, es referix a aquelles regions creades en el XIV, baix el nom de merindades, nom no vigent en l'actualitat. Dites merindades varen quedar reflectides i delimitades en ellibre Becerro de les Behetrías de Castella. Una d'elles va ser El Cerrato castellà.[10]
Partits judicials
| Partit judicial | Pobles | Habs. (1834) | Ajuntaments | Habs. (1860) | Ayunt. (1950) | Habs. (1950) |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Astudillo | 27 | 18 613 | 24 | 21 652 | 23 | 15 854 |
| Baltanás | 27 | 16 089 | 27 | 19 649 | 27 | 22 047 |
| Carrión dels Comtes (vigent) | 55 | 17 015 | 39 | 23 238 | 38 | 23 524 |
| Cervera de Pisuerga (vigent) | 179 | 23 592 | 50 | 31 629 | 51 | 50 674 |
| Frechilla | 34 | 26 220 | 32 | 27 472 | 32 | 23 952 |
| Palència (vigent) | 26 | 26 792 | 21 | 32 678 | 22 | 66 125 |
| Saldaña | 108 | 20 170 | 54 | 29 637 | 54 | 33 832 |
| Total | 456 | 148 491 | 247 | 185 360 | 247 | 236 008 |
A la caiguda del Antic Règim es constituïxen els ajuntaments constitucionals agrupant-se en sèt partits judicials tal com consta en el Real Decret de 21 d'abril de 1834.[11] La següent relació és de 1867.[12]
El cens de 1950 reflectix el moment de major expansió demogràfica prèvia al èxodo rural que culminaria en la reducció a tres del número de partits.[13]
Conforme a la vigent Llei de Demarcació i Planta Judicial de 1988, la província de Palència conta en tres partits judicials, en sèu en Palència, Carrión dels Comtes i Cervera de Pisuerga.[14]
Mancomunidades
- Artícul principal → Anexe:Mancomunidades de la província de Palència.
Les mancomunidades són agrupacions voluntàries de municipis per a la gestió en comuna de determinats servicis de competència municipal. Es troben legislades baix el control del Ministeri d'Administracions Públiques d'Espanya.
Història
Antecedents
Existixen vestigis des de l'época prehistòrica passant per una época romana de gran esplendor, reflectida en les viles romanes de La Olmeda prop de Saldaña, o La Tejada en Quintanilla de la Coga. Durant l'Edat Mija, els visigodos varen dur a Palència a una atra época de benestar (queden vestigis en la cripta de Sant Antolín de la catedral i en l'ermita de Sant Joan de Banys). Posteriorment la província va ser frut de conflictes permanents per la seua condició de frontera entre el regne de León i el de Castella. Un de les fites més remarcables de l'història de Palència es va donar durant el XIII, en la fundació de la primera universitat d'Espanya i una de les primeres del món. A partir de l'Edat Moderna, l'espenta d'atres centres com Valladolit, va desplaçar a Palència al paper de centre secundari.
Creació de la província
La província de Palència, de la mateixa manera que el restant de províncies actuals espanyoles, va ser ideada en 1833 per Javier de Burgos sobre els llímits dels antics regnes hispànics. Esta nova província castellana es forma desgajando la part central de la de Bou, que des de llavors queda tripartita/tripartida entorn a les ciutats de Bou, Carrión dels Comtes i Reinosa. Cada u d'estos territoris formaven un partit-corregimiento, formats respectivament per 61, 165 i 155 pobles.[15]
Precisament les anexió o separacions dels partits de Carrión i de Reinosa a la província de Palència, produiran notables variacions en els seus llímits geogràfics.[16] Açò fa que ya a finals d'Antic Règim la província de Palència aparega configurada en dos demarcació: la demarcació chicoteta, que exclou als partits de Carrión i Reinosa, i la demarcació gran que els inclou a partir de 1804. A finals del XX i principis del XXI la província ha resorgit com un important nuc de comunicacions entre el replanell i la costa cantàbrica.
Cultura
._Fachada_sur.jpg)
Tradicionalment, els dulzaineros i les jotas, són els amenizadores de les festes.
- Festes d'Interés Turístic Internacional
- Festes d'Interés Turístic Nacional
- Festes de Sant Joan Batista, en la localitat de Banys de Cerrato
- Descens Internacional del Pisuerga, en la localitat d'Alar del Rei
- Regata Internacional del Carrión, en la localitat de Vella del Riu Carrión
- Festival Nacional d'exaltació del Carranc de Riu, en la localitat d'Herrera de Pisuerga
- Festes de La nostra Senyora del Carmen (Barruelo de Santullán)
- Festes d'Interés Turístic Regional
- La Rogativa a la Verge de l'Otero
- Lloc: Congosto de Valdavia
- Data: Últim dissabte de maig
- Sant Bartolomé
- Lloc: Báscones d'Ojeda
- Data: Del 23 al 25 d'agost.
- Descens Internacional del Pisuerga i Festa Palentina de les Piragüas
- Lloc: Alar del Rei
- Data: Segon dumenge d'agost, pero pot variar en funció del calendari que aprove la Federació Espanyola de Piragüisme.
- Festes de Sant Joan Batista
- Lloc: Banys de Cerrato
- Data: dumenge següent al 24 de juny, festivitat de Sant Joan Batista.
- Exaltació del Carranc de Riu
- Lloc: Herrera de Pisuerga
- Data: primer dumenge del més d'agost.
- Gran Paellada Ollerense
- Lloc: Olleros de Pisuerga
- Data: primera fi de semana del més d'agost
- El Bateig del Chiquet
- Lloc: Palència
- Data: 1 de giner.
- Romeria de Sant Toribio
- Lloc: Palència
- Data: Semana Santa.
- Festes patronals de la Verge del Valle
- Lloc: Saldaña
- Data: del 5 al 10 de setembre.
- Dia de Fonts Carrionas i la Montanya Palentina
- Lloc: Vella del Riu Carrión
- Data: tercer dumenge de juliol.
- Tancada de Sant Bartolomé
- Lloc: Villarramiel
- Data: Del 24 al 26 d'agost.
- Corpus Christi
- Lloc: Carrión dels Comtes
- Data: variable
Patrimoni
Buscar Patrimoni per: |
|
Turisme
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Províncies germanes
Vore també
Referències
- ↑ «ine. es/jaxiT3/Datos. htm? t=67988 Cense anual de població 2021-2024» (en és). INE. Consultat el 26 de decembre de 2024.
- ↑ Vore senyes en l'Institut Nacional d'Estadística, any 2022: ine. es/inebaseweb/pdfDispacher. do? td=154090&L=0
- ↑ INE: ine. es/jaxi/Datos. htm? path=/t20/e245/p04/provi/l0/&file=0tamu001. px#! tabs-tabla
- ↑ Agència Estatal de Meteorologia (ed.): «aemet. es/documentos/es/divulgacion/publicaciones/Atlas-climatologic/Atlas.pdf Atlás Climàtic Ibèric».
- ↑ «aemet. es/es/serviciosclimaticos/datosclimatologics/efemerides_extremos*? w=0&k=cle&l=2401&datos=det&x=2401&m=13&v=TMX Valores extrems. Palència, Observatori». AEMET. Consultat el 30 de novembre de 2022.
- ↑ ine. es/ Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
- ↑ Diputació de Palència: dip-palencia. es/export/sites/poligonos/contenidos/galeria_de_descarga/Poblacion_NUCLEOS_2010.pdf Sifres de població resultants de la revisió del Padró municipal a 1 de giner de 2010 dels núcleus de població de la província de Palència dip-palencia. es/export/sites/poligonos/contenidos/galeria_de_descarga/Poblacion_NUCLEOS_2010.pdf archivat en Wayback Machine. Consultat 15 de juliol 2011
- ↑ ine. es/ INE en ine. es/jaxiT3/Datos. htm? t=2913 Distribució dels municipis per províncies i tamany dels municipis Consultat l'11 de maig de 2015
- ↑ Sifres oficials de població resultants de la revisió del Padró municipal a 1 de giner de 2024 del Institut Nacional d'Estadística: http://www. ine. es/jaxiT3/Datos. htm? t=2888}}
- ↑ Font:
- ↑ cervantesvirtual. com/servlet/SirveObras/12937287558181532976846/022503_018.pdf Subdivisió en partits judicials de la nova divisió territorial de la península i illes adjacents.
- ↑ google. es/books? sitesec=reviews&id=QRyWRkZ_d0IC Federico Villva Crònica de la província de Palència
- ↑ ine. es/inebaseweb/pdfDispacher. do;jsessionid=89C04633081A11657A4D7D2AD169E85B. inebaseweb01? td=125319 INE, Cens de 1950
- ↑ Font: cgpe. es/provincia. aspx? idprovincia=34 Consell General de Procuradors d'Espanya cgpe. es/provincia. aspx? idprovincia=34 archivat en Wayback Machine..
- ↑ Cambrer Bullón, pàgina 145
- ↑ (1981) Orígens històrics de la constitució de la província de Palència, Imprenta Província, p. 12.
Enllaços externs
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Palencia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.