Cadira de montar

Cadira de montar

Cadira anglesa.

La cadira de montar, cadira vaquera o ensellament és un element que unix al ginet als lloms d'un cavall. No obstant, s'han creat cadires de montar especialisades per a bous, camellos i atres animals. No se sap en precisió quàn els ginets varen escomençar a usar algun tipo de acolchado o protecció, pero una manta unida per algun tipo de cincha va ser provablement la primera "cadira de montar", seguida més vesprada per dissenys acolchados més elaborats. l'arbre de cadira de montar va ser una invenció posterior, i encara que els primers dissenys d'estrebes varen ser anteriors a l'invenció de l'arbre sòlit, l'estrebe emparellat, que s'unia a l'arbre, era l'últim element de la cadira de montar per a aplegar a la forma bàsica que encara s'utilisa en l'actualitat. Hui en dia, les cadires de montar modernes vénen en una àmplia varietat d'estils, cada u dissenyat per a una disciplina eqüestre específica, i requerixen un ajust cuidadós tant per al ginet com per al cavall. El conte adequat del sellí pot prolongar la vida útil d'un sellí, a sovint durant décades. La cadira de montar va ser un pas crucial en l'aument de l'us d'animals domèstics, durant l'Era clàssica. És usat per a la major comoditat del ginet i per a cuidar el llom de l'animal.

Història

Cadira del sigle XVII

Existix evidència, encara que discutida, de que els humans varen escomençar a montar a cavall per primera volta no molt despuix de la domesticació del cavall, possiblement ya en el 4000 a. C. Els primers ginets no tenien cadires, sino que cavalcaven a pèl. La cadira de montar de cuiro va ser inventada fa més de 2000 anys pels guerrers de les estepes asiàtiques. Estos se subjectaven en un pretal que incloïa collar de pit i baticola. Este invent va revolucionar l'art de montar a cavall. Montats sobre esta cadira, els guerrers podien lluitar en forma més efectiva, ya que disminuïen les caigudes dels cavalls. Des de les primeres representacions, les cadires de montar es varen convertir en símbol d'estatus. Per a mostrar la riquea i l'estatus d'un individu, s'afegien adorns a les cadires de montar, inclosos elaborats treballs de costura i cuiro, metals preciosos com l'or, talles de fusta i banya, i atres adorns.

Els nómades euroasiàtics del nort d'Iran coneguts en Europa com escitas i en Àsia com Saka varen desenrollar una forma primerenca de cadira de montar en un marc rudimentari, que incloïa dos coixins de cuiro paralels, en una cincha adherida a ells, un pomo i una vora en revestiment desmontables d'os/banya/cuiro endurit, correges de cuiro, una grupa, petral, i un feltre shabrack adornat en motius animals. Estos varen ser localisats en troballes de les Sepultures de Pazyryk. Estes cadires de montar, trobades en la Replanell de Ukok, Siberia varen ser datades entre el 500 i el 400 a. C. L'evidència iconográfica d'un predecessor de la cadira de montar moderna s'ha trobat en l'art dels antics armenis, antics assiris, i nómades esteparis representats en els tallats en relleu de pedra assiris de l'época d'Ashurnasirpal II. Els escitas també varen desenrollar una cadira de montar primerenca que incloïa adorns acolchados i decoratius. Encara que no tenien un arbre sòlit ni estribos, estes primeres cadires i almohadillas sense arbres brindaven protecció i comoditat al ginet, en un llauger aument en la seguritat. Els sármatas també usaven una cadira de montar primerenca acolchada i sense arbres, possiblement ya en el VII i les antigues obres d'art gregues (art helenístic) d'Alejandro Magne de Macedònia representen una cadira de montar.

En les armerías i coleccions d'antiguetats es conserven cadires antigues de formes i caràcters molt artístiques. Les cadires més antigues que es conserven corresponen al XIII. Estan forrades de pergamí, tenen els borrenes molt alts i el zaguero de forma semicircular en alvanç pels costats, de modo que abraçara al cavaller que anava en ella com encaixat a horcajadas, en les cames rectes. Són cadires de guerra com la major part de les antigues que es conserven.

En el XVII va canviar la forma de la cadira disminuint en altura els borrenes i el zaguero humiliant-se sobre la cadira. La cadira es dia llavors d'armes, armada o bridona, tenia els arzones coberts en chapes aceradas; la cadira de montar a la jineta era de borrenes més alts pero de forma semblant. Estes cadires del XVI i del XVII estan forrades en teles llaurades i riques que els donen un aspecte pintoresc i ademés els arzones, especialment el zaguero, quan no estan forrats o coberts en llabors o composicions repujadas, damasquinadas, etc. estan decorades en pasta o pintades, pintures que representen assunts històrics o mitològics i solen estar fetes minuciosa i primorosamente.

Parts d'una cadira

Baix de la cadira se sol colocar una gualdrapa, estora o pelero.

Parts d'una cadira anglesa.

La cadira de montar es compon de distintes parts; en alguns països els noms varien pero la funció és la mateixa.

• Assent
• Borrén davanter
• Borrén atrasser
• Baste
• Estribera
• Falca
• Faldón
• Cincha
• Guarda hebillas
• Latiguillos
• Faldoncillo

• Calcetí

La cadira de montar es construïx sobre armassó tradicionalment elaborat de fusta i que en l'actualitat es fabrica de materials sintètics o metal. El tamany d'este armassó determina l'ajust de la cadira sobre l'esquena del cavall, aixina com el tamany o talla de l'assent del ginet. Les dos estructures travesseres i curves són els arzones: un de davanter i un atre atrasser, que unixen els braços llongitudinals.

Estrebe

Artícul principal → Estrebe.

Els estribos són peces, generalment metàliques, de formes diverses que permeten que el ginet d'un cavall introduïxca els peus en elles per a afiançar-se mentres cavalca. Fixats a la cadira de montar, permeten una major comoditat, tant per a la cabalgadura com per al ginet.

Charnela

Partix de la cadira de montar que, fixada a l'estructura, servix per a subjectar les estriberas dels estribos. Les charnelas de la cadira anglesa poden obrir-se i tancar-se, sent convenient montar en el camp en elles obertes para en cas de caiguda, evitar quedar estrebat. Existixen charnelas de seguritat, pensades per a que l'acció de l'estrebe es llibere en cas de caiguda i de que el peu quede enganchat de l'estrebe, evitant aixina que el cavall arrastre al seu ginet.

Tipos de cadires

Cadira de doma.

Existixen una gran cantitat de tipos de cadires, cada una d'elles està relacionada en el tipo de monta que es va a usar, la doma del cavall, els materials disponibles i la cultura del lloc d'orige.

• Les cadires més simples, cridades "albardas" o "aparejos", consistixen en un simple coixí de cuiro o lona farcidura d'un material esponjoso i subjecte en vàries cinchas, lo que ajuda a relaixar la fricció del pes del ginet o de la càrrega sobre el llom de l'animal. Estes cadires se seguixen usant només en els ambients rurals, en ensellaments tals com rucs i mules, o en els països en vies de desenroll, ya que els materials dels que estan fetes són molt més simples que una cadira convencional.

Existix una variant local i evolucionada d'esta cadira, cridada "jerezano", que consistix en una zalea de pell de borrego sobre una superfície de cuiro i en borrenes i respal mínims, i sense cap armadura interna. Esta cadira resulta molt més llaugera i funcional que una cadira normal, pero més clasista que una albarda comuna.

Estructura d'una cadira chinenca de montar de la dinastia Ming, periodo Wanli (1572-1620), fusta laqueada.

• Les cadires de doma o potreras. Són les empleades per a efectuar un primer contacte entre el cavall i el ginet, aixina com en els treballs de doma. Estes cadires solen tindre borrenes desenrollats, ya que és més fàcil que el ginet puga necessitar alguna classe d'agarre en montar, i també són menys rígides que les comunes. A el hora d'usar-les, la primera cadira de doma que es posa al potro, és llaugera i més suau, i a mida que la doma alvança, es va tornant més pesada.

• Cadira de passejada. Per a este tipo de cadira se sol usar la cadira de montar anglesa. Es tracta d'una cadira de pes mijà, en faldones laterals, borrenes i respal pràcticament absents, i estribos simples. És bàsicament una cadira multiús i està pensada per a la monta regular a l'estil "jineta", pero no prolongada. És la més estesa en la pràctica de l'equitació en múltiples variants segons el seu us final. Hi ha unes més llaugeres que s'ampren en les competicions o exhibicions hípicas (pol, bot, adestrament, etc.), perque en ser més llaugeres el cavall té menys pes. Cada una presenta variants concordes en la seua funció; aixina per eixemple, una cadira de bot té els faldones més curts i redonejats, en la part frontal acolchada, mentres que una cadira de doma clàssica té els faldones molt llarcs i sense acolchar.

Cadira mexicana del sigle XIX

Cadira vaquera de cowboy.

• Cadira vaquera: Este tipo de cadira posseïx moltes variants d'acort en el país d'orige: aixina la cadira vaquera dels Butteri italians és diferent a la cadira vaquera empleada en Espanya, o la d'Austràlia, encara que la més coneguda internacionalment és la cadira de cowboy Nortamericà, adaptació de la cadira charra de Mèxic.
  A pesar de les variants locals, totes tenen una série de característiques comunes, concordes per a ser usades durant molt temps, en condicions adverses i de treball dur, i que siguen cómodes tant per al ginet com l'animal. La principal característica és que més que una cadira, és un silló, ya que resulta gran, àmplia, en grans borrenes i respal. Els seus estribos solen ser prou grans, per a protegir els peus del ginet dels accidents, i la seua posició està llaugerament alvançada, de manera que el ginet pot anar llaugerament recostado sobre la cadira, lo que ajuda a passar moltes hores treballant en el camp. Són molt àmplies, cobrint gran superfície del llom de l'animal, lo que ajuda a distribuir millor el pes del ginet sobre el llom de l'ensellament, sent aixina menys molest.
  En moltes variants locals es té la costum d'adornar profusament este tipo de cadira, o be proveir-la d'una zalea.
  Les més comunes són:
  • Cadira vaquera espanyola: este tipo es cadira, usada per a les llabors del camp i en rejoneo. Es tracta d'un assent almohadillado de tamany ampli, quadrat i tradicionalment fabricat en cuiro i palla de centeno que sempre es recobrix d'una zalea, normalment blanca; les úniques parts fixes són el fueste davanter i la closca o respal. En el borrén davanter, cridat perilla, sol nugar-se una peça de llana que, originalment, servia d'abric al ginet, pero que ha quedat com a adorn. Els estribos són molt grans, de ferro (normalment pavonados) i en posició alvançada, de manera que el ginet recolza tota la superfície del mateix. La zalea es fixa a l'assent en tires de cuiro que solen formar adorns, en particular la porra, en forma de cuiro trenat o repujado; mentres que els borrenes solen anar reblonats en peces de metal que formen dibuixos d'adorn, especialment l'atrasser o closca. Sempre tenen dos cinchas: la principal, que rodeja el cos del cavall fixant-l'entorn al seu cos, i una atra que discorre sobre la grupa fins a enganchar-se fixar-se a la coa, denominada baticola; en alguns casos s'usa un petral que subjecta la cadira entorn al pit del cavall. La normativa de la doma vaquera espanyola establix que eixa cadira té que ser negra, pero també el hi ha de color avellana.
  • Cadira de cowboy: la més difosa internacionalment, encara que està pensada solament per a un tipo de doma vaquera en concret, i deriva de la cadira charra mexicana. Té estrebes amples, recoberts de cuiro, és afonada en la seua part d'arrere i els faldones de cuiro també estan presents en els estribos; ademés, té una banya, a on es nuga una soga o llaç en la que se subjecten les ress. Al contrari que la cadira espanyola, esta no usa zalea, i és una cadira àmplia i cómoda, per al ginet i l'animal. Esta cadira és usada pels vaquers en el rodeig nortamericà, si be té variants per a passejada i per a treballs de camp.
  • Cadira chilena: molt semblada a la vaquera, pero no té la banya, ya que el llaç s'amarra en la part d'arrere del costat dret. Este ensellament és usat pels huasos en el rodeig chilé. L'ensellament chilé, de la mateixa manera que la vaquera, té dos cinchas que s'usen per a assegurar-la contra la tirada del ganado.
  • Cadira bardella de buttero italià: hi ha tres tipos fonamentals de cadira de butteri, encara que totes tenen característiques comunes, tals com a forma oblonga, absència de faldones, i molt estovades en la seua superfície, de manera que el ginet queda afonat en la cadira. Este tipo de cadira sempre és acolchado i ocasionalment, segons el tipo, té zalea.

• • Cadira de Gardian de la Camarga francesa: similar a l'anterior i usada principalment pels vaquers de la Camarga en les seues caballitos típics de la regió. És una cadira relativament chicoteta per a ser vaquera, sempre de cuiro i en borrenes davanters en diferents posicions. També sol anar proveïda d'una cincha lomera que s'engancha en la coa de l'animal. La seua principal característica són les seues estribos de ferro que formen una série de gavilans en a on es fica el peu del ginet, de manera que en este cas el peu va dins de l'estrebe i no recolzat.
  • Cadira mexicana o charra: influenciada per l'espanyola i l'àrap, no obstant és relativament pesada comparada en unes atres; és molt cómoda tant per al cavall com per al ginet i bàsicament es conforma per un baste o esquelet de fusta en un fueste davanter en forma de gancho, cuerajes i estribos entre atres accessoris. Existixen tan belles cadires de montar charras que són una autèntica obra d'art: de cuiro talabarteado o amartelado que formen figures en totes els seus elements o arreos. Les hi ha en molduras d'argent, en hiladura de colors que alegren i embellixen els arreos, i se solen acompanyar de tentes, a on es nuguen i pengen lo mateix un machet que una quarta o un fuste, un rifle o un gabán.
  • Cadira de monta d'alta escola: no cal confondre-l'en la monta clàssica, que és un atre tipo. Es tracta d'una cadira clarament barroca, que recorda molt a les usades tradicionalment en Europa durant sigles. Existixen variants segons el país, com la cadira portuguesa, o la cadira de les escoles franceses, pero totes tenen en comuna que són grans, en faldones de cos rectangular i borrenes molt desenrollats, de manera que el ginet va enganchat en ells. Els estribos també solen ser grans i amplis, de modo que es recolza el peu i no solament la punta. cal destacar els rics materials que solen tindre o presentar, aixina que els estribos solen ser sempre plateados i estar repujados, mentres que els materials de la cadira solen estar adornats o coberts de teixits aterciopelados, ademés del cuiro.

En Espanya i Portugal es estila un tipo de cadira híbrida entre la tradicional portuguesa i la vaquera espanyola, de manera que presenta característiques comunes com els grans borrenes i l'us de zalea.

Cavall en cadira de montar.

Vore també

• Charro
• Ranchero