Doma clàssica
La doma clàssica o adestrament[1] (en francés i anglés: dressage) és una de les disciplines olímpiques que formen l'equitació.
Finalitat i objectiu
[editar | editar còdic]Es diu que l'adestrament va contra la naturalea del cavall mateix d'usar la força per a anar, trotar o galopar a tota velocitat. Al contrari l'us de la força del cavall, disciplinarla, contindre-la i redireccionarla als seus membres per a que lluïxca cada moviment en elengancia, serenitat, i demostracion d'obediència, lluint aixina la potència que habita en l'i en la mínima mostra d'esforç del ginet.
Esta disciplina té per objectiu el desenroll del cavall per mig d'un entrenament racional, metòdic i equilibrat per mig del com el ginet conseguix que este realise totes els seus moviment en conjunt en harmonia, equilibri i activitat. El cavall es torna tranquil, elàstic, àgil i flexible, al mateix temps que es fa més confiat i atent a les órdens del ginet, aplegant a formar en ell un binomi perfecte.
Estes qualitats es manifesten per:[2]
Història
[editar | editar còdic]Els orígens de l'adestrament es remonten a l'Edat Mija, quan oficials de totes les cavalleries europees varen escomençar a practicar alguns eixercicis en ànim de millorar el seu maneig del cavall.
De la seua evolució a lo llarc dels sigles i l'inquietut per un major desenroll en esta disciplina es varen crear lo que hui coneixem com les altes escoles. Les primeres es varen crear en les corts renaixentistes en tres estils diferents: l'Alta Escola Espanyola de Viena (fundada en 1572), la Portuguesa de Marialva (fundada per Felipe IV en el XVII) i la Francesa de Versalles (fundada per Luis XIV en el XVII) i despuix, la Cadre Noir de Saumur.
En les dos primeres primava el control i l'alt grau de compostura, mentres que la francesa es caracterisava per un estil més llauger i el pas alt. Totes estes escoles es varen crear per a que els oficials de cavalleria deprengueren o perfeccionaren la monta.
En elles, la tradició clàssica de la doma està considerada com a forma d'art. Les tradicions dels grans mestres que varen originar lo que hui coneixem per doma clàssica seguixen mantingudes vives actualment en les escoles anteriorment citades, que encara seguixen en actiu, o en noves escoles, com la Real Escola Andalusa de l'Art Ecuestre, en Jerez, fundada per Álvaro Domecq Romero, considerant-li per això una dels majors impulsors de la doma clàssica en Espanya.
Races de cavall
[editar | editar còdic]Els cavalls de totes les races poden practicar i obtindre els beneficis que la pràctica de la doma supon. En l'alta competició els cavalls més usats són de les races anomenades de sanc calenta, com la hannoveriana (hann), la trakehner (trak), la oldenburguesa (oldbg), neerlandesa de sanc calenta (kwpn), danesa de sanc calenta (dwb) i atres nor i centre europees ya que presenten, en general, unes excelents condicions atlètiques i una millor constitució per a la realisació d'alguns eixercicis de doma, com els aires estesos.
Els cavalls d'atres races tenen major facilitat per a atres eixercicis. És el cas dels cavalls de races barroques, com són el pura raça espanyola (pre), el lusitano (psl), el lipizzano o el frisón. Estos cavalls són capaços de realisar els aires elevats i reunits en una major facilitat que els de sanc calenta. També tenen la reputació de deprendre més fàcilment. La millora en la crío d'estes races, especialment l'espanyola i la lusitana, experimentada des dels anys noranta de el XX està permetent que la seua presència en les competicions internacionals d'alt nivell siga cada volta més abundant.
La raça de l'eixemplar juga un paper influent en la competició. Els criadors de moltes races seleccionen els seus reproductors constantment en busca d'un cavall millor para segons quins deports. Els eixemples més característics els tenim en el Purasangre anglés, que és el millor per a les carreres, el percherón per a tir o el Cadira Francés per al bot. En el XXI, per les cada volta majors exigències atlètiques per als cavalls de doma clàssica, les llínees d'crío per a les competicions de bot i de doma en les races europees de sanc calenta s'han aproximat molt, sent freqüent que fills d'un mateix semental destaquen uns en el bot i uns atres en la doma.
D'acort en el rànquing publicat per la Federació Mundial de Criadors de Cavalls de Deport (WBFSH en les seues sigles en anglés),[3] les races que millors resultats varen obtindre en competicions oficials de doma clàssica de la FEI en 2010 varen ser:
- Holandés de sanc calenta (KWPN)
- Hannoveriano (Hann)
- Danés de sanc calenta (DWB)
- Oldenburgués (Oldbg)
- Westfaliano (Westf)
- Holsteiner (Holst)
- Pura raça espanyola (PRE)
- Pura sanc lusitano (PSL)
- Trakehner (Trak)
- Suec de sanc calenta (SWB)
La competició
[editar | editar còdic]Bàsicament, la competició tracta de que el cavall realise una série d'eixercicis (reprisse) en els distints aires (pas, trot i galop), atenent a les órdens que el seu ginet li dona. El juge conta en la série d'eixercicis que el binomi realisa en pista. Est donarà una nota entre el 0 i el 10 per cada eixercici. Despuix d'haver acabat la reprisse, el juge dona unes notes de conjunt, en les que es valoren els aires, la impulsión, la sumissió i la posició i assent del ginet, la seua correcció i l'efecte de les ajudes en el seu cavall. Dites notes, junt en alguna atra nota (per eixemple la del pas llarc en les proves de menors), tenen coeficient dos, lo que fa que es duplique la seua importància. Finalment, es fa una mija de totes les notes de cada juge. El binomi que més mija obtinga serà el guanyador de la prova.
La competició comença en els nivells preliminars, en els que el juge desija vore llibertat i equilibri per part del ginet. És paper dels entrenadors el fixar les bases del treball futur. En les primeres proves, el binomi solament ha de realisar eixercicis bàsics al pas i al trot.
La dificultat va alvançant en una série de categories, que van des de les proves de Alevines fins a les proves de Jóvens Ginets, passant per Infantils, Cadets i Jovenils. Despuix d'estes categories, existixen dos més. Una de menor grau de dificultat, l'Intermija i una última, en la que més nivell s'exigix, cridada Gran Premi. Dita categoria és l'usada en els campeonats internacionals i en els Jocs Olímpics. Existixen proves en reprises obligatòries, en les que cavall i ginet deuen realisar una série concreta d'eixercicis en un orde establit, i prova lliure o Kur, en les que cada ginet tria la seua actuació realisant els seus eixercicis, dins dels permesos pel reglament de la FEI, al són d'una música de la seua elecció. Estes proves són les preferides del públic.
La pista
[editar | editar còdic]Hi ha dos tamanys de pistes: menuda de 40x20 m i estàndart de 60x20 m. Cada u té lletres assignades a les posicions al voltant de l'arena per a especificar a on es realisaran els moviments. La pista menuda s'utilisa per als nivells més baixos de l'adestrament. Les seues lletres al voltant de la vora exterior, escomençant en el punt de l'entrada i movent-se a la dreta, són A-K-I-H-C-M-B-F. Les lletres també marquen localisacions en el centre de l'arena: Baixant la llínea de centre, són D-X-G, en X en el centre. El segon tamany és 60x20: les lletres són les mateixes que en la pista de 40X20 pero s'afig la R, V, P, s. Generalment s'usa en competicions Nacionals.
Campeonat del món
[editar | editar còdic]El Campeonat Mundial de Doma és el màxim torneig a nivell mundial de la doma clàssica. Es disputa cada quatre anys des de 1966 i a partir de 1990 se celebra en el marc dels Jocs Ecuestres Mundials (JEM).
| Campeonats Mundials de Doma Clàssica o Adestrament | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Campeons Individuals | Campeons per Equips | ||||||||
| Any | Ciutat | Ginet | País | Cavall | Equip | Ginets / Cavalls | |||
| 1966 | Berna | Josef Neckermann | Mariano | J. Neckermann / Mariano | R. Klimke / Dux | H. Boldt / Remus | |||
| 1970 | Aquisgrà | Elena Petushkova | Pepel | I. Petushkova / Pepel | Ivan Kizimov / Ichor | Ivan Kalita / Tarif | |||
| 1974 | Copenhague | Reiner Klimke | Mehmed | R. Klimke / Mehmed | L. Linsenhoff / Piaff | K. Schlüter / Liostro | |||
| 1978 | Goodwood | Christine Stückelberger | Granat | O. Schulten / Slibowitz | Harry Boldt / Woycek | G. Grill / Últim | |||
| 1982 | Lausana | Reiner Klimke | Ahlerich | R. Klimke / Ahlerich | G. Grill / Galápagos | O. Schulten / Madras | |||
| 1986 | Cedar Valley | Anne-Grethe Jensen | Marzog | R. Klimke / Pascal | G. Capellmann / Ampère | Jo Hinemann / Ideaal | H. Krug / Dukat | ||
| 1990 | Estocolm | Nicole Uphoff | Rembrandt | N. Uphoff / Rembrandt | S. Rothenberger / Ideaal | A-K Kroth / Golfstrom | M. Theodorescu / Ganimedes | ||
| 1994 | L'Haya | Isabell Werth GP Especial | Gigolo | I. Werth / Gigolo | N. Uphoff / Rembrandt | B. K. Balkenhol / Goldstern | K. Rehbein / Donnerhall | ||
| Aneu. | Aneu. | Anky van Grunsven GP Lliure | Bonfire | ||||||
| 1998 | Roma | Isabell Werth | Gigolo | I. Werth / Gigolo | N. Capellmann / Graciós | K. Rehbein / Donnerhall | O. Salzgeber / Rusty | ||
| 2002 | Jerez | Nadine Capellmann | Farbenfroh | N. Capellmann / Farbenfroh | O. Salzgeber / Rusty | K. Husenbeth / Piccolino | A-K Linsenhoff / Renoir | ||
| 2006 | Aquisgrà | Isabell Werth GP Especial | Gigolo | I. Werth / Satchmo | N. Capellmann / Elvis | H. Kemmer / Bonapart | H. Schmidt / Wansuela Sòrt | ||
| Aneu. | Aneu. | Anky van Grunsven GP Lliure | Salinero | ||||||
| 2010 | Lexington | Edward Gal | Moorlands Totilas | H. P. Minderhoud / Nadine | I. Schellekens / Sunrise | A. Cornelissen / Parzival | I. Gal / Moorlands Totilas | ||
| Aneu. | Aneu. | Edward Gal GP Lliure | Moorlands Totilas | ||||||
| 2014 | Cauen | Charlotte Dujardin | Valegro | Isabell Werth / Bella Rose | Helen Langehanenberg / Damon Hill | Kristina Sprehe / Desperados | Fabienne Lütkemeier / D'Agostino | ||
| Aneu. | Aneu. | Charlotte Dujardin GP Lliure | Valegro | ||||||
Disciplina olímpica
[editar | editar còdic]Les carreres de trineus es varen organisar per primera volta en l'any 680 AC. en Olimpia (Grècia) durant els XXV Jocs Olímpics antics.
En els Jocs Olímpics moderns es va acceptar a la doma clàssica en 1912. Este nivell de la prova exigix la major habilitat i concentració del cavall i del ginet. Anteriorment solament s'acceptaven a oficials de cavalleria fins als Jocs de 1952.
La doma, el concurs complet i el bot varen ser durant molt temps les úniques disciplines olímpiques totalment mixtes en els Jocs, ans que se'ls unira el nade sincronisat.
Campeons olímpics
[editar | editar còdic]| Jocs Olímpics | |||
|---|---|---|---|
| Any | País | Ginet | Cavall |
| 1912 | Carl Bonde | Emperor | |
| 1920 | Janne Lundblad | Un | |
| 1924 | Ernst Linder | Piccolomini | |
| 1928 | Carl-Friedrich Freiherr von Langen | Draufgänger | |
| 1932 | Xavier Lesage | Taine | |
| 1936 | Heinz Pollay | Kronos | |
| 1948 | Hans Moser | Hummer | |
| 1952 | Henri Saint Cyr | Master Rufus | |
| 1956 | Henri Saint Cyr | Juli | |
| 1960 | Sergej Filatow | Absent | |
| 1964 | Henri Chammartin | Woermann | |
| 1968 | Iwan Kisimow | Igor | |
| 1972 | Liselott Linsenhoff | Piaff | |
| 1976 | Christine Stückelberger | Granat | |
| 1980 | Elisabeth Theurer | Mon Chérie | |
| 1984 | Reiner Klimke | Ahlerich | |
| 1988 | Nicole Uphoff | Rembrandt | |
| 1992 | Nicole Uphoff | Rembrandt | |
| 1996 | Isabell Werth | Gigolo | |
| 2000 | Anky van Grunsven | Bonfire | |
| 2004 | Anky van Grunsven | Salinero | |
| 2008 | Anky van Grunsven | Salinero | |
| 2012 | Charlotte Dujardin | Valegro | |
| 2016 | Charlotte Dujardin | Valegro | |
| 2020 | Jessica von Bredow-Werndl | TSF Dalera BB | |
Vore també
[editar | editar còdic]- Campeonat Europeu de Doma
- Reining
- Equitació
- Bot (equitació)
- Concurs complet
- Moviment de la regna
- Real Escola Andalusa d'Art Ecuestre
Referències
[editar | editar còdic]Més llectures
[editar | editar còdic]- Valera, M., Carrasca, A., Sánchez-Guerrero, M.J., Rodríguez-Sainz dels Terreros, A., Bartolomé, I. (2026). Facial hair whorl location, behavior, and ocular temperature as a physiological stress indicator in young Pura Raça Espanyola dressage horses. Front. Vet. Sci. 13:1709706.[1] https://doi.org/10.3389/fvets.2026.1709706
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Doma clàssica.- Notícies de Doma clàssica (en espanyol)
- Sitie web oficial de la Federació Ecuestre Internacional
- Reglament de doma clàssica en Espanya
- Doma clàssica europea i internacional (en anglés)
- Videos de doma clàssica, bot i entrenament (en espanyol)
- Sitie web oficial de la Federació Mundial de Criadors de Cavalls de Deport
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Frontiers in Veterinary Science.13ISSN 2297-1769.doi:10.3389/fvets.2026.1709706.Consultat el 2026-03-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Doma clásica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.