Anar al contingut

Doma clàssica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:WPT2013-CDI4-Dorselius Cecilia Andren-Lennox-3.JPG
Doma clàssica


La doma clàssica o adestrament[1] (en francés i anglés: dressage) és una de les disciplines olímpiques que formen l'equitació.

Finalitat i objectiu

[editar | editar còdic]

Es diu que l'adestrament va contra la naturalea del cavall mateix d'usar la força per a anar, trotar o galopar a tota velocitat. Al contrari l'us de la força del cavall, disciplinarla, contindre-la i redireccionarla als seus membres per a que lluïxca cada moviment en elengancia, serenitat, i demostracion d'obediència, lluint aixina la potència que habita en l'i en la mínima mostra d'esforç del ginet.

Esta disciplina té per objectiu el desenroll del cavall per mig d'un entrenament racional, metòdic i equilibrat per mig del com el ginet conseguix que este realise totes els seus moviment en conjunt en harmonia, equilibri i activitat. El cavall es torna tranquil, elàstic, àgil i flexible, al mateix temps que es fa més confiat i atent a les órdens del ginet, aplegant a formar en ell un binomi perfecte.


Estes qualitats es manifesten per:[2]


Història

[editar | editar còdic]

Els orígens de l'adestrament es remonten a l'Edat Mija, quan oficials de totes les cavalleries europees varen escomençar a practicar alguns eixercicis en ànim de millorar el seu maneig del cavall.

De la seua evolució a lo llarc dels sigles i l'inquietut per un major desenroll en esta disciplina es varen crear lo que hui coneixem com les altes escoles. Les primeres es varen crear en les corts renaixentistes en tres estils diferents: l'Alta Escola Espanyola de Viena (fundada en 1572), la Portuguesa de Marialva (fundada per Felipe IV en el XVII) i la Francesa de Versalles (fundada per Luis XIV en el XVII) i despuix, la Cadre Noir de Saumur.

En les dos primeres primava el control i l'alt grau de compostura, mentres que la francesa es caracterisava per un estil més llauger i el pas alt. Totes estes escoles es varen crear per a que els oficials de cavalleria deprengueren o perfeccionaren la monta.

En elles, la tradició clàssica de la doma està considerada com a forma d'art. Les tradicions dels grans mestres que varen originar lo que hui coneixem per doma clàssica seguixen mantingudes vives actualment en les escoles anteriorment citades, que encara seguixen en actiu, o en noves escoles, com la Real Escola Andalusa de l'Art Ecuestre, en Jerez, fundada per Álvaro Domecq Romero, considerant-li per això una dels majors impulsors de la doma clàssica en Espanya.

Races de cavall

[editar | editar còdic]

Els cavalls de totes les races poden practicar i obtindre els beneficis que la pràctica de la doma supon. En l'alta competició els cavalls més usats són de les races anomenades de sanc calenta, com la hannoveriana (hann), la trakehner (trak), la oldenburguesa (oldbg), neerlandesa de sanc calenta (kwpn), danesa de sanc calenta (dwb) i atres nor i centre europees ya que presenten, en general, unes excelents condicions atlètiques i una millor constitució per a la realisació d'alguns eixercicis de doma, com els aires estesos.

Els cavalls d'atres races tenen major facilitat per a atres eixercicis. És el cas dels cavalls de races barroques, com són el pura raça espanyola (pre), el lusitano (psl), el lipizzano o el frisón. Estos cavalls són capaços de realisar els aires elevats i reunits en una major facilitat que els de sanc calenta. També tenen la reputació de deprendre més fàcilment. La millora en la crío d'estes races, especialment l'espanyola i la lusitana, experimentada des dels anys noranta de el XX està permetent que la seua presència en les competicions internacionals d'alt nivell siga cada volta més abundant.


La raça de l'eixemplar juga un paper influent en la competició. Els criadors de moltes races seleccionen els seus reproductors constantment en busca d'un cavall millor para segons quins deports. Els eixemples més característics els tenim en el Purasangre anglés, que és el millor per a les carreres, el percherón per a tir o el Cadira Francés per al bot. En el XXI, per les cada volta majors exigències atlètiques per als cavalls de doma clàssica, les llínees d'crío per a les competicions de bot i de doma en les races europees de sanc calenta s'han aproximat molt, sent freqüent que fills d'un mateix semental destaquen uns en el bot i uns atres en la doma.


D'acort en el rànquing publicat per la Federació Mundial de Criadors de Cavalls de Deport (WBFSH en les seues sigles en anglés),[3] les races que millors resultats varen obtindre en competicions oficials de doma clàssica de la FEI en 2010 varen ser:

  1. Holandés de sanc calenta (KWPN)
  2. Hannoveriano (Hann)
  3. Danés de sanc calenta (DWB)
  4. Oldenburgués (Oldbg)
  5. Westfaliano (Westf)
  6. Holsteiner (Holst)
  7. Pura raça espanyola (PRE)
  8. Pura sanc lusitano (PSL)
  9. Trakehner (Trak)
  10. Suec de sanc calenta (SWB)

La competició

[editar | editar còdic]

Bàsicament, la competició tracta de que el cavall realise una série d'eixercicis (reprisse) en els distints aires (pas, trot i galop), atenent a les órdens que el seu ginet li dona. El juge conta en la série d'eixercicis que el binomi realisa en pista. Est donarà una nota entre el 0 i el 10 per cada eixercici. Despuix d'haver acabat la reprisse, el juge dona unes notes de conjunt, en les que es valoren els aires, la impulsión, la sumissió i la posició i assent del ginet, la seua correcció i l'efecte de les ajudes en el seu cavall. Dites notes, junt en alguna atra nota (per eixemple la del pas llarc en les proves de menors), tenen coeficient dos, lo que fa que es duplique la seua importància. Finalment, es fa una mija de totes les notes de cada juge. El binomi que més mija obtinga serà el guanyador de la prova.

La competició comença en els nivells preliminars, en els que el juge desija vore llibertat i equilibri per part del ginet. És paper dels entrenadors el fixar les bases del treball futur. En les primeres proves, el binomi solament ha de realisar eixercicis bàsics al pas i al trot.

La dificultat va alvançant en una série de categories, que van des de les proves de Alevines fins a les proves de Jóvens Ginets, passant per Infantils, Cadets i Jovenils. Despuix d'estes categories, existixen dos més. Una de menor grau de dificultat, l'Intermija i una última, en la que més nivell s'exigix, cridada Gran Premi. Dita categoria és l'usada en els campeonats internacionals i en els Jocs Olímpics. Existixen proves en reprises obligatòries, en les que cavall i ginet deuen realisar una série concreta d'eixercicis en un orde establit, i prova lliure o Kur, en les que cada ginet tria la seua actuació realisant els seus eixercicis, dins dels permesos pel reglament de la FEI, al són d'una música de la seua elecció. Estes proves són les preferides del públic.

La pista

[editar | editar còdic]

Hi ha dos tamanys de pistes: menuda de 40x20 m i estàndart de 60x20 m. Cada u té lletres assignades a les posicions al voltant de l'arena per a especificar a on es realisaran els moviments. La pista menuda s'utilisa per als nivells més baixos de l'adestrament. Les seues lletres al voltant de la vora exterior, escomençant en el punt de l'entrada i movent-se a la dreta, són A-K-I-H-C-M-B-F. Les lletres també marquen localisacions en el centre de l'arena: Baixant la llínea de centre, són D-X-G, en X en el centre. El segon tamany és 60x20: les lletres són les mateixes que en la pista de 40X20 pero s'afig la R, V, P, s. Generalment s'usa en competicions Nacionals.


Campeonat del món

[editar | editar còdic]

El Campeonat Mundial de Doma és el màxim torneig a nivell mundial de la doma clàssica. Es disputa cada quatre anys des de 1966 i a partir de 1990 se celebra en el marc dels Jocs Ecuestres Mundials (JEM).

Campeonats Mundials de Doma Clàssica o Adestrament
Campeons Individuals Campeons per Equips
Any Ciutat Ginet País Cavall Equip Ginets / Cavalls
1966 Berna Josef Neckermann Mariano J. Neckermann / Mariano R. Klimke / Dux H. Boldt / Remus
1970 Aquisgrà Elena Petushkova Pepel I. Petushkova / Pepel Ivan Kizimov / Ichor Ivan Kalita / Tarif
1974 Copenhague Reiner Klimke Mehmed R. Klimke / Mehmed L. Linsenhoff / Piaff K. Schlüter / Liostro
1978 Goodwood Christine Stückelberger Granat O. Schulten / Slibowitz Harry Boldt / Woycek G. Grill / Últim
1982 Lausana Reiner Klimke Ahlerich R. Klimke / Ahlerich G. Grill / Galápagos O. Schulten / Madras
1986 Cedar Valley Anne-Grethe Jensen Marzog R. Klimke / Pascal G. Capellmann / Ampère Jo Hinemann / Ideaal H. Krug / Dukat
1990 Estocolm Nicole Uphoff Rembrandt N. Uphoff / Rembrandt S. Rothenberger / Ideaal A-K Kroth / Golfstrom M. Theodorescu / Ganimedes
1994 L'Haya Isabell Werth GP Especial Gigolo I. Werth / Gigolo N. Uphoff / Rembrandt B. K. Balkenhol / Goldstern K. Rehbein / Donnerhall
Aneu. Aneu. Anky van Grunsven GP Lliure Bonfire
1998 Roma Isabell Werth Gigolo I. Werth / Gigolo N. Capellmann / Graciós K. Rehbein / Donnerhall O. Salzgeber / Rusty
2002 Jerez Nadine Capellmann Farbenfroh N. Capellmann / Farbenfroh O. Salzgeber / Rusty K. Husenbeth / Piccolino A-K Linsenhoff / Renoir
2006 Aquisgrà Isabell Werth GP Especial Gigolo I. Werth / Satchmo N. Capellmann / Elvis H. Kemmer / Bonapart H. Schmidt / Wansuela Sòrt
Aneu. Aneu. Anky van Grunsven GP Lliure Salinero
2010 Lexington Edward Gal Moorlands Totilas H. P. Minderhoud / Nadine I. Schellekens / Sunrise A. Cornelissen / Parzival I. Gal / Moorlands Totilas
Aneu. Aneu. Edward Gal GP Lliure Moorlands Totilas
2014 Cauen Charlotte Dujardin Valegro Isabell Werth / Bella Rose Helen Langehanenberg / Damon Hill Kristina Sprehe / Desperados Fabienne Lütkemeier / D'Agostino
Aneu. Aneu. Charlotte Dujardin GP Lliure Valegro

Disciplina olímpica

[editar | editar còdic]

Les carreres de trineus es varen organisar per primera volta en l'any 680 AC. en Olimpia (Grècia) durant els XXV Jocs Olímpics antics.

En els Jocs Olímpics moderns es va acceptar a la doma clàssica en 1912. Este nivell de la prova exigix la major habilitat i concentració del cavall i del ginet. Anteriorment solament s'acceptaven a oficials de cavalleria fins als Jocs de 1952.


La doma, el concurs complet i el bot varen ser durant molt temps les úniques disciplines olímpiques totalment mixtes en els Jocs, ans que se'ls unira el nade sincronisat.

Campeons olímpics

[editar | editar còdic]
Jocs Olímpics
Any País Ginet Cavall
1912 Carl Bonde Emperor
1920 Janne Lundblad Un
1924 Ernst Linder Piccolomini
1928 Carl-Friedrich Freiherr von Langen Draufgänger
1932 Xavier Lesage Taine
1936 Heinz Pollay Kronos
1948 Hans Moser Hummer
1952 Henri Saint Cyr Master Rufus
1956 Henri Saint Cyr Juli
1960 Sergej Filatow Absent
1964 Henri Chammartin Woermann
1968 Iwan Kisimow Igor
1972 Liselott Linsenhoff Piaff
1976 Christine Stückelberger Granat
1980 Elisabeth Theurer Mon Chérie
1984 Reiner Klimke Ahlerich
1988 Nicole Uphoff Rembrandt
1992 Nicole Uphoff Rembrandt
1996 Isabell Werth Gigolo
2000 Anky van Grunsven Bonfire
2004 Anky van Grunsven Salinero
2008 Anky van Grunsven Salinero
2012 Charlotte Dujardin Valegro
2016 Charlotte Dujardin Valegro
2020 Jessica von Bredow-Werndl TSF Dalera BB

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. En Espanya es denomina doma clàssica, i en els països hispanoamericans adestrament.
  2. Artícul 401, Reglament de Doma 2008 de la RFHE
  3. [1], Rànquings WBFSH.

Més llectures

[editar | editar còdic]
  • Valera, M., Carrasca, A., Sánchez-Guerrero, M.J., Rodríguez-Sainz dels Terreros, A., Bartolomé, I. (2026). Facial hair whorl location, behavior, and ocular temperature as a physiological stress indicator in young Pura Raça Espanyola dressage horses. Front. Vet. Sci. 13:1709706.[1] https://doi.org/10.3389/fvets.2026.1709706

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Frontiers in Veterinary Science.13ISSN 2297-1769.doi:10.3389/fvets.2026.1709706.Consultat el 2026-03-11.