Tente

El tente és una forma musical per a instruments solistes semblada a la fantasia, pròpia de la música espanyola de el XVI.

Encara que inicialment es va adoptar este nom per a composicions musicals escrites per a diferents instruments com arpa, vihuela, clave o orgue, a partir de finals de el XVII solament es varen compondre tientos per a instruments de teclat, especialment orgue.

Es tracta d'una forma musical que intenta explotar les possibilitats de l'instrument, podent considerar-se com a antecessor del estudi, de fet a voltes s'ordenen en dificultat creixent, com a eixercici d'aprenentage tècnic.

Entre els compositors importants que ho varen cultivar, es poden citar a Antonio de Cabezón, Francisco Correja de Arauxo i Juan Cabanilles.

A partir de 1800 el gènero va perdre la seua popularitat, pero va ser recuperat per alguns compositors de el XX com Cristóbal Halffter i Manuel Castell.

Tientos (flamenc)

Quan es parla de tientos (en plural) es pot fer referència a un tipo de cante flamenc (pal flamenc), derivat dels tangos, que no té relació en la definició anterior.