Ranchero

Ranchero Mexicà (ca. 1760). Els rancheros eren els habitants del camp i les facendes, que portaven a terme els seus quefers a cavall, eixercint varis oficis tals com a vaquer, caporal, domador, majordom, entre uns atres.

Un ranchero és una persona que viu o treballa en un rancho, generalment dedicat a l'agricultura o la ganaderia, i que forma part de la vida rural en distints països de parla hispana, especialment en Mèxic. En l'història agrària mexicana, els texts acadèmics distinguixen entre hacendados, propietaris individuals, rancheros i llauros, amprant a sovint el terme llaurador com a sinònim de qui llaura la terra. Tradicionalment, ranchero designa als peons, medieros o arrendataris que treballaven en les facendas i que, en el temps, varen poder accedir a la propietat de part de la terra, convertint-se en menuts propietaris autònoms.

Aixina mateix, existix en Mèxic una figura coneguda com charro ranchero, com l'home de cavall que viu en el camp, vaquer i llaurador, que usa el trage de cuiro tota la seua vida i en el qual va al treball quotidià i a les festes domingueras i en el qual dorm sobre la seua noble béstia. Ranchero és per a Mèxic lo que Llanero és per a Veneçola, Gaucho per a l'Argentina, o Huaso per a Chile.

Una atra de les accepcions que té el vocablo ranchero en Mèxic és de caràcter pijoratiu. Este us procedix, en general, d'àmbits urbans que contemplen en despit la cultura ranchera. En este sentit, el diccionari fonamental de l'espanyol de Mèxic arreplega com a tercera accepció la de "persona tímida o vergonyosa", ilustrada en eixemples com "una chicona molt ranchera" o "no sigues ranchero, saluda als demés". Santamaría definix esta accepció com "persona d'hàbits senzills i encara incults, per la seua semblança en el llaurador".

En Mèxic, el ranchero era conegut per la seua condició d'hàbil ginet, per la seua destrea en el maneig del llaç i pel seu trage típic dissenyat especialment per a montar a cavall. Històricament, es tractava d'hòmens a cavall del camp que treballava en les facendes i zones rurals del altiplano i la «Terra-adins» (Bajío i interior del país), eixercitant, a cavall, tots els oficis i quefers del camp, com els oficis de vaquer, caporal i majordom, entre atres coses.

cal destacar que el diccionari de l'espanyol de Mèxic definix charro com a ginet que exhibix les seues destrea en el maneig del llaç, en la doma de cavalls i en atres eixercicis ecuestres eixecutats per a manejar el ganado seguint les tradicions campiranas mexicanes i també com caporal, arrendador, vaquer o arriero de les antigues facendas agrícoles i ganaderes que era destre en la doma i el maneig dels cavalls. Cap a la década de 1840, diccionaris espanyols ya incloïen l'accepció mexicana de Rancho com: “En Mèxic és un mas separat depenent d'una facenda de llabor”; mentres que per a “Ranchero” dona la definició: “el que habita un rancho; sol prendre's per lo mateix que llaurador”.

En 1844, Dumenge Revilla va publicar un artícul titulat «Costums i Trages Nacionals: Els Rancheros» en la revista —El Museu Mexicà— en a on va explicar que Rancheros eren la classe de gent que habitava en les facendes, llogarets i boscs, i la qual es dedicava als quefers del camp, específicament el conte i manteniment dels cavalls i ganado vacú:

La classe á que es dona entre nosatres el nom de Rancheros, és la que viu regularment en el camp; és, puix, eixa reunion de gents, que retirada del sen i del renou de les ciutats i grans poblacions i dels pobles menuts, es troba distant del seu corrupcion, de les seues imperfeccions i de les seues doloroses necessitats, trobant-se en mig d'unes atres que sense costosos sacrificis satisfà, perque eixos sacrificis són els que la mateixa naturalea li ecsige, á la volta que li facilíta els mijos per a disminuir-los. […] Els Rancheros, puix, són de dos classes: els uns entregats esclusivamente á les llabors del camp, i els atres al conte, conservacion i aument de la caballada i ganados, especialment el vacú, i per lo mateixa s'acostumen al maneig i us del cavall.

“Rancheros” de Carl Nebel (1834).

L'historiador i periodiste espanyol Niceto de Zamacois, va referir que els Rancheros eren per al Altiplano i interior del país, lo que els Jarochos eren per a Veracruz:

“En les províncies de l'interior de Mèxic, en els territoris frets i templats, se'ls dona á els hòmens del camp que eixerciten les seues ocupacions á cavall, el nom de "Rancheros", derivat de la veu “Rancho” que s'aplica a una facenda curta de camp, o a una part d'una gran que esta dividida en racherías o ranchos. Als que eixerciten els mateixos quefers en les haciedas de Veracruz se'ls dona el nom de "Jarochos".”

RANCHEROS per Cayetano Paris (1844). Els Rancheros o Charros era destres en el maneig del cavall.

L'escritor i advocat espanyol, Luis Manuel del Rivero, li va dedicar unes paraules al Ranchero Mexicà, en el seu llibre “Mèxic en 1842”:

El Ranchero és home de mes alts pensaments, molt forzudo, gran ginete, bon bebedor, que gasta sense duel un pes quan li té; que quan va va arrastrant els seus descomunals i sonores espuelas, i manejant la seua quarta; que á cavall no es desprén del seu machet, oprimint-li baix de la cuixa i creuant-li á quin en el del seu adversari...