Anar al contingut

Equus hemionus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Kulan (cropped).jpg
asno salvage asiàtic (Equus hemionus)


El asno salvage asiàtic (Equus hemionus),[1][2] també cridat hemión o onagro, és una espècie d'équido hui restringit a les estepas i montanyas més aïllades d'Àsia, similar al asno domèstic, pero més robust i de major cap i tamany corporal en general que est.

Etimologia

[editar | editar còdic]

«Hemión» i «onagro» són paraules procedents del grec que signifiquen, respectivament, «mig-asno» i «asno salvage».

Descripció

[editar | editar còdic]

Els hemiones es diferencien també dels asno africans en el menor tamany de les orelles i l'absència de ralles negres en els peus (característica perduda també per la majoria dels rucs domèstics). El color i llongitut del pèl varia segons els eixemplars i les subespecies, oscilant entre el blanc groguenc i el negre, encara que el leonado és el més freqüent. La seua altura en la creu és d'1,3 m aproximadament.

Estos animals són prou veloços, aplegant fins als setanta quilómetros per hora en trams curts, i també molt resistents, capaços de moure's pel desert a velocitats de més de 20 km/h durant 120 minuts mentres busquen noves pozas d'aigua a on abrevarse i poder alimentar-se d'herbes o arbustos.

Poden passar prou temps sense beure, encara que la seua resistència és menor que la d'atres animals presents en el seu mateix hàbitat, com el camello bactriano. Per esta raó, els asno salvages asiàtics solen trobar-se prop de les acumulacions d'aigua que freqüenten, i que no abandonen a menos que siga estrictament necessari.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Per lo ampli de la seua distribució i a la persecució pel ser humà, els asno euroasiàtics s'han ramificado en vàries poblacions que en l'actualitat han quedat en la seua majoria aïllades per la seua desaparició de moltes regions, pero que fins a temps evolutivamente recents pertanyien a la mateixa metapoblación.[1][2] Les subespecies tenen escasses diferències externes encara que en alguns casos s'ha sugerit la seua adscripció a noves espècies, un eixemple clàssic d'inflació taxonómica.[3] El kiang era la subespecie que en major freqüència es considerava una espècie aparte pero els últims estudis han posat de manifest que de fet és l'única població que ha mantingut un fluix genètic recent i a gran escala en una atra població, el chigetai de Mongòlia. Actualment el consens és considerar-les subespecies o meres poblacions d'una mateixa metapoblación[1][2] de les que s'han nomenat un total de sèt:


  • El onagro persa o simplement onagro (considerada encara per varis autors com la subespecie Equus hemionus onager) és la població més coneguda i millor estudiada. Fins a el
Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

es trobava present en casi tota Pèrsia, pero la seua distribució s'ha reduït tant que hui només se li troba en àrees protegides del noroest, centre i sur d'Iran sense conectivitat entre sí.[4] Es caracterisa pel seu pèl leonado molt curt i crines obscures. La població del nort d'Iran (en l'àrea protegida de Touran) presenta un perfil genètic intermig entre el onagro i el kulan i es considera que els animals són híbrits naturals d'abdós linajes.[4] L'asno salvage d'Anatolia (Equus hemionus anatoliensis) es considerava una subespecie aparte distribuïda per Àsia Menor i zones confrontants. Les últimes poblacions de Anatolia s'extinguixen entorn a l'any 1700, els estudis genètics mostren que mantenien fluix genètic en la població persa i el hemipo[2]

  • El asno salvage europeu (Equus hemionus hydruntinus) extint en Europa 1000 AC, es considerava una espècie aparte fins que els estudis genètics han mostrat que formava part de la metapoblación eurosiática i que va haver intercanvi genètic en el onagro persa i el hemipo fins a la seua extinció.[1][2] Apareix per primera volta en el registre fòssil fa uns 600.000 anys, en el Pleistoceno Mig, trobant-se en jaciments de tota Europa i suroest d'Àsia. La seua presència en Europa es deu provablement a una expansió des d'Àsia per mig de dos onades de migració, una en el periodo interglaciar Günz-Mindel, i una atra en el interglaciar Mindel-Riss. Durant el Holoceno, les seues poblacions varen ser fragmentant-se, degut principalment a la caça directa i la competència en el ganado domèstic que va seguir a la revolució agrícola.
  • El asno salvage indi (Equus hemionus khur), cridat també khur o ghorkar, és una subespecie de pelaje grisa curt que es troba en estat crític, de la mateixa manera que el onagro. Habita en les planures de Pakistan i el noroest de la Índia.
  • El hemipo o asno salvage siri (Equus hemionus hemippus) era similar al onagro, pero de tamany més menut i pèl més clar. En una altura d'uns 100 cm fins a la creu, era la subespecie de menor tamany dels asno salvages asiàtics. Presentava, ademés, atres traces típiques, tals com el perfil nassal, curvat cap a dins, les orelles de menut tamany i els caixcos de vora obscura. Fins a el
Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

se li podia trobar en vàries zones d'Oriente Pròxim, com Síria, Mesopotamia i Aràbia, pero va declinar ràpidament en el sigle següent. Sembla ser que l'últim eixemplar conegut en llibertat va ser caçat en 1927 quan baixava a beure a l'oasis Al Ghams, prop del Llac Azrak en Jordània, l'últim espècimen captiu va morir eixe mateix any en el parc zoològic de Schönbrunn en Viena. Va ser domesticat - alguna cosa únic entre els hemiones - durant un breu periodo en Sumer cap al 2600 a. C., a on se li va usar per a tirar dels carros.

  • El kiang (Equus hemionus kiang) és la subespecie que en més freqüència se separa del restant en algunes classificacions com a espècie distinta. És un asno de pèl obscur i lanoso que viu en les montanyes del Tibet, a voltes a grans altures no alcançades per la majoria dels ungulats. És l'asno asiàtic de distribució més gran i un dels més abundants, puix es troba en el nort de Pakistan i Índia, en Nepal i l'oest de China.
  • El kulan (Equus hemionus kulan) sobreviu hui en dia en alguns parcs zoològics i reserves protegides de Turkmenistan. És provablement el hemión més amenaçat de tots.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Fins a el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

tenia una distribució pràcticament uniforme que s'estenia des d'Anatolia i les estepas de Rússia meridional fins a Manchuria, pero en l'actualitat es troba molt restringit a vàries zones aïllades disperses per esta àrea.

Comportament

[editar | editar còdic]

Esta espècie forma grups de menys de dotze individus dirigits per un macho dominant o semental que és l'únic autorisat a reproduir-se i defén el seu harem d'atres machos adults. El apareamiento es produïx en l'estació humida i les femelles donen a llum una única crío cada dos anys que abandona el grup en aplegar a la madurea, garantisant aixina l'intercanvi genètic entre les distintes poblacions.

El onagro conta en el llop i el home com a únics enemics. Este últim ho ha caçat des del Paleolític per la seua carn i la seua pell, ademés de competir en ell per les pastures per als seus animals domèstics. Debido a ello, esta espècie està en greu perill d'extinció, la seua distribució fragmentada i en un número d'individus en estat salvage que a penes ronda els mil.

Els hemiones, a pesar de ser montaraces, són fàcilment domats, ya que ya es tenia registre de la seua ocupació en la Baixa Mesopotamia (3500 a 3000 a. C.).[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 PLOS ONE.12(4)
    i0174216.ISSN 1932-6203.doi:10.1371/journal.posa.0174216.Consultat el 2025-07-26.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Molecular Ecology.33(14)
    i17440.ISSN 1365-294X.doi:10.1111/mec.17440.Consultat el 2025-07-26.
  3. Trends in Ecology & Evolution.19(9)
    464–469.ISSN 0169-5347.doi:10.1016/j.tree.2004.06.004.Consultat el 2025-07-26.
  4. 4,0 4,1 .
  5. (1966) Salvat Editors (ed.). Enciclopèdia Monitor, Salvat Editors Argentina-Espanya-Itàlia edició (en espanyol), Salvat.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons