Equus hemionus khur
El asno salvage indi o khur (Equus hemionus khur) és una subespecie d'asno salvage asiàtic nativa del Sur d'Àsia.
Descripció
[editar | editar còdic]L'asno salvage indi, com la majoria de les atres subespecies asiàtiques, és prou diferent de les espècies africanes d'asno salvage. El pelaje sol ser de color arenenc, pero varia de gris rojós, leonado a castanyer pàlit. L'animal posseïx una crin erecta obscura que s'estén des de la part posterior del cap i a lo llarc del coll. Després el cabellam és seguit per una franja marró obscur que corre a lo llarc de l'esquena, fins a la raïl de la coa.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]En el passat s'estenia des de l'oest de la Índia, el sur de Pakistan (les províncies de Sind i Baluchistán), Afganistan i el surest d'Iran. Hui en dia, el seu últim refugi es troba en el santuari d'asno salvages indis, el menut Rann de Kutch i les afores del gran Rann de Kutch en la província de Gujarat, Índia. No obstant, l'animal també és vist en els districtes de Surendranagar, Banaskantha, Mehsana i atres districtes de Kutch. Els deserts salinos (rann) i els pasturages i arbustos àrits són els seus hàbitats preferits.
Amenaces
[editar | editar còdic]Es desconeix cóm va desaparéixer de la seua antiga àrea de distribució en les parts de l'oest de l'Índia i Pakistan, ya que l'animal mai va ser objectiu de caça dels maharajás indis i els funcionaris colonials britànics del Raj britànic. No obstant, els emperadors i nobles mogoles de l'época varen gojar caçant en l'emperador Jahangir, segons el seu llibre Tuzk-i-Jahangiri.[1] En una còpia ilustrada que ha sobrevixcut del Akbarnama, llibre de l'emperador mogol Akbar el Gran, hi ha una ilustració de Akbar caçant asno salvages indis, en varis d'ells tirotejats per ell.[2]
De 1958 a 1960, l'asno salvage es va convertir en víctima d'una malaltia coneguda com surra, causada pel protozoo Trypanosoma evansi i transmesa per mosques, que va causar una disminució dramàtica de la seua població en l'Índia. En novembre i decembre de 1961, la població d'asno salvages es va reduir a sol 870 eixemplars despuix del brot de la malaltia del cavall surafricà. Ademés de les malalties, les atres amenaces inclouen la degradació del hàbitat per les activitats salines, l'invasió del arbusto Prosopis juliflora i a l'invasió i el pastoreig per part dels maldhari. Els esforços de conservació des de 1969 han ajudat a aumentar la població de l'animal fins als 4000 eixemplars.[3][4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Wild Ass Sighted in Rajasthan Villages Along Gujarat» [1] archivat en Wayback Machine.; per Sunny Sebastian; 13 de setembre de 2009; The Hindu: Índia's National Newspaper
- ↑ Mughal Emperor Akbar lost in the desert while hunting wild asses: This illustration from the Akbarnama depicts the emperor Akbar falling into a mystical trance while on a desert hunt in 1571. El Akbarnama va ser comissionat per l'emperador Akbar com a crònica oficial del seu regnat. Va ser escrit pel seu historiador i biógraf de la cort Abu'l Fazl entre 1590 i 1596 i es creu que va ser ilustrat entre 1592 i 1594 per a lo manco 49 artistes diferents.
- ↑ Himanshu Kaushik (10 de febrer de 2015). Wild ass population shoots up in Gujarat: Census, The Times of Índia. Recuperate le 30 de juliol de 2015.
- ↑ 2 wild asses among 43 animals found dead in Halvad, The Times of Índia (26 d'abril de 2015). Recuperate le 30 de juliol de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Equus hemionus khur.
Equus hemionus khur en Wikispecies.