BP

Erro al crear miniatura:

BP

BP plc, anteriorment British Petroleum, és una companyia d'energia, dedicada principalment al petròleu i al gas natural en sèu en Londres, Regne Unit. És una de les majors companyies del món, ocupa elloc 18 segons la revista nortamericana Forbes, i la tercera empresa privada més important dedicada al petròleu i gas despuix d'ExxonMobil i Royal Dutch Shell. L'investigació de 2019 mostra que BP, en emissions de 34.02 mil millons de tonellades de CO2 equivalent des de 1965, va ser la companyia en les sextes emissions més altes del món durant eixe periodo. La companyia és la culpable d'un de les majors abocades de petròleu, incident que va tindre lloc en el Golf de Mèxic en 2010.

Història

• BP va escomençar la seua història en 1908 com Anglo-Persian Oil Company en Iran, a on va descobrir el petròleu i va mamprendre la construcció en Abadán d'un complex petrolífer i d'una refineria que, en els anys 1920, es va convertir en la més gran del món. Despuix de la nacionalisació de l'indústria petrolera iraní per Mohammad Mosaddeq (1951) -i la seua posterior recuperació gràcies al respal de la CIA- la companyia va mudar el seu nom a British Petroleum (BP). Hui el grup BP és el resultat de la fusió de vàries companyies del sector entre les que destaquen Arc, Amoco, Castrol i Aral. Els negocis en els que està present comprenen l'exploració petrolífera i de gas natural, refine i comercialisació de lubrificants i combustibles, gasos licuados de petròleu, estacions de servici, etc.
  

Aixina mateix BP té interessos en el camp de les energies renovables, principalment a través de la seua filial d'energia solar, que és líder en el sector solar fotovoltaic.

Mecenages

Des de l'any 1989 la companyia BP Espanya patrocina el Premie Rei Jaime I a l'Investigació Bàsica. Este premi està dotat en 100 000 euros. Creats per la Fundació Valenciana d'Estudis Alvançats, la Generalitat Valenciana i el Patronazgo de SSMM els Reis d'Espanya a l'objecte de fomentar l'investigació científica en Espanya i reconéixer la llabor d'investigació de científics espanyols.

Petròleu en Iraq

Un consorci liderat per BP PLC i que inclou a China National Petroleum Co. va guanyar l'única subasta concedida en la ronda de llicències que es va portar a terme en Iraq durant l'any 2009. El consorci va obtindre el dret d'explotar el jagantesc camp Rumalia en el surest d'Iraq, acceptant la tarifa de pagament del Ministeri de Petròleu de $ 2 el barril a una producció màxima de 2,85 millons de barrils per dia.

Petròleu en Colòmbia

En 1998, es va descobrir que British Petroleum havia firmat acorts en l'eixèrcit colombià per a protegir les seues instalacions situades en una zona de guerrilla. Poc despuix, el seu gabinet de seguritat, Defense Systems Colòmbia (DSC), va ser acusat per Human Rights Watch d'haver importat armes i entrenat a la policia colombiana. Quan va ser objecte d'una investigació, DSC es va negar a cooperar.

Controvèrsia

Derrame en la baïa de Prudhoe

El 2 de març de 2006 es va descobrir en la baïa de Prudhoe, en Alaska, un derrame de petròleu cru frut de la corrosió del oleoducte de trans-Alaska (propietat de BP Explorations). La fuga consistia en una mescla de petròleu i gasoil.

Fuga en Texas City

El 6 d'abril de 2010, dos semanes abans de l'incident del Deepwater Horizon, es va produir un escape en una de les refineria de BP en Texas City pel mal funcionament d'una peça clau de la maquinària. La fuga no es va detindre fins a 55 dies despuix. Es calcula que durant eixe temps de varen lliberar 538.000 lliures de composts químics (244 tonellades), que incloïen 7,7 tonellades de benceno (reconegut com cancerígeno), 16.8 tonellades d'òxits de nitrogen (causants de problemes respiratoris) i 84 tonellades de monòxit de carbono. Encara que es desconeix si esta fuga va tindre efectes sobre la població, sí excedix en créixens els llímits marcats per l'estat de Texas.

Derrame en el Golf de Mèxic

Artícul principal → Deepwater Horizon.

El 20 d'abril de 2010 un escape va provocar una explosió en la plataforma petrolífera semisumergible Deepwater Horizon, que va ser seguida per un incendi. Dos dies més vesprada es va afonar duent-se en ella onze vides humanes. L'escape es va produir durant les prospeccions del jaciment de Macondo del Golf de Mèxic, per un sagellat parcial del pou petrolífer. Varis experts varen estimar que la fuga de petròleu es produïa a raó d'entre 35 000 i 60 000 barrils per dia (entre 5600 i 9500 m³/dia). No obstant, la quantificació exacta de la magnitut de la fuga està encara en discussió, a causa de la dificultat per a instalar dispositius de mida a tal profunditat. Com a resultat de la fuga, es va formar un derrame petrolífer no controlat de 6500 km² d'extensió que amenaçava les costes dels estats de Luisiana, Mississipi, Alabama, Texas i Florida, dels Estats Units d'Amèrica. Per ell, l'estat de Louisiana es va declarar en estat d'emergència. El govern d'Estats Units va declarar a BP part responsable del succés i encarregada de costejar tots els processos de neteja del derrame i la reparació d'atres danys.

El 5 d'agost de 2010 la companyia va anunciar que l'operació de sagellat del pou petrolífer havia conclós correctament, detenint aixina la fuga de cru. En qualsevol cas, açò no conclou l'oclusió, ya que resta encara cimentar la part inferior del pou lo que acabarà definitivament en l'escape. Per una atra part, la solució definitiva del problema, consistix en l'excavació d'un pou auxiliar, no estarà finalisada fins al pròxim 15 d'agost.

Conseqüències ecològiques

L'abocada de petròleu va causar greus danys migambientals, per la seua elevada toxicitat i pel descens en les concentracions d'oxigen de la zona. Huit parcs nacionals d'Estats Units varen estar amenaçats per la taca, ademés d'al voltant de 400 espècies, entre elles algunes ya en perill d'extinció. A data 16 de juliol, s'havien trobat 2624 animals morts, entre ells 2095 aus, 467 tortugues, 61 delfins i atres mamífers i 1 reptil. També varen ser observats delfins incapaços de trobar aliment i que actuaven "com a borrachos" a causa, aparentment, de l'abocada. Com en anteriors abocades, s'estima que l'ecosistema tardarà décades en recuperar-se.

Conseqüències econòmiques

Com a conseqüència de derrame de petròleu provocat per l'afonament de la plataforma Deepwater Horizon es varen produir uns costs extraordinaris de neteja, ajudes i indemnisacions de 2700 millons d'euros que varen reduir el valor de BP en la bossa de valors i per tant la rendabilitat dels plans de pensions associats a les inversions en BP. Açò va provocar que el 14 de juny de 2010 l'Agència de calificació de risc Fitch Group rebaixara en la calificació a British Petroleum d'AA a BBB. La situació financera de la companyia podria obligar a la seua venda i pren de control per petroleres nortamericanes, ExxonMobil o Chevron Corporation, o inclús per empreses petroleres chinenques, àraps o russes. Segons el econimista Michael R. Krätke, un desplome o una pren de control de BP seria una catàstrofe per als britànics. Als 2700 millons d'euros abans mencionats cal sumar un fondo de 20.000 millons de dólars per a futures accions i indemnisacions. Per a conseguir liquidea BP va acordar la venda a la nortamericana Apache Corp. d'actius per valor de 7000 millons dólars, 5000 dels quals deuen fer-se efectius el 30 de juliol de 2010. Els actius concrets són el seu negoci de producció de cru i gas natural en Estats Units, Canadà i Egipte.

En juliol, les pèrdues de BP en bossa varen alcançar el 40 % del seu valor previ a l'incident, uns 13.250 millons d'euros. El cost del abocada ascendix a 24 000 millons d'euros. També es va anunciar que el Conseller delegat de BP, Tony Hayward, deixarà el seu càrrec en octubre de 2010 per la crisis del desastre del Golf de Mèxic. Rebrà una indemnisació d'1 milló d'euros i una pensió anual de 715.000 euros.

Aixina mateix l'empresa ha destinat des de l'incident en el Golf de Mèxic un 6200 % més de presupost per a intentar millorar la seua image de cara a l'opinió pública. La multinacional va passar de gastar 44.649 euros als prop de 3 millons d'euros durant el més de juny, com assegura un document intern de Google publicat per 'Advertising Age'. Durant l'explosió de la plataforma, en abril, BP no necessitava tanta demanda en els anuncis del buscador. Com a eixemple, Exxon Mobil, una de les majors empreses del món per capitalisació bossística, va destinar 33.683 euros en publicitat durant el mateix més.

Activitats de lobbying

La companyia BP gasta una mija de 53 millons de dólars anuals en lobbying per a bloquejar les mides de lluita contra el calfament global.

Vore també

• Anex: Companyies petroleres
• Deepwater Horizon

Bibliografia

• Ferrier (1982). The History of the British Petroleum Company: The Developing Years 1901-1932, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0521246474.
• Bamberg, James H (1994). The History of the British Petroleum Company: The Anglo-Iranian Years, 1928-1954, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0521259509.
• Bamberg, James H (2000). The History of the British Petroleum Company: British Petroleum and Global Oil, 1950-1975: The Challenge of Nationalism, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0521259517.
• Meyer, Karl I; Brysac, Shareen, {{{nom2}}} (2008). Kingmakers: The Invention of the Modern Middle East, Nova York: W. W. Norton. ISBN 9780393061994.

Enllaços externs

• [8]