Anar al contingut

Llac Victoria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Llac Victoria


 Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.

El llac Victoria (Nam Lolwe en luo; 'Nnalubaale en luganda; Nyanza en algunes llengües bantúes)[1] està situat en la zona centre-oriental d'Àfrica, rodejat per Uganda, Tanzània i Kènia. S'estén en un àrea de 69 482 km² i en el seu punt de major profunditat alcança els 82 m. És el segon llac d'aigua dolça més gran de la Terra, despuix del llac Superior de Norteamérica. És una de les principals fonts del ric Nilo, que proseguix el seu curs fins al llac Alberto, en el tram superior del riu denominat Nilo Blanco. Un dels seus afluents més caudaloso és el riu Kagera.

El primer europeu en aplegar al llac va ser l'explorador britànic John Hanning Speke, qui ho va nomenar Llac Victoria, en homenage al seu regna. Des de principis del sigle XX, el ferry del llac Victoria ha segut un important mig de transport entre Uganda, Tanzània i Kènia. Els principals ports del llac són Kisumu, Mwanza, Bukoba, Entebbe i Jinja.

El llac fa part d'una depressió poc profunda en Àfrica i té una profunditat màxima de 82 m i una profunditat mija de 40 m.[2] La seua àrea d'influència comprén 184 000 km². Té una costa de 4828 km, en les illas que constituïxen el 3,7 % d'esta llongitut,[3] i es dividix entre tres països: Kènia (6 % o 4100 km²), Uganda (45 % o 31 000 km²) i Tanzània (49 % o 33 700 km²).[4]

Geologia

Mapa del Nilo en el que apareix avall, el llac Victoria
Vista satelital en fronteres superpostes.
Vista des del trasbordador espacial.
El llac, visible des de les vores del Speke Resort en Kampala, Uganda.

El llac Victoria durant la seua història geològica, va anar per mig de canvis que van des de la seua actual depressió poc profunda, per mig de lo que va poder haver segut una série de llac molt més menuts. Núcleus geològics presos de la part inferior mostren el llac Victoria s'ha secat per complet a lo manco tres voltes des de que es va formar. Estos cicles de secat estan provablement relacionats en les glaciacions del passat, que eren temps en que la precipitació va disminuir a nivell mundial.[5] El llac Victoria es va secar per última volta fa 17.300 anys, i es va tornar a omplir fa uns 14.700 anys. Geològicament, el llac Victoria és relativament jove —prop de 400.000 anys—, i es va formar quan els rius que fluïxen cap a l'oest varen ser represados per un bloc de la corfa.[6]

Esta història geològica provablement va contribuir a la dramàtica especiación de cíclidos que caracterisa a la seua fauna, aixina com la d'atres grans llac africans,[7] encara que alguns investigadors qüestionen açò, argumentant que mentres el llac Victoria estava en el seu punt més baix entre 18.000 i 14.000 anys que es va secar a lo manco una volta durant eixe temps, no hi ha evidència d'estanys remanentes o pantans que persistixen dins de la conca desecada. Si es contara en tals característiques, llavors haurien segut menuts, de poca profunditat, térbola, i salina, i per lo tant molt diferent de l'estany a la que les espècies actuals es varen adaptar.[8]

La poca profunditat del llac Victoria, el seu llimitat riu d'afluència, i la seua àrea de superfície gran en comparació al seu volum ho fan vulnerable a els efectos d'els canvis climàtics.

Hidrografia i limnología

El llac Victoria rep el 80 % de la seua aigua directa de la precipitació. L'evaporament mig en el llac és entre 2,0 i 2,2 metros (6,6 i 7,2 peus) per any, casi el doble de la precipitació de les àrees ribereñas.[9] En el sector de Kènia, els principals afluents són els rius Sio, Nzoia, Yala, Nyando, Sondu Miriu, Mogusi i Migori. Combinats, estos rius contribuïxen molta més aigua al llac que el més caudaloso d'entrada única, el riu Kagera, que entra en el llac per l'oest.[10]

L'única eixida del llac Victoria és el ric Nilo que ix del llac prop de Jinja, Uganda. En térmens d'aigua aportada, el llac Victoria és la principal font de la branca més llarga de el Nilo; no obstant, la font més distant de la conca de el Nilo i, per lo tant, l'última font de dit riu, es considera més a sovint que és un dels rius tributaris del riu Kagera (l'afluent exacte seguix sent indeterminat), i que té el seu orige en Ruanda o Burundi. La secció superior de el Nilo es coneix generalment com el Nilo Victoria fins a aplegar a Llac Alberto. Encara que es tracta d'una part del mateix sistema fluvial conegut com el Nilo Blanco i es referix a voltes com a tal, en sentit estricte este nom no s'aplica fins que el riu creua la frontera entre Uganda i Sudan del Sur, al nort. El llac exhibix condiciones eutròfiques. De 1990 a 1991, les concentracions d'oxigen en la capa mixta varen ser més altes que de 1960 a 1961, en una sobresaturació d'oxigen casi contínua en les aigües superficials. Les concentracions d'oxigen en aigües hipolimnéticas (és dir, la capa d'aigua que es troba baix de la termoclina, no circula i permaneix perpètuament frigga) varen ser més baixes de 1990 a 1991 durant un periodo més llarc que de 1960 a 1961, en valors de menys d'1 mg per litro que ocorren en aigua tan poc profunda com 40 metros en comparació a una ocurrència menys profunda de més de 50 metros en 1961. Els canvis en la oxigenación es consideren consistents en les medicions de major biomassa d'algues i productivitat.[11] Estos canvis han sorgit per múltiples raons: cremes successives dins de la seua conca,[12] suja i cendres de les quals s'ha depositat sobre l'àmplia àrea del llac; de l'aument de les entrades de nutrients a través dels rius,[13] i de l'aument de la contaminació associada en l'assentament a lo llarc de les seues costes.

De 2010 a 2022, la superfície del llac Victoria va aumentar en un 15%,[14] inundant les comunitats ribereñas.[15]

Batimetría

Modele batimétrico del llac Victoria.

El llac es considera poc profunt, tenint en conte la seua gran àrea geogràfica, tenint tan sol una profunditat màxima d'aproximadament 80 metros i una profunditat promig de 40 metros. Un proyecte de 2016 va digitalisar dèu mil diferents punts del llac i va crear el primer mapa batimétrico del mateix.[16]  La part més profunda del llac es desplaça cap a l'est, prop de Kènia, sent generalment menys profunt en l'oest a lo llarc de la costa d'Uganda i el sur a lo llarc de la costa de Tanzània.

Fauna

Fa 14 000 anys, quan es va omplir el llac d'aigua, la fauna aquàtica dels rius va colonisar el llac Victoria. De sobte, el fet de tindre accés a un hàbitat verge va provocar un increment de la diversitat de les espècies, que varen ocupar totes les casetes ecològiques. Aixina va sorgir, d'acort en la teoria actual, les numeroses espècies endèmiques de Haplochromis. Despuix de l'introducció de la perca de el Nilo, la eutrofisació de l'aigua i l'invasió pel jacint d'aigua, esta biodiversitat ha disminuït. Sembla que alguns Haplochromis han escomençat a adaptar-se a estes noves condicions, en canvis en els seus hàbits alimentaris.[17]

Mamífers

Antílop sitatunga

En els pantans de papirs, l'antílop sitatunga (Tragelaphus spekei), en els piteus llarcs i adaptades a anar en terreny pantanoso, encara pot ser observat, encara que són poc freqüents. Un atre antílop, el redunca comú (Redunca redunca) també es pot trobar a les vores del llac.

Sobre els mamífers més adaptats a la vida aquàtica, l'hipopótam (Hippopotamus amphibius) i Aonyx capensis, un tipo de llúdria sense salpes, són comunes. En algunes zones més seques, hi ha impala (Aepyceros melampus), que és semblada a una gasela o a un antílop.

Aus

Gran garceta
Martín caçador del Senegal

El llac Victoria és un lloc de pas de moltes aus migratòries i també viuen un gran número d'espècies residents. En el dens pantà, molts animals troben aliment i refugi. Ací és a on viu el picozapato (Balaeniceps rex), que s'alimenta de peixos, granotes, tortugues jóvens, que actualment està classificat com a espècie vulnerable. Hi ha també aus típiques de les zones humides, com el cistícola de Carruthers (Cisticola carruthersi), la carricero rufo (Acrocephalus rufescens), el papamoscas palustre (Muscicapa aquatica), el zarzalero aliblanco (Bradypterus carpalis) i espècies amenaçades com la cloropeta picofina (Calamonastides gracilirostris) i el bubú dels papirs (Laniarius mufumbiri).

En l'aigua lliure, es pot trobar la cigüeñuela (Himantopus himantopus) i cormoranes (cormorán gran (Phalacrocorax carbo) i cormorán africà (Phalacrocorax africanus)) i varis agrones (la garceta rossa, Ardeola idae i la garceta gran). La gavina cabecigrís (Larus cirrocephalus) i la pagaza piconegra (Gelochelidon nilotica) es reuniran a sovint en zones d'aigües obertes més de la costa.

En la sabana d'arbres que rodegen el llac, es pot observar el alción senegalés (Halcyon senegalensis), i el colorit d'aus que pertanyen a la mateixa família com el blauet. Prop de la vora, a voltes es pot vore el alcaraván aquàtic (Burhinus vermiculatus) o el barbudo guifsobalito (Lybius guifsobalito), pardal negre en gola roja, o vàries suimanga, aus nectarívoras. Els accipítridos (Kaupifalco monogrammicus), rapaces, fardachos, serps, chicotets mamífers i aus jóvens, són a sovint vore en este biòtop.

Reptils i amfibis

Cocodril de el Nilo

El cocodril de el Nilo (Crocodylus niloticus) casi ha desaparegut d'esta regió d'Àfrica. Es tracta d'una víctima de la caça que té com a objectiu obtindre la pell. S'alimenten d'assuts vius, com a aus, fardachos, tortugues, insectes, crustacis, moluscs i amfibis. Al llac Victoria, la posada d'ous ocorre des del fi de decembre i en giner, a l'estació seca, quan els nivells d'aigua baixen. Els ous són depositats a l'arena a on es incuban durant tres mesos. El llac és la llar de vàries espècies de tortugues d'aigua dolça endèmiques, com Pelusios williamsi o Emydura victoriae. El seguiment dels fardachos de el Nilo (Varanus niloticus ), que sofrixen la depredació per part dels cocodrils, no dubten a saquejar el niu dels cocodrils i alimentar-se dels seus ous. En estes àrees també viuen varis amfibis, incloent una espècie endèmica, Xenopus victoriae.

Peixos

La tilapia de el Nilo, una espècie introduïda

Al llac Victoria hi ha més de 500 espècies endèmiques de peixos, incloses 300 que pertanyen al gènero Haplochromis i dos espècies endèmiques del gènero Oreochromis tilapia: Oreochromis esculentus i Oreochromis variabilis. Al llac Victoria, Haplochromis inclou vàries espècies, i també varis tipos.

La perca de el Nilo (Clapixes niloticus) i la tilapia de el Nilo (Oreochromis niloticus) són espècies introduïdes per l'humà, és dir, alóctonas.

Hi ha també una espècie de peix pulmonado rayado africà (Protopterus aethiopicus). Regularment, estan obligats a eixir a respirar a la superfície.

Des de l'introducció de la perca de el Nilo en la década de 1950 per colon britànics, més de 200 espècies endèmiques de Haplochromis i també Oreochromis esculentus han desaparegut i moltes espècies es troben amenaçades com el peix pulmonado, que sembla que, inclús, està en perill d'extinció.

Insectes

Cap de simúlido en una mosca paràsita, Onchocerca volvulus, emergent en l'antena esquerra

Les aigües del llac Victoria són colonisades per insectes aquàtics, les notonectas entre uns atres, i moltes larves d'insectes. Periòdicament, apareixen sobre les aigües del llac verdaderes núvols d'insectes. Estes es formen quan les larves d'algunes espècies de tricópteros (Trichoptera) i de dípters ([Chaoborus]], simúlidos (Simuliidae) i mosquits quironómidos), aixina com les nimfes d'efemerópteros (efímeres)i odonatos (Odonata), es transformen en adults i alcen el vol. La majoria són inofensius, pero poden ser molests per als habitants de les rodalies.

Alguns mosquits poden transmetre malalties com la malaria, la febra chikunguña i la febra groga. Prop, les reunions periòdiques d'animals atrauen la mosca tsé-tsé (Glossina), que pot transmetre la malaltia del somi, causada per tripanosomas (protozous Euglenozoos). Les mosques també poden transmetre malalties causades per paràsits nematodos (oncocercosis, filariasis).

Atres artròpodes

Copépodo del gènero Cyclops

Els crustacis són habituals al llac Victoria. Hi ha moltes espècies de copépodos (Cyclops, Diaptomus, etc.), d'ostrácodos i cladóceros (Dafnia, Bosmina, Leptodora, Chydorus, entre uns atres).

Sembla que hi ha hagut un canvi dràstic en la proporció d'espècies de crustacis que formen el zooplancton al llac Victoria en el XX. Espècies de copépodos de l'orde Cyclopoida varen aumentar d'un 8% a un 97% de la biomassa entre 1927 i 1990, mentres que els copépodos de l'orde Calanoida (per eixemple, Diaptomus) i els cladóceros varen disminuir respectivament des d'un 50 i un 40% en 1927, fins al 2 i el 1% en 1990. Este canvi pot ser degut més a la eutrofisació que a la depredació de la fauna del llac.

També hi ha dos espècies endèmiques de la regió, pertanyents als crustacis superiors: el camarón (Caridina nilotica) i el carranc (Potamonautes niloticus).

Atres invertebrats

També hi ha numerosos moluscs d'aigua dolça, en 126 espècies i subespècies al llac, algunes de les quals són endèmiques: caragols (Pila ovata, Bellamy unicolor, Biomphalaria glabrata, Melanoides tuberculatus) i lamelibranquis o bivalvats (Pisidium, Mutel, Coelatura i Sphaerium).

En el llac Victoria, també viuen certes espècies de cucs ánelidos, en concret d'oligoquetos i sanguisoles (com Ànima emini). Hi ha rotíferos com lo spertenecientes als gèneros Brachionux i Anuraenopsis. I inclús una medusa d'aigua dolça endèmica,Limnocnida victoriae, que també està present a les zones costeres, i esponges com Spongilla nitens, que es troba en hàbitats rocosos.

Flora

Nymphaea lotus, també conegut com lotus egipcíac o lotus blanc
Cyperus papyrus, el papir
Llavors hervir de Trapa natans, les castanyes d'aigua

El llac Victoria està ocupat actualment per boscs intercalados en grans zones de cultiu. Al nort s'estenia un gran bosc, pero en ampliar-se la conca del riu Congo, casi ha desaparegut.

En les àrees pantanosas hi ha diferents espècies de Poaceae (Miscanthus violaceus, Leersia hexandra) i esfagnos (gènero Sphagnum), una Melastomataceae (Dissotis brazzaei), i atres poàcees aquàtiques com a juncs Phragmites i totora o espadaña (gènero Typha), mechons d'aigua o sirimomos d'aigua (Potamogeton) i nenúfars (Nymphaea caerulea, Nymphaea lotus).

A lo llarc dels bancs, llunt de les ones, s'alça una gran vegetació que penetra a les desembocadures d'alguns afluents. Entre estes, trobem plantes com el papir (Cyperus papirus), que alcança de quatre a cinc metros d'altura. El papir, que va ocupar grans extensions a lo llarc de el Nilo, fins a fa uns pocs mils d'anys, actualment es troba fonamentalment en el Sudan meridional i al voltant del llac Victoria, a on s'estén per grans àrees. També es poden trobar, en les mateixes zones, falagueres (Cyclosorus interruptus var. Striatus), el ficus (Ficus verruculosa) i plantes de la família Alismataceae (Limnophyton obtusifolium).

En les zones d'aigües tranquiles, hi ha plantes aquàtiques com les Lentibulariaceae del gènero Utricularia i les de la família Hydrocharitaceae (Hydrilla verticillata, i les del gènero Vallisneria), la castanya d'aigua (Trapa natans), el frut de la qual és comestible, una poácea (Vossia cuspidata), cridada herba d'hipopótam, i les plantes del gènero Ceratophyllum (bejuquilos o coes de rabosot). Totes ajuden a crear hàbitats per a molts animals menuts. La pistia o lletuga d'aigua (Pistia stratiotes) sembla haver desaparegut per la proliferació d'una atra planta, el jacint d'aigua (Eichornia crassipes).

Qüestions ambientals

Una série de qüestions ambientals estan associats en el Llac Victoria.

Peixca

Des de l'introducció de la perca de el Nilo (Clapixes niloticus) en la década de 1960, més de doscentes espècies endèmiques de Haplochromis, ademés d'atres espècies, han desaparegut i unes atres estan en greu perill. La perca de el Nilo, peix de gran tamany i d'enorme voracitat, va acabar d'esta forma en la font de peixca tradicional dels habitants de les vores de llac durant mils d'anys. No obstant, no es pot atribuir només a la depredació de la perca de el Nilo la desaparició de la biodiversitat del llac, sino a una combinació en l'eutrofisació del llac, en la conseqüent disminució en la concentració d'oxigen dissolt en l'aigua, i la pèrdua d'hàbitat natural.

Invasió del jacint d'aigua

Jacinto d'aigua
Jacinto d'aigua (Eichhornia crassipes). Vore cóm el jacint d'aigua es distribuïx en un cos d'aigua de forma concentrada, impedint aixina el pas de llum cap a les demés capes inferiors d'aigua.

El jacint d'aigua s'ha convertit en una de les principals espècies de plantes invasoras en el Llac Victoria. La lliberació de grans cantitats d'aigües residuals no tractades (aigües negres), la escorrentía agrícola i industrial directament en el llac Victoria en els últims 30 anys ha aumentat en gran medida els nivells de nutrients de nitrogen i fòsfor en el llac "desencadenant el creiximent massiu de l'exòtica jacint d'aigua, que va colonisar el llac a finals de 1990 ".[18][19] Esta maleza invasora crea condicions anóxicas (agotament total dels nivells d'oxigen) en el llac inhibir la descomposició de material vegetal, aumentant la toxicitat i els nivells de malaltia dels peixos i de les persones. Al mateix temps, estora de la planta o "ret" crea una barrera per als barcos i ferries per a maniobrar, impedix l'accés a la costa, interferix en la generació d'energia hidroelèctrica, i bloqueja l'entrada d'aigua per les indústries.[18][20][21][22][23]

Per un atre costat, les estores del jacint d'aigua potencialment poden tindre un efecte positiu en la vida dels peixos en el que creen una barrera a la sobrepesca i permetre el creiximent dels peixos, no ha segut inclús la reaparició d'algunes espècies de peixos que es creu haver segut extinguit en els últims anys. No obstant, els efectes globals del jacint d'aigua són encara desconeguts.[20][24]

Contaminació

La contaminació del llac Victoria es deu principalment a la descàrrega d'aigües negres en el llac, l'abocada de residus domèstics i industrials, els fertilisants, els productes químics de les granges i tot lo que les persones tiren al sol, que al final aplega al llac.

El llac Victoria és una de les zones rurals més densament poblades del món. Les seues vores estan esguitades de ciutats i pobles, tals com Kisumu, Kisii i Homa Bay en Kènia; Kampala, Jinja i Entebbe en Uganda; i Bukoba, Mwanza i Msoma en Tanzània. En estes ciutats i pobles hi ha moltes fàbriques que descarreguen els seus rebujos directament en el llac i els seus rius afluents. Estes àrees urbanes també descarreguen al ric aigües residuals sense tractar, aumentant la seua eutrofisació, la qual, a la seua volta, està ajudant a sostindre el jacint d'aigua invasivo.[25]

Història i exploració

Bismack Roc

La primera informació registrada sobre el Llac Victoria ve de comerciants àraps que manejaven les rutes interiors en busca d'or, marfil, atres matèries primeres precioses i esclaus. Un excelent mapa, conegut com el mapa Al Idrisi, del calígrafo que ho va desenrollar i datava de la década de 1160, mostra clarament una representació exacta del Llac Victoria, i ho atribuïx com la font de el Nilo.

El llac va ser avistar per primera volta per un europeu el 28 de juliol de 1862, quan l'explorador britànic John Hanning Speke va alcançar la seua vora sur, durant el seu viage en Richard Francis Burton per a explorar el centre d'Àfrica i localisar els Grans Llacs. Creent haver trobat la font de el Nilo al vore esta "vasta extensió d'aigües obertes", per primera volta, Speke va batejar el llac en honor a la regna Victoria. Burton, que s'havia estat recuperant d'una malaltia en el moment i estava descansant més al sur, a la vora del llac Tanganica, es va indignar en que Speke afirmara haver demostrat el seu descobriment de la verdadera font de el Nilo, alguna cosa que Burton considerava encara sense resoldre. Es va produir llavors una polèmica que va ser molt seguida en l'época i que no només va provocar un intens debat en la comunitat científica del moment, sino que també va suscitar molt interés entre atres exploradors disposts a optar per confirmar o refutar el descobriment de Speke.[26]

En el passat, el famós explorador i misionero britànic David Livingstone va fracassar en el seu intent de verificar el descobriment de Speke, i, en canvi, va alvançar tant cap a l'oest que va terminar en la conca del riu Congo en el seu lloc.[27] En última instància, l'explorador galés-americà Henry Morton Stanley, en una expedició finançada pel New York Herald, va confirmar la veritat del descobriment de Speke, circunnavegando el llac i informant sobre la gran eixida d'aigua en Ripon Falls, en la vora septentrional del llac.

El malensomi de Darwin

Ha segut font d'inspiració per al documental El malensomi de Darwin, de l'austríac Hubert Sauper, que relata la vida al voltant del llac, la peixca de la perca de el Nilo (encara que l'embenen com mer) i la pobrea existent en el breçol del món, ya que gran part dels recursos, inclosa la vida, són millor pagats per Occident i, per tant, allí es destinen. El comerç peixquer de la perca en el llac Victoria ocasiona grans problemes ecològics a l'interior del llac, com la desaparició d'espècies i, per això, la pèrdua de la biodiversitat.

Transport

Des de la década de 1900, els transbordadors del llac Victoria han segut un important mig de transport entre Uganda, Tanzània i Kènia. Els principals ports del llac són Kisumu, Mwanza, Bukoba, Entebbe, Port de Bell i Jinja. Fins a l'independència de Kènia en 1963, el ferry més ràpit i modern, MV Victoria, va ser designada com Royal Mail Ship. En 1966, els servicis de tren de ferry entre Kènia i Tanzània varen ser establits en l'introducció de MV Uhuru i MV Umoja. El ferry MV Bukoba es va afonar en el llac el 21 de maig de 1996, en una pèrdua d'entre 800 i 1000 vides, per lo que és un dels pijors desastres marítims d'Àfrica.

Imàgens i gràfics

Vore també

Referències

  1. ↑ «The Victoria Nyanza. The Land, the Races and their Customs, with Specimens of Some of the Dialects». World Digital Library (1899). Archivat des d'el original, el 29 de maig de 2016. Consultat el 18 de febrer de 2013.
  2. ↑ Nacions Unides, Desenroll i Harmonisació de la Llegislació Ambiental Volum 1: Informe sobre les qüestions jurídiques i Instituional en la conca del Llac Victoria, 1999, pag 17
  3. ↑ C. F. Hickling (1961). Tropical Inland Fisheries, London: Longmans.
  4. ↑ J. Prat, R. J. Beare, J. Siwo Mbuga & L. I. Oluka, 1991. A catalogue of fishing methods and gear used in Lake Victoria. UNDP/FAO Regional Project for Inland Fisheries Development (IFIP), FAO RAF/87/099-TD/19/91 (En). Rome, Food and Agricultural Organisation.
  5. ↑ John Reader (2001). Africa, Washington, D. C.: National Geographic Society, pp. 227–228. ISBN 0-7922-7681-7.
  6. ↑ Lewis, Michael, February 5- (2001). Africa, National Geographic Society. OCLC 45661732. ISBN 0-7922-7681-7.
  7. ↑ Christian Sturmbauer, Sanja Baric, Walter Salzburger, Lukas Rüber & Erik Verheyen(2001).«les fluctuacions del nivell del llac se sincronisen divergències genètiques de peixos cíclidos en els llac africans».Molecular Biology and Evolution.18
    144–154.doi:10.1093/oxfordjournals. molbev. a003788.
  8. ↑ J. C. Stager & T. C. Johnson(2008).«El difunt dessecació Pleistoceno del llac Victoria i l'orige del seu biota endèmica».Hydrobiologia.596(1)
    5–16.doi:10.1007/s10750-007-9158-2.
  9. ↑ Simeon H. Ominde (1971). «Economia rural en l'oest de Kènia», S. H. Ominde (ed.). Estudis realisats en Àfrica Oriental Geografia i Desenroll, London: Heinemann Educational Books Ltd., pp. 207–229. ISBN 0-520-02073-1.
  10. ↑ P. J. P. Whitehead(1959).«Les pesquería fluvials de Kènia 1: Província de Nyanza».East African Agricultural and Forestry Journal.24(4)
    274–278.
  11. ↑ «Deoxygenation of the deep water of Lake Victoria, East Africa».Limnology and Oceanography.39(6)
    1476–1481.doi:10.4319/lo.1994.39.6.1476.Consultat el 2022-07-07.
  12. ↑ «The eutrophication of Lake Victoria».SIL Proceedings, 1922-2010.25(1)
    39–48.ISSN 0368-0770.doi:10.1080/03680770.1992.11900057.Consultat el 2022-07-07.
  13. ↑ «Observations on blue-green algal blooms in the open waters of Lake Victoria, Kenya».African Journal of Ecology.27(1)
    23–34.ISSN 0141-6707.doi:10.1111/j.1365-2028.1989. tb00925. x.Consultat el 2022-07-07.
  14. ↑ «Rising Water Levels in Kenya’s Rift Valley Lakes,Turkwel Gorge Dam and Lake Victoria». Archivat des d'el original, el 28 d'abril de 2022. Consultat el 7 de juliol de 2022.
  15. ↑ «A drowning world: Kenya’s quiet slide underwater» (en en). the Guardian. Consultat el 2022-07-07.
  16. ↑ «LV_Bathy». faculty. salisbury. edu. Consultat el 2022-07-07.
  17. ↑ Lévêque, Paugy. La Recherche, núm. 402, novembre 2006
  18. ↑ 18,0 18,1 Luilo, G. B. (August 01, 2008). Llac Victoria reptes de gestió dels recursos hídrics i perspectives: la necessitat de marcs institucionals i regulatorios equitatius i sostenibles. African Journal of Aquatic Science, 33, 2, 105-113.
  19. ↑ Muli, J., Mavutu, K., and Ntiba, J. (2000) fauna Micro-invertebrats de jacint d'aigua en les aigües del llac Victoria en Kènia. International Journal of Ecology and Environmental Science 20: 281–302
  20. ↑ 20,0 20,1 Kateregga, I., & Sterner, T. (January 01, 2009). Llac Victoria poblacions de peixos i els efectes de jacint d'aigua. Journal of Environment & Development, 18, 1, 62-78.
  21. ↑ Mailu, A. M., G. R. S. Ochiel, W. Gitonga i S. W. Njoka. 1998. Un desastre ambiental en el Golf de Winam Llac Victoria i el seu control, p. 101-105.
  22. ↑ Gichuki, J., F. Dahdouh Guebas, J. Mugo, C. O. Rabour, L. Triest and F. Dehairs. 2001. Inventari d'espècies i els usos locals de les plantes i els peixos del chapull Baixa Sondu Miriu del llac Victoria, en Kènia. Hydrobiologia 458:99-106.
  23. ↑ Albright, T. P., Moorhouse, T. G., & McNabb, T. J. (January 01, 2004). Auge i caiguda de jacint d'aigua en el Llac Victoria i la conca del riu Kagera, 1989-2001. Journal of Aquatic Plant Management, 42, 73-84.
  24. ↑ Jäger, J., Bohunovsky, L., Radosh, L., & Sustainability Project. (2008). El nostre planeta: ¿Quànt més pot prendre la terra?. London: Haus.
  25. ↑ «[1]», NASA.
  26. ↑ Plantilla:DNB Cite
  27. ↑ «Kenya, Africa – Lake Victoria in Kenya». Jambo Kenya Network. Archivat des d'el original, el 17 de juny de 1997. Consultat el 14 de juliol de 2008.

Enllaços externs

Commons

Institucions de la Comunitat Africana Oriental


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llac_Victoria&oldid=1598571»