Anar al contingut

Oreochromis niloticus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Oreochromis-niloticus-Nairobi.JPG
tilapia de l'Nilo (Oreochromis niloticus)

La tilapia de l'Nilo (Oreochromis niloticus) és una espècie de peix de la família Cichlidae en el orde dels Perciformes.

Morfologia

[editar | editar còdic]

Els machos poden aplegar a alcançar els 60 cm de llongitut total i els 4,324 kg de pes.[1][2][3] Com és típic de la tilapia, els mascles alcancen un tamany major i creixen més ràpit que les femelles.

Les tilapias de l'Nilo selvats de tipo natural són de color marró o grisáceo en general, a sovint en bandes indistintes en el seu cos i la coa té ralles verticals. Quan es reproduïxen, els mascles es tornen rojosos, especialment en les seues aletes.[4] Encara que comunament es confon en la tilapia blava (O. aureus), esta espècie carix del patró de coa rayada, té una vora roja en l'aleta dorsal (esta vora és grisa o negre en la tilapia de l'Nilo) i els mascles són azulados en general quan es reproduïxen. Les dos espècies també es poden separar per merística. Degut a que moltes tilapias en la acuicultura i introduïdes en tot lo món són variants i/o híbrits criats selectivament, identificar-los utilisant les característiques estàndar que es poden usar en la naturalea, els tipos naturals a sovint no és possible.[5] La pràcticament desconeguda O. ismailiaensis té una coa plana, pero per lo demés s'assembla molt (i pot ser que solament siga una variant) de la tilapia de l'Nilo. Independentment, O. ismailiaensis podria estar extint, ya que el seu únic hàbitat conegut en el noreste d'Egipte ha desaparegut, encara que es coneixen individus d'aparència similar (potser els mateixos) en les afores.[6]

La tilapia de l'Nilo pot viure més de 10 anys.

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]

Es troben en Àfrica: rius costers d'Israel, ric Nilo, llac Chad i rius Níger i Senegal.

Acuicultura

[editar | editar còdic]

La tilapia, provablement la tilapia de l'Nilo, ya era ben coneguda com a peix comestible en l'Antic Egipte i figurava comunament en el seu art (pintures i escultures). Açò inclou una ilustració d'una tomba de 4000 anys d'antiguetat que les mostra en estanys artificials, provablement una forma primerenca d'acuicultura.[7] En la acuicultura moderna, la tilapia de l'Nilo de tipo selvat no es cultiva en molta freqüència perque el color obscur de la seua carn no resulta agradable per a molts consumidors i per la reputació que té el peix de ser un "peix fem".[8] No obstant, són de creiximent ràpit i produïxen bons filetes. S'han desenrollat races leucísticas ("roges") que tenen una carn més clara per a contrarrestar el disgust del consumidor per la carn obscura.

La població híbrida també s'utilisa en acuicultura. Els híbrits de "tilapia de l'Nilo × blau" solen ser prou obscurs, pero una raça híbrida de color clar coneguda com tilapia "Rocky Mountain White" a sovint es cultiva per la seua carn molt clara i la seua tolerància a les baixes temperatures.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Froese, R. i Pauly, D. (ed.): «Oreochromis niloticus» (en en). FishBase. Consultat el 25 d'abril 2023.
  2. Eccles, D.H., 1992. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the freshwater fishes of Tanzània. Prepared and published with the support of the United Nations Development Programme (project URT/87/016). FAO, Roma, Itàlia.
  3. IGFA, 2001. Database of IGFA angling records until 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Estats Units.
  4. «Oreochromis niloticus (Linnaeus, 1758)». O.S. Geological Survey, Nonindigenous Aquatic Species Database (2019). Consultat el 2019-11-05.
  5. “Annotated checklist for fishes of the Main Nile Basin in the Suen and Egypt based on recent specimen records (2006-2015)” (2016). Cybium 40 (4): 287-317. doi:10.26028/cybium/2016-404-004.
  6. “Molecular phylogeny of Oreochromis (Cichlidae: Oreochromini) reveals mit-nuclear discordance and multiple colonisation of adverse aquatic environments” (2019). Mol. Phylogenet. Evol. 136: 215–226. doi:10.1016/j.ympev.2019.04.008.
  7. “Aquaculture in Egypt: status, constraints and potentials” (2016). Aquaculture International 24 (5): 1201–1227. doi:10.1007/s10499-016-9989-9.
  8. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 16 d'octubre de 2012. Consultat el 25 de setembre de 2020.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons