Anar al contingut

Nymphaea lotus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
loto egipcíac blanc (Nymphaea lotus)


El loto egipcíac blanc, loto tigre o nenúfar blanc egipcíac (Nymphaea lotus), és una planta aquàtica de la família Nymphaeaceae.[1]

Distribució geogràfica

Creix en vàries parts de l'Est d'Àfrica (Egipte, Botswana, Madagascar, Malaui, Moçambic, Zàmbia, Zimbabue).

Algunes fonts indiquen la presència d'esta espècie en el Surest Asiàtic (no se sap si nativa o introduïda), pero esta informació sembla poc clara.[1] Introduïda en Romania, Estats Units, Amèrica Central i nort de Suramèrica.[1]

Descripció

Erro al crear miniatura:
Els lotos tigres també poden ser completament de color rosat.

És coneguda per florir en la nit i tancar la seua flor en el matí, té fulls que suren en l'aigua i flors que descollen d'esta. És una planta perenne que creix fins a 45 cm d'alt i preferix l'aigua càlida, neta, queta i una miqueta àcida. Les seues flors són blanques i a voltes en matisos rosats o completament roses.

Fulls en vores dentat-espinoses. 2n = 84.


Creències egipcíaques

Els antics egipcíacs creïen que la flor del loto els donava força i poder. Ho cultivaven en estanys i marjals.

Esta flor apareix a sovint en les #decoració de l'Antic Egipte. S'han trobat restants de la flor en la tomba de Ramsés II. Les pintures de tombes egipcíaques d'al voltant de l'any 1500 a. C. proporcionen algunes de les evidències físiques més antigues d'horticultura ornamental i disseny de paisages; representen estanys de lotos rodejats de rencs simètrics d'acàcies i palmeras. En la mitologia egipcíaca, Horus apareixia ocasionalment en l'art com un chiquet nuet en un dit en la boca assentat sobre una flor de loto en la seua mare. El loto va ser un dels dos primers motius de capitells egipcíacs. Els motius importants estaven basats en les plantes de loto i papir respectivament, i estos, junt en el capitell palmiforme, varen anar els principals tipos de plantes amprats, fins que, baix els ptolomeus, en els sigles III i I a. C., es varen crear atres plantes fluvials i el capitell de loto convencional va sofrir vàries modificacions. Les dònes solien usar amulets durant el part que representaven a Heket com una granota assentada en un loto.

El número 1.000 en l'antiga numeració egipcíaca està representat pel símbol del loto blanc. El jeroglífic relacionat és: <hiero>M12</hiero>

Els antics egipcíacs també extreen perfum d'esta flor. També utilisaven el loto blanc en garlandes funeràries, ofrenes en temples i adorns femenins.

El loto blanc és un dels candidats a ser la planta que mengen els lotòfecs de la Odissea d'Homer.

Sinonímia

Castalia lotus (L.)Tratt.
Castalia mystica Salisb.
Leuconymphaea lotus (L.)Kuntze
Nymphaea acutidens Peter p.p.
Nymphaea aegyptiaca Opiz nom. illeg.
Nymphaea dentata Schumach. & Thonn.
Nymphaea hypotricha Peter
Nymphaea leucantha Peter
Nymphaea liberiensis A.Chev.
Nymphaea lotus var. aegyptia Planch.
Nymphaea lotus var. dentata (Schumach. & Thonn.) Casp.
Nymphaea lotus var. parviflora Peter
Nymphaea ortgiesiana Planch.
Nymphaea reichardiana F.Hoffm.
Nymphaea thermalis DC. nom. illeg.
Nymphaea zenkeri Gilg

Noms comuns

  • Loto egipcíac, maravella d'ànets.[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Nymphaea lotus (NYMLO)[Overview]| EPPO Global Database».
  2. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Enllaços externs

Commons