Nymphaeaceae

Nymphaeaceae

Les ninfeáceas (Nymphaeaceae) són una família d'angiosperma de l'orde Nymphaeales. Consta de 6 gèneros i unes 69 espècies, que es distribuïxen per tot el planeta, si ben algun dels gèneros presenta una distribució més restringida. Se'ls dona el nom comú general de nenúfarés, si ben este terme pot comprendre també a les famílies aquàtiques de les Cabombaceae, Nelumbonaceae i el gènero Nymphoides de la família Menyanthaceae.

Descripció

• Herbas perennes, rarament anuals, aquàtiques, en rizomas horisontals o verticals.
• Fulls alternes, simples, largament pecioladas, flotants, sumergides o emergides, el peciol marginal o els fulls peltadas, llim linear, sagitado, cordado o orbicular, vernaació involuta, estípulas adaxiales o absents. Tricomas mucilaginosos presents en els òrguens en desenroll. Estomas anomocíticos en la fes foliar dels fulls emergits, hidropotes presents en el envés foliar, estomatodos en el llim de Victoria.
• Talles no flotants, en forma de rizomes horisontals, grossos, cilíndrics a llaugerament deprimits, les parts velles dels quals moren i es ramifican per mig de creiximent apical, o be ceps verticals grossos que emeten fulls i flors des de l'extrem; nodos 3-lacunares. En abdós casos ademés poden aparéixer tubèrculs. El sistema vascular és eustélico modificat, complex. Aerénquima present en tots els òrguens. Laticíferos no ramificats presents. Raïls apareixent baix de cada full.
• Plantas hermafroditas.
• Flors grans, axilars o no, solitàries en pedúncul llarc, usualment emergents, perfectes, actinomorfas, hipóginas a epíginas. Sàpia-hos 4-6(-12), verts a petaloides; pétals 0-70, els majors, externs; estams 14-200, laminares, 3-nervados, en anteres allargades adaxiales, a sovint convertint-se gradualment en estaminodios cap a fòra i en estams normals cap a dins, conectivo prolongat o no; carpelos 3-35, hemicárpicos a sincárpicos, al voltant de l'eix prominent del receptàcul, ovari multilocular, estils absents o modificats en expansions prominents (apèndixs carpelares), estigmes radials en un disc apical de l'ovari o a lo llarc de la copa apical del mateix, secs; òvuls 3-molts, usualment anátropos, rarament ortótropos (Barclaya), bitégmicos, crasinucelados; placentaació laminar.
• Frut en baya esponjosa.
• Llavors numeroses, ovoides a subovoides, operculadas, usualment ariladas, en endospermo escàs i perispermo abundant, embrió chicotet, en 2 cotiledones hemisfèrics grossos.
• Polen de tipos molt variats, variable entre gèneros i espècies, exina absent, endexina lamelada.
• Número cromosòmic: n = 10, 12, 14, 17, 18; 2n = 20-24, 28, 34, 36, 58, 224; x = 14. Cromosomes grans en Victoria i Barclaya.

Ecologia

Flores entomófilas (freqüentment cantaridófilas), emergents, protóginas, florint 2-3 dies, funcionalment femenines el primer, masculines els restants, fragants, en apèndixs carpelares rics en almidó oferits als visitants. Existixen relacions estretes en gèneros de polinisadors, p. eix., de Nuphar en Donacia o de Victòria en Cyclocephala. En Euryale i Barclaya apareixen tant flors cleistógamas com casmógamas. Atres polinisadors inclouen mosques i abelles. Els fruts es desenrollen baix l'aigua i es tornen mucilaginosos, deixant lliures les llavors, que suren en paquets de aerénquima o s'afonen (Nuphar), o be per mig de arilos. En Barclaya hi ha zoocoria freqüent per les llavors espinoses.

Habiten en aigües quetes o de corrent llenta de fins a 2 m de profunditat, sent tolerants a l'escassea d'oxigen, que és transportat a les parts sumergides pel aerénquima des dels fulls. Les seues parts són utilisades per diversos animals i fongos per al seu desenroll i alimentació.

Referències

Nenúfares en un estany.

• Schneider, E.L. & Williamson, P.S. 1993. Eupomatiaceae. En: Kubitzki, K., Rohwer, J.G. & Bittrich, V. (Editors). The Families and Genera of Vascular Plants. II. Flowering Plants - Dicotyledons. Springer-Verlag.
• Watson, L., and Dallwitz, M.J. 1992 onwards. The families of flowering plants: descriptions, illustrations, identification, and information retrieval. Version: 29th July 2006. http://delta-intkey.com [1] archivat en Wayback Machine.