Anar al contingut

Nelumbonaceae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Nelumbonaceae

Les nelumbonàcees (Nelumbonaceae) són una família d'angiosperma aquàtiques de l'orde Proteales. Consta d'un únic gènero, Nelumbo en dos espècies.[1]
Es distribuïxen pel sur de Rússia, Àsia, nort d'Austràlia, Norteamérica oriental, Centroamérica i les Antilles. Se'ls dona el nom vulgar de «lotos» (i junt en les Nymphaeaceae li'ls crida «nenúfares»). La seua espècie tipo és Nelumbo nucifera Gaertn., 1788. El nom Nelumbo prové del cingalés ne-lum bu, que és el nom vulgar d'esta planta en Sri Lanka.

Descripció

[editar | editar còdic]

Herbas aquàtiques perennes, en rizomas horisontals i tubèrculs en forma de banana en l'extrem dels rizomes al final de l'estació de creiximent, laticíferos articulats presents, cutícula en cera en túbuls agrupats. Nucs en raïls adventicias, un full i un catáfilo carnoso envolent la seua base en un costat, un atre catáfilo opost. Indumento absent.[1]
Fulles simples, peltadas, emergides o flotants, peciols cilíndrics, de fins a 2 m de llarc, en acúleos, el llim cóncau, de 10-100 cm de diàmetro, orbicular, sancer, la fes glauca i hidrófoba per la presència de cera, nerviaació actinódroma, dividint-se dicótomament, vernaació involuta, estípulas intrapeciolares, envainantes, ocreiformes. Estomas anomocíticos, haploqueílicos, epistomáticos.[1]

Talles rizomatosos, xilema sense gots, cavitats secretoras presents, en làtex. Rizomes, raïls i pecíols en aerénquima desenrollat, deixant grans espais intercelulares, les cèlules que recobrixen els canals aéreus en acúmulos de cristals d'oxalato càlcic. Fas de gots colaterals, escampats, sense cámbium. Llim foliar en cavitats secretoras contenint làtex, sense idioblastos esclerenquimáticos. Raïls en gots xilemáticos.
Flors perfectes, actinomorfas, solitàries, aparentment axilars, sense bractéolas, hipóginas, en periant de disposició espiralada, grans (10-100 cm de diàmetro), en un sistema vascular cortical, de color rosa, blanc o groguenc, per damunt de la superfície de l'aigua sobre pedúnculs cilíndrics de fins a 2 m de llarc. Receptàcul obcónico, gran, truncat, esponjoso, els costats estriados a rugosos. Periant usualment caduc, imbricado, de 2(-8) sàpia-hos i (10-)20-30 pétals. Androceo de 200-300(-400) estams lliures, filantéreos, anteras tetraesporangiadas, no versàtils, latrorsas o introrsas, o be les dels membres externs extrorsas i les dels interns introrsas, conectivo prolongat en un apèndix uncinado, pla o clavat, termógeno, dehiscencia llongitudinal. Gineceo súpero, apocárpico de (2-)12-30(-40) carpelos lliures, espirals, incrustats en la cara superior del receptàcul, ocluidos per secrecions, cada u en un estilodio molt curt o casi absent, estigma circular, humit, en un canal descendent fins a l'ovari recobert de llargues papiles, òvul 1(-2) per carpelo, anátropo, apótropo, bitégmico, crasinucelado, péndola, en coberta nuclear i obturador funicular, placentaació apical ventral.[1]

  • Erro al crear miniatura:
    Pimpollo. Note's el periant de disposició espiralada, a on els sépals s'assemblen cada volta més als pétals cap al centre de l'espiral.
  • Erro al crear miniatura:
    Flor oberta. Noten-se els estams filantéreos d'anteres no versàtils, i els carpelos incrustats en la cara superior del receptàcul, en estilodio molt curt i estigma circular.
  • Erro al crear miniatura:
    Detall dels estams i receptàcul.

Frut en núcula globosa o allargada, en poro apical, el pericarpi soldat a la testa, abdós endurits, immersos en el receptàcul acrescente i esclerificado.[1]

Llavors soldada al pericarpi, en endospermo escàs o pràcticament inexistent, sense perispermo, embrió en 2 cotiledones grossos, carnosos, la plúmula verda envolta en una baïna, la radícula no funcional.[1]

Ecologia

[editar | editar còdic]

Palinología

[editar | editar còdic]

Polen globoso a esferoidal, tricolpado, tectado-columelado, superfície rugulada en perforació tectales prominents o reticulada.[1]

Citologia

[editar | editar còdic]

l'antesis de cada flor dura tres dies. Les flors són protóginas, escomençant la dehiscencia de l'anteres a partir del segon dia i la caiguda dels estams i el periant el tercer. El conectivo estaminal i el seu apèndix són termogénicos, elevant la temperatura de la flor uns 5-10 °C per damunt de la temperatura ambiente, lo que facilita la difusió d'olors que atrauen als insectes polinisadors, fonamentalment coleòpters. Despuix de la caiguda de periant i estams, el pedúncul del frut es dobla en 180°, produint-se la maduració i el obscuriment del mateix. El receptàcul es desprén i cau a l'aigua, a on flota en els fruts en la part emergida; els fruts que es desprenen d'ell també suren. Les llavors són molt longeves, permaneixent en capacitat de germinació durant varis sigles (s'han trobat en tombes de fa 30 sigles i han germinat sense majors problemes).

La distribució actual del gènero és menys àmplia de lo que va deure ser en temps passats, a jujar pels seus restants fòssils. Es troben en charcas, pantans, estanys, llac i rieres de corrent llenta, fins a una profunditat de 2 m.

Notes

[editar | editar còdic]

Algunes de les referències consultades es referixen al periant com format de tépals, diferenciats en externs i interns, i no en sàpia-hos i pétals. Atres autors consideren que solament els dos primers membres del periant són sépals, sent el restant pétals, en una flor fonamentalment dímera para tot l'orde Proteales (Hayes et al., 2000, vore en referències).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Watson i Dallwitz, 1992.

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nelumbonaceae&oldid=1170886»