Anar al contingut

Numeració egipcíaca

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:SFEC-KOM OMBO-2010-05-067 (2) c.jpg
Numeració egipcíaca
Archiu:Princess Nefertiabet in her Giza tomb. Reign of Kheops (M12 BCE). Louvre Museum E 15591.jpg
Conteo de les reserves de menjar i teixit per a l'atra vida de la princesa Nefertiabet en la seua mastaba (1225) en el Cementeri occidental de Guiza
Archiu:Nome u 12 14.jpg
Vista del conteo de l'extensió i superfície de tres nomos de l'Alt Egipte en la Capella Blanca de Sesostris I del recint de Amón-Ra en Karnak

El sistema de numeració egipcíac és un dels sistemes de numeració més antics de l'història, de tipo decimal i aditiu. Ya a principis del tercer mileni a. C. els egipcíacs disponien del primer sistema decimal desenrollat (numeració de base 10), encara que no era una notació posicional. Est permetia la representació de números grans i també descriure cantitats chicotetes en forma de fraccions.

Sifres i números

[editar | editar còdic]

En la següent taula apareixen els jeroglífics usats per a representar les potències de dèu:

Valor 1 10 100 1.000 10.000 100.000 1 milló, o
infinit
Jeroglífic <ferixc>Z1</ferixc> <ferixc>V20</ferixc> <ferixc>V1</ferixc> <ferixc>M12</ferixc> <ferixc>D50</ferixc> <ferixc>I8</ferixc> <ferixc>C11</ferixc>
Descripció Trace. Grillete. Cuerdo enrollada. Flor de loto. Dit. Taperot. El deu Heh, representat assentat en les mans alçades.

Els valors s'expressaven en la repetició del símbol, el número de voltes que fora necessari. Per eixemple, el bajorrelieve de Karnak, que parla del botí de Thutmose III (XV) (Museu del Louvre, París), mostra el número 4622 com: <ferixc>M12-M12-M12-M12-!-V1*V1*V1:V1*V1*V1-!-V20-V20-Z1-Z1</ferixc>

Concepte de zero

[editar | editar còdic]

Plantilla:Ferixc Els egipcíacs no tenien concepte de zero ni un símbol per a expressar-ho. No obstant, en el Papir Boulaq 18, datat en la dinastia XIII, usa en la seua forma hierática el jeroglífic de nefer (que significa «bo, bell, perfecte») per a indicar un balanç de zero en els contes, segons Lumpkin.[1]

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. Lumpkin (2003, p.212)


Referències

[editar | editar còdic]