Numeració egipcíaca
El sistema de numeració egipcíac és un dels sistemes de numeració més antics de l'història, de tipo decimal i aditiu. Ya a principis del tercer mileni a. C. els egipcíacs disponien del primer sistema decimal desenrollat (numeració de base 10), encara que no era una notació posicional. Est permetia la representació de números grans i també descriure cantitats chicotetes en forma de fraccions.
Sifres i números
[editar | editar còdic]En la següent taula apareixen els jeroglífics usats per a representar les potències de dèu:
| Valor | 1 | 10 | 100 | 1.000 | 10.000 | 100.000 | 1 milló, o infinit |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Jeroglífic | <ferixc>Z1</ferixc> | <ferixc>V20</ferixc> | <ferixc>V1</ferixc> | <ferixc>M12</ferixc> | <ferixc>D50</ferixc> | <ferixc>I8</ferixc> | <ferixc>C11</ferixc> |
| Descripció | Trace. | Grillete. | Cuerdo enrollada. | Flor de loto. | Dit. | Taperot. | El deu Heh, representat assentat en les mans alçades. |
Els valors s'expressaven en la repetició del símbol, el número de voltes que fora necessari. Per eixemple, el bajorrelieve de Karnak, que parla del botí de Thutmose III (XV) (Museu del Louvre, París), mostra el número 4622 com: <ferixc>M12-M12-M12-M12-!-V1*V1*V1:V1*V1*V1-!-V20-V20-Z1-Z1</ferixc>
Concepte de zero
[editar | editar còdic]Plantilla:Ferixc Els egipcíacs no tenien concepte de zero ni un símbol per a expressar-ho. No obstant, en el Papir Boulaq 18, datat en la dinastia XIII, usa en la seua forma hierática el jeroglífic de nefer (que significa «bo, bell, perfecte») per a indicar un balanç de zero en els contes, segons Lumpkin.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Lumpkin (2003, p.212)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Numeración egipcia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.