Cultura de l'Antic Egipte
La cultura de l'Antic Egipte es conforma a partir de la forma de vida, costums i tradicions existents en la societat egipcíaca de l'Antiguetat. Es va iniciar en el Neolític i va evolucionar a lo llarc de 3000 anys, fins a l'época romana, quan pràcticament va desaparéixer en adoptar la del Imperi romà, i sobretot les costums cristianes.
L'història del Antic Egipte com a Estat unificat comença en el Neolític, cap a l'any 3150 a. C., i es dividix en tres imperis en periodos intermijos de dominació per part de governants estrangers i conflictes interns:
l'Imperi Antic (2700-2200 a. C.) es va caracterisar per l'inici de les arts i la construcció d'immenses piràmides. Durant l'Imperi Mig (2050-1800 a. C.), despuix d'una etapa de descentralisació, Egipte va conéixer un periodo d'esplendor en la seua economia.
En l'Imperi Nou (1567-1085 a. C.), la monarquia egipcíaca va alcançar la seua edat dorada i va conquistar als pobles veïns i va expandir els seus dominis baix la direcció dels faraons de la dinastia XVIII.
La decadència de l'imperi faraònic va començar cap a 1075 a. C., a raïl de diverses incursions d'eixèrcits d'atres pobles. A pesar d'açò, la cultura egipcíaca va mantindre les seues característiques fonamentals fins a la dominació romana, i va influir en tot el Mediterràneu occidental.
Els últims sacerdots d'Isis, en l'illa de File, varen mantindre el seu cult fins que va ser prohibit per Justiniano I, en 535 d. C., i l'idioma es va conservar, en la llògica evolució a través dels anys, i va evolucionar en l'idioma copto que utilisa l'Iglésia Copta com llengua llitúrgica.
Art egipcíac
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Art egipcíac.
Una de les característiques de l'art egipcíac eren les monumentals obres que generalment tenien caràcter simbòlic, funerari o religiós. Encara que el concepte de Art és modern, és perfectament utilisable en l'arquitectura, escultura, pintura i joyeria egipcíaques, sent moltes de les seues realisacions autèntiques obres d'art i no simples treballs d'artesania clàssica.
L'art egipcíac es va caracterisar per la fixació de pilars o motius constants des de l'inici de l'història de l'Egipte unificat fins al final de la dominació romana. Este lapsus de casi tres mil anys va implicar un desenroll en els patrons artístics, els motius, les figures i les formes d'expressió, en quebres o innovacions revolucionàries com va ser el periodo amarniense, a on l'art seria totalment innovador respecte a la seua herència artística centenària.
El coneiximent que tenim de l'art egipcíac es deu, principalment, als materials utilisats, siga pedra (calcàrea, arenisca o granit), metals (or, electrum, coure i bronze), fusta (ébano i cedre) i uns atres no menys valiosos com a marfil, fayenza i vidre.
Una faceta que caracterisa a la cultura egipcíaca és el constant esforç per transmetre un concepte de tradició. Este esforç es traduïx en l'adopció de certs models o imàgens a modo d'icons que es repetixen en la successió de faraons. Llavors, a pesar de que l'història egipcíaca pot classificar-se en grans etapes com els Imperis Antic, Mig i Nou, moltes d'estes formes artístiques poden repetir-se ya que han segut transformades en icons.
L'art com a expressió del poder polític
[editar | editar còdic]És una de les primeres vinculacions des del començ de l'història. Les idees i les posicions polítiques vigents donarien el motiu principal per a l'elaboració d'un sinnúmero d'obres artístiques en una clara idea de propaganda.
Baixe este enfocament, l'eix principal és el motiu de l'obra. Dit motiu és el pilar fonamental de la mateixa i determina els seus paràmetros: la distribució de les imàgens en el pla (o superfície) a utilisar-se, els tamanys de les imàgens a representar segons un orde de prelació basat en l'importància dels personages, i l'utilisació de certes formes a modo de síntesis del concepte a transmetre.
L'utilisació de l'art en obres de clara tenyida propagandística va ser un element comú. Durant l'Imperi Nou era freqüent que les campanyes militars tant a Nubia com a Síria i Canaán anaren representades en les successives ampliacions dels temples d'Amón en Karnak. Aixina, els consecutius pilonos de tals temples varen ser adornats en múltiples relleus a on el faraó reinante es trobava batallant contra enemics asiàtics o nubios.
En l'arquitectura egipcíaca, l'atobó s'identificava per ser el material més utilisat en les seues edificacions, tant com en palaus de gent en bona posició econòmica com per a la gent pobra dels pobles. La diferència de la classe social alta en l'arquitectura egipcíaca en la classe social baixa era el número de quartos dels que contava la casa, com a banys, quartos de servici i un gran pati, l'interior adornat en un sinfín de monuments, adorns i murals pintats de varis tipos de colors, mentres que la casa de la gent de la classe social més baixa contava en un sol quarto. Es fa menció igualment de que els sostres eren utilisats com a dormitoris, per la calor excessiva en la zona. Abdós vivendes es caracterisaven per tindre molt poques i chicotetes finestres, igualment pel clima de la regió.
L'art com a expressió religiosa
[editar | editar còdic]L'espiritualitat de l'egipcíac antic va influir d'en gran manera en la vida quotidiana. La simbiosis de l'art i lo religiós es va observar durant casi tota l'història de l'art egipcíac. En l'aspecte religiós, la multitut de deidades significava també una necessitat d'identificació de les mateixes. L'art va ser en ajuda de dita necessitat al conceptualizar i sintetisar a cada deidad en determinats elements que clarament els eren atribuïts. Aixina, cada representació d'un deu necessàriament duya un conjunt d'elements que feyen possible el seu identificat tant en imàgens de relleus o pintures com en escultures: Amón en les dos plomes d'esturç de tocat, l'image d'Osiris envolta en blanc, símil mòmia, Horus en el seu clàssic cap de falcó, Toth en la del ibis, etc.
Una de les principals arestes es dona en el pla de les escultures. Les estàtues dels deus no solament els representaven, sino que eren elements clars per a l'adoració en els temples, denominats "les Mansions del deu". En lo més recóndito dels temples s'ubicaven l'estàtua del deu, que era adorada i cuidada com un ser vivent. De fet, les escultures eren asear, vestides i perfumadas com si foren el deu mateix, ya que, dins de la cosmovisión de l'egipcíac, els deus anidaban dins del cos mateix de l'escultura. Estes podien ser modelades en pedra, metal (per lo general or) o fusta.
L'art en la vida quotidiana
[editar | editar còdic]
Resulta clar que les obres artístiques que han conseguit aplegar al dia de hui són en la seua majoria una expressió de l'orde polític i religiós. La possibilitat de sufragar els costs de la seua creació estava acotada al faraó i els principals temples, ya que podien contar en els recursos necessaris per a pagar als artesans i mercaders. En alvançar en el temps la civilisació egipcíaca, la noblea i els alts funcionaris varen adquirir part de les riquees, lo que va possibilitar que aquells subjectes en una més folgada posició econòmica pogueren també accedir a obres artístiques que per lo general eren destinades al servici funerari, donada l'importància del cult al Més allà.
Aixina, les tombes eren decorades en imàgens religioses tals com a extractes del Llibre del Amduat, fets transcorreguts durant la vida del difunt (en el cas d'aquells que eixercien un càrrec dins de la burocràcia estatal) i imàgens de la vida quotidiana de l'egipcíac. D'esta forma, escenes de cacera, recolecció agrícola, de música, etc. eren molt habituals en els murs de les tombes.
També han perdurat ostraca, com les trobades en Deir el Medina, en caricatures i sàtira humorístiques.
Arquitectura
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Escultura
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Escultura de l'antic Egipte.
L'escultura es va practicar en l'Antic Egipte ya des del periodo Predinástico, en admirable perfecció en estatuaria i bajorrelieves, conservant-se millers d'objectes llaurats en fusta, marfil, bronze (a voltes dorat i en incrustaciones d'or i argent), fayenza i sobretot en pedra, a voltes de gran durea. Les estàtues representen per lo general divinitats, faraons, personages importants i a voltes, personages anònims ocupats, aixina com maquetes de vivendes o tallers el destí dels quals era una tomba, a on representaven les possessions del difunt. Durant el regnat d'Akenatón es va impondre un cert realisme, en contraposició al hieratismo tradicional.
Esfinges
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Gran Esfinge de Guiza.
Les esfinges varen ser una de les representacions escultòriques dels egipcíacs.
En cos de lleó i cap humà, eren símbol de la realea i el seu cap solia ser la del faraó reinante, encara que també representaven als deus, en este cas en caps d'animals. Es varen colocar en diversos llocs, pero sobretot flanquejant les avingudes als temples.
La Gran Esfinge de Guiza és un gran monument situat en la ribera occidental del ric Nilo. Va ser construïda possiblement durant la quarta dinastia. El cap podria representar al faraó Kefrén (Jafra), tenint un cos en la forma d'un lleó, o com alguns afirmen, podria haver tingut el cap d'un animal (com un llop), i haver segut alterada més vesprada. Es va realisar tallant un montícul natural de roca calcàrea en el replanell de Guiza. En orige estava pintada en vius colors: roig el cos i la cara, i el nemes que cobria el cap en ralles grogues i blaves. Les seues dimensions principals són: uns 72 metros de llongitut, vint d'altura i catorze d'esgambi, medint la cara al voltant de cinc metros. Encara que esta té prou significats ademés de misteri en ser construïda en el cap d'un humà la qual és perfectament dissenyada.
Pintura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Pintura de l'antic Egipte.
Els egipcíacs es varen servir de la pintura des de les primeres dinasties no solament per a decorar les cambres sepulcrales, els temples i palaus, sino per a conseguir major realisme en estàtues i bajorrelieves, en les mòmies i ataüts, i per a embellecimiento de vasijas i rolls de papir.
Les seues característiques principals són: us del cànon de perfil, absència de perspectiva, utilisació de colors plans.
Artesania
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Ceràmica egipcíaca.
- Ceràmica
S'han trobat bells objectes de ceràmica corresponents a époques diferents, des de les albors de la seua civilisació. En les seues cambres sepulcrales s'han descobert representacions de alfareros modelant vasijas a torne que es remonten per lo manco a la dinastia IV. No obstant, la ceràmica era d'us corrent, per als objectes de lux s'utilisaven atres materials: açò té com a conseqüència la falta d'adorns i pintura en la major part dels trobats.
La ceràmica esmaltada es va usar ya en la decoració dels passera subterràneus d'almagasenament de la Piràmide escalonada de Saqqara (c. 2650 a. C.); les vasijas del mateix material es remonten a la dinastia XII (c. 2000 a. C.).
- Orfebreria
- Artícul principal → Orfebreria egipcíaca.
Des de l'época predinástica es va amprar en profusió l'or en utensilis valiosos, i també per a recobrir o chapar uns atres de bronze, pedra o fusta. Les mines de coure de la península del Sinaí es varen explotar ya en l'época de les primeres dinasties, aixina com les de pedres precioses.
Les vasijas d'us quotidià en temples i palaus eren d'or en relleus i gravats de figures dispostes al voltant de les mateixes. En or, bronze dorat i marfil (rarament en argent, molt escassa en Egipte) es varen llaurar moltíssimes estatuillas en honor a les divinitats i als alts personages. Aixina mateix, varen ser adornades en pedreria mobles, braçalets, collars, anells, etc. Es revestien en planches d'or o de electro les portes dels temples, els relleus de pedra i encara els zócalos i obeliscs més estimats. S'amprava el bronze com a material ordinari en utensilis domèstics i en estàtues, adornant-les a voltes en incrustaciones d'or i argent.
- Vidre
- Artícul principal → Vidre egipcíac.
El vidre va ser utilisat des d'époques molt antigues per a l'elaboració de contes per a collars i braçalets, ulls per a estàtues, figurillas i amulets variats, plaquitas per a adorn de mobles, imitacions de pedres fines i com vasijas i chicotetes estàtues de colors diferents.
Les primeres vasijas varen ser elaborades durant el regnat de Thutmose III (1500 a. C.), i s'utilisava la tècnica de molejat sobre un núcleu d'argila. Solen ser flascos cilíndrics i anforitas allargades i estretes, a sovint decorades en ralles multicolors, a voltes en figures i imitacions de filigranes o atres ornaments. S'han trobat en les tombes, i casi sempre oferixen poca transparència i curioses irisaciones en la superfície, descomponent-se en escamitas en tocar-los: tot això és degut, en part, a les impurees.
El vidre incoloro i transparent, va començar a utilisar-se en l'época saita (dinastia XXVI, VII a. C.).
Música
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Música en l'antic Egipte.
La música en l'antic Egipte no era solament lo que nosatres entenem per ella: uns sons ordenats de determinada forma, sino que també era la representació d'uns coneiximents que formaven part del pensament cultural.
Per a l'estudi de la música, és imprescindible l'estudi dels instruments musicals conservats en els museus, de l'iconografia musical de les tombes, de les fonts egipcíaques i de la etnomusicología.
Tant la dansa com el vora, eren de tipo melòdic; poden reconstruir-se en ajuda dels texts, i, en el cas de la dansa, per les coreografies representades en pintures i relleus.
L'afició dels egipcíacs a la música podem medir-la pel fet de que el jeroglífic en que la designaven era el mateix que per a la paraula benestar, ademés de considerar-la una ciència tan important que era estudiada pels sacerdots.
Lliteratura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Lliteratura de l'Antic Egipte.
Els jeroglífics varen ser un sistema d'escritura inventat i utilisat pels antics egipcíacs des de l'época predinástica fins a el IV. El sistema d'escritura egipcíac comprén tres tipos bàsics: jeroglífica, hierática i demótica, esta última corresponent al periodo tardà d'Egipte. Els més antics documents d'escritura coneguts varen ser trobats en l'enterrament del sobirà predinàstic Horus Escorpión, trobat l'any 1997, en Umm el-Qaab, Abidos, datats per mig de carbono 14 de 3300 a 3200 a. C.
La lliteratura egipcíaca va alcançar la seua cenit en l'Història de Sinuhé i els Texts dels Sarcòfecs.
Biblioteques
[editar | editar còdic]Existien biblioteques en els temples, concretament les denominades cases de la vida, a on es guardava el saber.
Una de les majors biblioteques en l'antic Egipte va ser la Biblioteca d'Aleixandria, la qual contava en entre 400 000 i 700 000 rolls escrits a mà, en el seu temps la biblioteca més gran del planeta. Va ser fundada a principis de el III a. C., durant el regnat de Ptolomeo II, despuix que el seu pare haguera creat el Temple de les Meditacions o Museu. L'organisació inicial és atribuïda a Demetrius Phalereus, pero a penes se li coneix, de tants volums solament nos queden títuls que indiquen lo molt que es va perdre. En el centre d'estudis d'Aleixandria es va elaborar la traducció al grec de la Bíblia hebrea, la Septuaginta.
Diodoro de Sicília referix l'existència de la biblioteca d'un faraó que ell denomina Osymandyas (provablement, Ramsés II), que estava en la ciutat de Luxor, a on els exploradors Champollion i Wilkinson varen descobrir indicis d'una biblioteca que va deure existir en el XIV a. C.
Ciència
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Mitologia egipcíaca
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Mitologia egipcíaca.
La mitologia egipcíaca és el nom del conjunt de creències sustentades pels pobladors de l'Antic Egipte, que la seua pràctica va ser prohibida en temps de Justiniano I, en 535 d. C., en l'imposició del cristianisme. El lapsus del seu desenroll és de més de tres mil anys, variant estes creències a lo llarc del temps, encara que eren la base de tota l'organisació de la societat: des del poder del faraó fins a la forma de inhumación, totes les costums eren conseqüència directa de la concepció religiosa del món que tenien.
Els seus principals deus varen ser: Ra, Amón, Anubis, Atón, Horus, Osiris, Hapy, Atum, Bes, Ptah, Seth, Tot, Apis, Bastet, Hathor, Isis, Maat, Neftis, Tefnut.
Vore també
[editar | editar còdic]- Cultura d'Egipte
- Antic Egipte
- Biblioteca d'Aleixandria
- Costums de l'Antic Egipte
- Matemàtiques en l'Antic Egipte
- Música en l'Antic Egipte
- Art de l'Antic Egipte
- Història d'Egipte
- Llengües egipcíaques
- Història del vi
- Història del pa
- Religió de l'Antic Egipte
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Desroches Noblecourt, Christiane (1967). L'art egipcíac, Plaça i Janes.
- Aldred, Cyril (1993). Art Egipcíac, Edicions Destine. ISBN ISBN 84-233-2254-8.
- Gates, Charres (2003). Ancient Cities: The Archaeology of Urban Life in the Ancient Near East and Egypt, Greece and Rome, Ed. Routledge. ISBN ISBN 0-415-01895-1.
- Arnold, Dieter i Esely Shafer, Byron (1997). Temples of Ancient Egypt, Cornell University Press. ISBN ISBN 0-8014-3399-1.
- Yarza Luaces, Joaquín i Yarza, Joaquín (1991). La pintura de l'antic Egipte, Editorial Vicens-Vives. ISBN ISBN 84-316-2889-8.
- VV.AA. (1989). L'art de l'antic Egipte, Ed. Guida. ISBN ISBN 84-207-3536-1.
- García Rodríguez, Remeis. «Context històric de l'Antic Egipte». Consultat el 22, 11, 2008.
- Martín Valentí, Francisco J.. «El Concepte de l'Art en l'Antic Egipte». Institut d'Estudis de l'Antic Egipte. Archivat des d'el original, el 18 d'octubre de 2006. Consultat el 22, 11, 2008.
- Varis autors. «Escultura en l'Antic Egipte». Egipte Dreams. Consultat el 22, 11, 2008.
- «Esfinges». Discovery Channel. Consultat el 22, 11, 2008.
- Martín García, Marta. «La música en l'Antic Egipte». Consultat el 22, 11, 2008.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cultura del Antiguo Egipto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.